Lords of Black - Alchemy of Souls Part II (2021)
 |
Metal
Frontiers Music srl
2021
Temes
Prelude (Alchimia Confessio 1458 A.D.)
Maker of Nothingness
What’s Become of Us
Bound to You
Before That Time Can Come
Mind Killer
Death Dealer
Prayers Turned to Whispers
In A Different Light
How Long Do I Have Now
Fated to Be Destroyed
No Hero Is Homeless
Formació
Veus: Ronnie Romero
Guitarras: Tony Hernando
Baix: Dani Criado
Bateria: Jo Nunez
Crítica
A hores d'ara Lords of Black, el fill de la destral a les sis cordes Tony Hernándo (ex-Saratoga substitut del bo de Jero Ramiro), haurien de tenir un reconeixement ampli en l'escena metal·lera espanyola i internacional, i és que el que caracteritza aquesta banda és sobretot projecció internacional sense envejar els grups més coneguts de l'estranger.
Formada pel mateix Tony a les sis cordes, Ronnie Romero, un portent a les veus (no necessita presentació) i una base rítmica sòlida que la formen el nou bateres Jo Nunez i Dani Criado al baix, creen un so robust i l'execució de un heavy metall/Power metall a cavall entre el metall americà i l'europeu.
Estem davant del cinquè LP i la segona part de la saga Alchemy of Souls, que segons el mateix Hernando segones parts sí que van ser bones i per començar podem dir que la producció del famós Roland Grapow (ex-Helloween) fa un gran favor al que ens trobem al plàstic amb un nivell internacional envejable.
La intro orquestral i concisa ens posa en alerta pel que és la primera sorpresa del disc, Maker of Nothingness no és la típica cançó power metalera, un mig temps que entra com una piconadora amb un ritme solemne i un àpex afegit de foscor a la seva so amb Ronnie Romero cantant de forma més agressiva del que és habitual i és que aquest tema no és més que una declaració de principis del que ens trobarem.
What's Become of us recorda més el so propi d'ells, amb més llums i força més melòdica amb una tornada efectivíssima per als directes que es converteix en un dels millors temes del disc.
Bound to you és una altra perla del plàstic que comença amb efectes nous a la guitarra i es torna un altre tema power metal·ler a l'estil d'ells, del qual és acompanyat uns teclats que reforcen la melodia en certes parts.
I ve un dels avenços del disc que acaba sent un dels temes més estimats del disc. Una intro atípica li segueix una preciosa melodia de piano amb un Ronnie pletòric en la interpretació i és que estem davant la balada/mig temps del disc en què la melodia flueix com a vals en què tots els instruments s'uneixen per formar-ne un de sol ballant a l'uníson fent esment especial al delicat només de Tony. Tota una delícia per a les orelles i un respir per al que ha de venir.
L'assumpte s'enfosqueix més del que és normal amb Mind Killer, un tema aclaparador i inquietant en què Ronnie de nou canta de forma agressiva. M'atreviria a dir que és un dels talls més foscos que han creat.
Un so espacial desemboca en un tema power metal·ler marca de la casa amb afegits nous i una tornada molt resultó perfecte per corejar-ho, però una part fúnebre entre mitges s'ajunta amb un només molt ben executat doncs Death Dealer competeix per ser un altre tema destacable.
La segona part del disc es torna més nova i inesperada, destacant el tema Prayers Turned to Whispers en què sona un riff de baix ampul·lós que marca el ritme de la cançó i la interpretació de Ronnie és sublim. Un mig temps digne de ser el millor del grup tant per ser nou com per la seva originalitat.
Un altre tema molt destacable i que per mi és del millor del disc és In a Differnt Light amb matisos progressius i un riff familiar que podria haver creat qualsevol banda de metall progressiu actual. L'execució de Jo Nunez és d'excel·lent per la qual cosa no hi ha dubte que el nou bateria li ha donat un afegit al grup.
Un altre tema d'aroma progressiva és How long Do I have now (Fates warning?).
Però atents a la recta final amb les dues darreres cançons: Fated to Be Destroyed no s'ho espera ningú. Un riff afiladíssim i el so de la guitarra, gruixut com un totxo carreguen amb força convertint-se en una cançó semi Thrasica/Black metalera estil Venom encara que amb una tornada més assequible. ¡Equilibri entre agressivitat, melodia i sensibilitat fan d'aquesta rola una brillantor al disc! Soprenent com a mínim!
I per acabar de sorprendre'ns el plàstic tanca amb No Hero is Homeless. Amb un arpegi semi-acústic al principi la cançó vira cap al que és ara com ara el tema més agressiu dels de Tony amb un riff Thrasico i el ritme trepidant de Jo Nunez, menció a part de l'agressivitat que transmet Ronnie és digna d'admiració. La tornada és netament power metal·ler pel que aquest tema és un híbrid entre el Thrash i el power metall, no podent acabar de millor forma un disc.
De regal tenim la meravellosa versió del Sympathy d'Uriah Heep que no és més que un petit homenatge a les víctimes de la banda que versionen. El resultat és espectacular en què Ronnie demostra que és dels millors amb una versatilitat aclaparadora, atents a aquests aguts! El tema ho allarguen amb un sol de càtedra.
Com a conclusió, podem dir que segones parts van ser bones? Doncs sí, aquest disc creix amb les escoltes, encara que potser un esglaó per sota del seu antecessor, sent la primera part la “llum” i aquesta segona la “foscor”. Renovar-se o morir i crec que en certa manera aquest lleuger canvi ha estat per bé pel que es mereix un 7.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!