SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia + Knights of Blood Rock City (Valencia)

Easy Rider Groove Estudios (Portugalete)

Easy Rider Gong (Oviedo)

Zenobia Master (Vigo)

Serious Black Master (Vigo)

Obús + Sherpa & Hermes de los Barones + Amaro + Sirius Razzmatazz 2 (Barcelona)

SDI + Toxikull Urban Rock Concept (Gasteiz (Vitoria))

Zenobia + Knights of Blood X (Sevilla)

Sylvania Sir Lauren's (Oviedo)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Easy Rider TBA (Donosti)

Bonded + Cenizas del Edén Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Orden Ogan - Final Days (2021)

Orden Ogan - Final Days
Orden Ogan logo
Alemania

Final Days

Epic / Power Metal
AFM Records
2021


Temes

1. Heart of the Android 04:31
2. In the Dawn of the AI 06:06
3. Inferno 04:38
4. Let the Fire Rain 04:33
5. Interstellar 04:54
6. Alone in the Dark 04:39
7. Black Hole 04:31
8. Absolution for Our Final Days 04:27
9. Hollow 05:46
10. It Is Over 06:25

Formació

Veu, teclats: Sebastian “Seeb” Levermann
Guitarra: Niels Löffler
Guitarra: Patrick Sperling
Bateria: Dirk Meyer-Berhorn
Baix: Steven Wussow

Crítica

Final Days és el setè disc dels alemanys Ordre Ogan, déu n'hi do. Dic això a manera d'article d'opinió, ja que com es tracta d'una banda de power epic, doncs clar, no pot ser ... si ningú li agrada aquest estil tan trillat ....

Deixarem la ironia a part per endinsar-nos en aquest nou treball d'Ordre Ogan, que segueixen sent fidels al seu estil i so propi, tot i que més tardes afegiré algun matís a l'respecte. I dir que una banda té en l'actualitat un so propi és dir molt. Més encara quan estem parlant de power, collons, no és gens fàcil. Però han aconseguit des de fa temps que quan treuen alguna cosa nova o que no hagis escoltat seguida diguis que sona a Ordre Ogan.

En aquest Final Days, pot ser que tirin una mica de tòpic, però crec que és un tòpic que es convertirà en certa manera en alguna cosa real. Ens expliquen ficant-se en la ciència ficció, doncs que aquest món se'n va a la merda, intel·ligència artificial ... etc. Una temàtica que els ve genial, la veritat.

Pel que fa a el so d'aquest Final Days, res de nou, encara que si bé segueixen el seu so de power de tints èpics, res extrem, molt enganxós i ple de ritmillos i tornades enganxoses que se't graven a foc al cap i no pots deixar de repetir mentre agites el cap i sense entrar en semblances, que tenen més a superades, en aquest disc m'han sorprès gratament. Normalment els seus discos m'agraden, però solen tenir dues parts, els temes que m'encanten i els que em deixen un tant indiferent, per sort la potència amb la qual em embriaguen els primers em fan deixar els segons en un segon pla, però em és igual, en tinc prou. En aquest Final Days, crec que els temes que sobren són molt pocs, o al menys no són tan "pajeros" com m'ho han semblat en altres entregues.

No vaig a fer un "track by track" però si vull remarcar el més notable de el disc. "Heart Of The Android" arrenca el plàstic molt al seu rotllo .... espectant, dosificant el gas per no degollarnos amb els primers riffs, però amb una càrrega melòdica i pomposa marca de la casa. Sense ser res de l'altre món el que escoltes és que són Ordre Ogan i segueixen tenint aquest ritme contundent tan seu.

"In The Dawn Of The AI" comencen a donar curs a la velocitat i contundència de la percussió, molt potent i veloç alhora que aixequen el peu per ficar aquesta èpica tan grandiloqüent que ens torna bojos en directe. I ... està ple de sols!

"Let The Fire Rain" és un altre dels talls més potents de Final Days, un tema que juga dins d'un mig temps molt ambiental amb les unes guitarres que porten el pes del tema fins que arribes a la tornada i és senzillament grandiós. Un tall molt progressiu.

"Hollow" és pura energia, un dels talls més power i veloços del disc, emérgico, afilat i enganxós, el meu favorit.

No puc deixar d'esmentar un tall que personalment m'ha sorprès, no tant si es tracta es Ordre Ogan, sinó pel gest de complicitat tan clar que hi ha, "Interstellar", sona als grandíssims Runnging Wild, uns riffs que ens porten a abordatges pirates de temps passats. Si bé en els versos el so es torna més èpic, els riffs són brutals. Ordre Ogan ja va fer un homenatge a Runnging Wild amb aquell tema "We Are Pirates". En aquest tall apareix com oinvitado Gus G.

Cal esmentar també que en el tall "Alone In The Dark", més intimista i fosc també col·labora en les veus, Ylva Eriksson de Brothers Of Metal.

En definitiva un molt bon disc d'aquests teutons que segueixen reclamant per dret propi l'estar al capdavant de l'power / epic actual.

Sergi Arise "Hell"
05/07/2021

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.