SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

We Rock - Tributo a Dio Bóveda (Barcelona)

Zenobia Sir Lauren's (Oviedo)

Easy Rider + In Vain Sala 0 (Madrid)

XentriX Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Easy Rider Groove Estudios (Portugalete)

Serious Black Master (Vigo)

Obús + Sherpa & Hermes de los Barones + Amaro + Sirius Razzmatazz 2 (Barcelona)

SDI + Savaged Urban Rock Concept (Gasteiz (Vitoria))

Sylvania Sir Lauren's (Oviedo)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Bonded + Cenizas del Edén Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

WET - Retransmission (2021)

WET - Retransmission
WET logo
Suecia

Retransmission

Hard Rock
Frontiers Music srl
2021


Temes

1. Big Boys Don’t Cry
2. The Moment Of Truth
3. The Call Of The Wild
4. Got To Be About Love
5. Beautiful Game
6. How Far To Babylon
7. Coming Home
8. What Are You Waiting For
9. You Better Believe It
10. How Do I Know
11. One Final Kiss

Formació

Guitarres: Robert Säll
Guitarres, veus i teclats: Erik Martensson
Veu: Jeff Scott Soto
Baix: Magnus Hernriksson
Bateria: Robban Bäck

Crítica

Això de la pandèmia se'ns està fent massa llarg, aquesta distopia real marcada pel tedi sembla submergir-nos en una espiral d'avorriment, cosa que s'accentua amb la manca de claredat davant un escenari futur encara difús. Per a molts, la música en general, i el rock en particular, segueix sent un refugi davant un context difícil. És així, va començar sent-ho en la meva adolescència, i segueix sent aquell lloc on oblidar que les coses no sempre són de color de rosa.

Aquesta realitat ens ha privat de concerts i festivals entre moltes altres coses, però, sempre hi ha una mica de llum a la fi de l'túnel. Flors que creixen entre l'asfalt com una petita resistència davant aquests temps difícils. I això és el que m'ha semblat el nou àlbum de W.E.T. un petit oasi a la rutina. El llançament del seu quart àlbum, titulat "retransmissió" suposa un gran moment per als amants de l'rock melòdic, el Hard Rock i l'AOR.

L'àlbum l'arrenca Big Boys Do not Cry, i ja des de la primera escolta comprenem que estem davant d'un àlbum sòlid i ple de coherència. Una base rítmica densa i plena de pegada, unes guitarres afilades i plenes d'harmonia, acompanyen un Jeff Scott Soto en ple estat de forma. Hard Rock cru, d'aquest que recull el veritable esperit dels grans, ple d'harmonia, com només uns pocs poden aconseguir. Un tema que ha servit de carta de presentació d'un treball madur, ideal per als que portem en això de l'rock uns quants anys. Amb The Moment Of Truth, la banda aposta per l'AOR. Un veritable encert, per a una banda que sap molt bé el que fa. Una cançó senzilla, de tornades enganxoses i estrofes molt treballades ens fa recordar a grans moments de bandes de l'altura de Journey, Toto o Foreigner. Una veritable delícia.

El tercer tall de l'àlbum es titula The Call Of The Wild. Tota una declaració d'intencions. WET torna a trepitjar l'accelerador, i treu a la llum aquesta versió més crua d'ells mateixos. Un tema directe, sense concessions. Pur Hard Rock proper a uns discrets Europe, que demostra la capacitat d'aquests músics de crear cançons enganxoses sense perdre res d'actitud. El segueix Got To Be About Love, una balada intensa. Un mig temps enèrgic i profund on la tasca de Robban Bäck a la bateria és superb. Pel que fa a Jeff Scott Soto, poc més podem dir d'ell, no? Pura actitud, un vocalista de gran alçada, que demostra un cop més, com és capaç de convertir en or tot el que toca (o cant, en aquest cas). Un treball excel·lent, sens dubte, que ens fa recordar als millors moments amb Talismà.

En Beautiful Game tornem a escoltar tota la ràbia i l'energia d'unes guitarres saturades. Un so dens, capaç de mostrar la qualitat d'una banda experimentada. Que ganes d'escoltar un treball d'aquestes característiques. El segueix How Far To Babylon, i aquí, tenim la primera punxada d'un disc, que fins ara, estava sent genial. Una cançó simplona, ​​enganxosa, però més propera a l'Pop Rock que a l'AOR. Una cançó edulcorada en excés, on aquests cors sobre produïts fan d'aquesta cançó un tema fred.

El setè tall de l'àlbum es titula Coming Home, una volta a l'Rock Melòdic, amb fórmula per a tots els gustos, però que aconsegueix recuperar l'esperit inicial d'aquest àlbum, una alegria que durés poc, ja que amb What Are You Waiting For tornem a escoltar una d'aquelles cançons de farciment, fluixes, que aporten poc a el disc.

En You Better Believe It, WET recupera el so de l'Hard Rock més clàssic, tot un xut d'energia i actitud que ens fa recuperar la fe en el Rock. En How Do I Know la banda aposta per repetir la fórmula, cosa que agraïm. Amb One Final Kiss, la banda tanca aquest àlbum amb tema de riff salvatge i estructura equilibrada. Rock melòdic de la talla de bandes com Eagles o Survivor, capaços de treure la millor versió de WET.

WET ens porta amb retransmissió un àlbum sòlid de Hard Rock Melòdic de gran qualitat. Un disc carregat de bons moments. Marcat per l'actitud i l'energia capaç de malbaratar tema després tema. Un disc, capaç de aportar-te una bona estona en un moment de tanta incertesa, que no defraudarà als seguidors del gènere.

ZorroLoko
29/03/2021

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.