Firewind - Few Against Many (2012)
Power / Heavy Metal
Century Media
2012
Temes
1. Wall of Sound 03:58
2. Losing My Mind 06:29
3. Few Against Many 04:44
4. The Undying Fire 05:20
5. Another Dimension 03:59
6. Glorious 03:38
7. Edge of a Dream 04:09
8. Destiny 04:09
9. Long Gone Tomorrow 04:44
10. No Heroes, No Sinners 03:59
Formació
Veus: Apollo Papathanasio
Guitarra: Gus G.
Baix: Petros Christo
Teclats i guitarra: Bob Katsionis
Bateria: Jo Nunez
Crítica
Few Against Many suposa el setè treball d'estudi de la banda liderada pel magnífic guitarrista Kostas Karamitroudis, més conegut per Gus G. Lluny queda aquell fantàstic debut discogràfic titulat Between Heaven and Hell (2002), en el qual el jove Gus ja destacava per sobre de la resta, deixant entreveure un gran potencial. Apadrinat pel gran guitarrista americà David T. Chastain, Gus es comença a foguejar en diverses bandes. Dream Evil, Mystic Prophecy i Nightrage, les quals després de fer-se un cert nom i demostrar les seves habilitats amb les sis cordes, abandona en 2004, 2005 i 2006 respectivament, per centrar-se en el seu veritable grup; Firewind.
El primer que aconsegueix és consolidar la banda amb l'arribada el 2006 d'Apollo Papathanasio, qui a partir de llavors, es faria càrrec de les veus fins al dia d'avui, i acabar així amb les anades i vingudes de vocalistes.
Parlant de Few Against Many, em sembla un disc bastant més madur que els anteriors treballs. L'àlbum compta amb temes una mica més profunds, més foscos en ocasions, riffs més complexos i estructures més variades. Temes com Another Dimension, Losing My Mind o Glorious són bons exemples.
No hi ha massa tornades fàcils, ni temes excessivament accessibles. És un disc que requereix diverses escoltes per anar desgranant la seva ànima.
Lone Gone Tomorrow és un bon tema, amb una guitarra molt americana. El tema que obre el disc; Wall of Sound, també força influenciat per terres americanes (per algun costat es han de notar els anys passats per allà o potser el seu treball en l'últim àlbum d'Ozzy li hagi fet efecte). Destiny és el tema que més recorda als Firewind dels primers treballs. Edge Of A Dream, una balada excel · lent, embolicada en un halo fosc i que compta amb la col · laboració dels finesos Apocalyptica.
Pel que fa a so, res especialment destacable, molt bon so (com és ja habitual en l'actualitat), bastant compacte i sense que (en aquest cas la guitarra) sobresurti de la resta.
Destacar l'entrada a la banda de Johan Nunez (ex-Nightrage entre altres) en la bateria.
En general crec que és un pas endavant de la banda. Un Gus G més madur i que sense fer el guitar hero, demostra el bon guitarrista que és. Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa.
Un treball que fa créixer Firewind, encara que si és cert, que el fet de ser un disc que requereix de certes escoltes i que s'allunya de temes més "fàcils" si podria fer sentir una sensació de rebuig.
No em sembla un grandíssim treball però si un pas atrevit, amb un cert risc, però valent.
Sens dubte estem davant d'una de les grans bandes de futur.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!