Hongo - Live to Ruin (2020)
 |
Nu Metal / Metalcore
Autoproducido
2020
Temes
1. Desiertos de cenizas
2. Silencio roto
3. Nuestras manos manchadas
4. Réquiem
5. Contemplando nuestra decadencia
6. Respirando odio
7. Flechas de fuego
Formació
Guitarra i veu: David
Guitarra: Ernesto
Baix: Villakampa
Bateria: Iván
Crítica
La banda de Crust Punk i Sludge Metall Hongo, ens va portar l'abril passat un treball en viu viu titulat Live To Ruin. Un títol, i una portada en clar homenatge a The Ramones. Un àlbum en directe de poc més de 40 minuts de durada, on David, Ernesto, Villakampa i Iván, esbudellen set talls plens de distorsió i sons guturals. Metall extrem underground, amb tones d'actitud i ràbia.
Desiertos de cenizas arrenca de manera accelerada, i serà el més ràpid que sentirem a Iván al llarg d'aquest treball. Gairebé sis minuts de distorsió i una base rítmica taladrante a través de la qual David esquinça cadascuna de les seves paraules construint un mur de so taladrante fins a aconseguir la segona meitat d'aquest tema en el qual la banda sembla deslligar tota la ràbia continguda. El segueix Silencio roto. Cançó inèdita fins ara, l'únic tall d'aquest àlbum que no forma part de cap treball discogràfic de Hongo. En ell, i al llarg de 7 minuts de durada escoltem una cançó pesada de riff hipnòtic i una base rítmica sòlida que ens fa recordar a bandes com Down o Red Fang. Del millor d'aquest disc.
El tercer tall de l'àlbum es titula Nuestras manos manchadas, i en ell podem veure com la banda estreny l'accelerador sense cap tipus de compassió. A partir del minut 03:22 la banda construeix un interludi dens i fosc influenciat pel Stoner Sludge de bandes com Electric Wizard, per posteriorment deslligar de nou un huracà de distorsió i brams. Amb Réquiem la banda ens porta un tema que supera els 10 minuts de durada. Un tema ple d'harmònics a través d'una bateria pesada i unes guitarres decadents que semblen voler dibuixar un paisatge desolador de clares influències de l'Doom Metall més underground. És inevitable recordar a bandes com Corrosion of Conformity al llarg d'una cançó com aquesta on Hongo no dubta a exposar tota la seva agressivitat a través de les seves influències musicals. El final d'aquest tema és digne d'esment, molt recomanable per a amants de l'Sludge Metall.
Contemplant la nostra decadència és el cinquè tall d'aquest directe. Una cançó dinàmica, en comparació amb les anteriors, plena de subtils canvis en l'estructura que t'atrapa segon després segon. Una cançó enèrgica i intensa. Hongo presenta una proposta plena de personalitat i actitud demostrant com és possible plasmar de caràcter una discografia completa sense comptar amb massa elements. En Respirando odio la banda ens torna a atrapar en aquesta atmosfera decadent que només ells poden construir a força d'un riff de guitarra pesada i unes veus profundes de paraules intel·ligibles. Tancant aquest disc vam escoltar Flechas de fuego, el fermall final per aquest directe. Una cançó deslligada i plena de fúria i ràbia capaç de mostrar tota la capacitat d'una banda que va donar molt de què parlar.
Hongo ens porta en aquest treball gravat en viu un bon repàs a la seva discografia. Set talls n'han tingut prou per portar-nos la seva proposta basada en riffs agressius, veus guturals i atmosferes denses. Reconec que el Sludge Metall i el Crust Punk no són els meus gèneres musicals de capçalera, però reconec que Hongo ha realitzat un treball de gran qualitat, i en un univers distòpic on la indústria musical fos honesta i justa amb les noves bandes, Hongo estaria encapçalant festivals de caràcter internacional.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2023.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
