SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Frozen Crown + Prima Nocte Rock en Femenino (Torredonjimeno)

Serious Black Acapulco (Gijón)

Bonded Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

SDI Forum Celticum (A Corunha)

River Crow - Remains of a new life (2020)

River Crow - Remains of a new life
River Crow logo
España

Remains of a new life

Thrash / Groove Metal
7hard
2020


Temes

1.- Intro
2.- Little Bastard
3.- Hell Down
4.- Isolation
5.- Breaking Cowards
6.- Inside Me
7.- The Fall
8.-Madness and Road
9.- City of Sorrow
10.- Fly Away

Formació

Guitarra i Cors: Dani Zapa
Veu: David López
Baix: Dani Ruiz
Guitarra Solista: Chema Fernández
Bateria: Sergio Jiménez

Crítica

Quan un camina a la carretera enganxat a les bandes (sense ser músic) acaba tenint una llibreta amb noms de bandes, i apunts, de recomanacions que et donen altres persones. I, a la banda, un, que no és músic, apunta referències tipus "sonen a Pantera, però més enfadats", i "són uns tipus de puta mare, pencaires com gossos" ... Doncs bé, resulta que mentre arribava a Múrcia, a cobrir l'Aquelarre Metall Fest, vaig recordar que RIVER CROW era part de l'cartell i que a la fi podria veure en directe a aquest grup que tants escenaris estava calant foc ... alguns de renom global, d'altres, els que més m'importen, forats pudents amb mala fama , on la penya Metall va quan està cabrejada. Van obrir aquesta nit, portant-posada a la gent, posant tanta intensitat Groove i Stoner-Core que, d'aquí a més qui no pugés a escena amb míssils teledirigits estaria bastant fotut. El desplegament en directe, la força, la forma d'acabar derrotant a la gent en tot just 40 minuts, em deixo catatònic. Brillants en directe, brillants en el disc. Com si els quilòmetres caminats per Espanya els haguessin sumat més odi, més podridura, i en aquest segon L.P. "Remains of a new life" se les van enginyar per comprimir el seu so, la seva forma de Ser.

El disc obre amb certa misericòrdia, una lenta i fosca melodia es converteix en la qual et presenta una dalla que et va a arrencar de soca-rel teu cap. Llavors entra "Little bastard" per donar el primer cop de puny sobre la taula i fer que contreguis la mandíbula i crujas teu coll sabent que alguna cosa fosc està arribant. La força de la bateria i el baix són, fonamentalment, la primera línia, les melodies que van construint al llarg del disc són tan harmonioses com els solos de guitarra. Això ho veiem ampliat i projectat en diferents trams de disc que no utilitza la velocitat per derrotar-, a canvi, és com un trencaglaç que va destrossant icebergs de sang, obrint pas a unes guitarres que es complementen amb ferotges puntejos i arrossegades melodies que reboten contra la veu. Una gola que salta sobre els breakdowns i transmet una mena de cansament des del pou més profund on cap llum arriba. No cal, no hi ha obstacle que no sigui enderrocat per la banda quan entren tots a una.

Els millors moments del disc són a la utilització adequada de certs efectes, el so és atapeït, ben pensat i deixa lentes amnisties de guitarres calmes, que de sobte s'apaguen perquè l'electricitat parteixi a l'mitjà qualsevol il·lusió de pau. Hi ha material per als quals busquin tècnica i precisió compositiva: "City of sorrow" "Breaking Cowards" o "Hell down" són cançons que varien d'un tempo a un altre sense que te n'adonis, amb bases i riff's que sorprenen, i una veu aguardentosa que no s'oculta i varia la profunditat a l'hora de marcar territori, corrent a l'una de les guitarres quan cal, frenant quan cal. Genial.

Després altres per col·leccionar i escoltar mentre es cala foc el món "Madness and road", "Inside Em" o el tancament a càrrec de "Fly away" són per saltar des del punt més alt de l'escenari en un doble mosh mortal. I després, una peça simple i molt potent, instrumental, "The fall" ... per observar amb els primers raigs de sol d'un mal alba, una altra ampolla indignada per la seva lànguid abandonament ... tot això a través d'ulleres amb lents morats ...

Hi ha un grapat de bandes en l'escena actual espanyola, per nomenar algunes, osset, Mà de Pedra o Muntanyencs de Kentucky, amb fama de trencar com escenari trepitgen fent, simplement, Metall. Com si algun dimoni els hagués vingut de regal en els milers de quilòmetres que han creuat ... Si dones més de 40 concerts en un any poden destrossar i "gràcies per haver participat". O et enarboren i et posen en les llistes de tots els mitjans. RIVER CROW, amb el seu nou treball de "Remains of a new life", són part d'aquest segon grup.

Sebas Abdala
28/04/2020

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.