Cain´s Dinasty - The Witch & The Martyr (2022)
 |
Modern Melodic Metal
Autoproducido
2022
Temes
1. The Rising: Renegades
2. Wanderer
3. Two Graves
4. The Past: Dark Lullaby
5. Pure Evil
6. The Awakening: Ritual
7. Red Moon
8. March of the Dead
9. Vacío
10. Blood for Blood
11. Martyr
12. The Mourning: King´s Death
13. Strong Againg
Formació
Veu: Rubén Picazo
Guitarras: Joaquín Leal
Bateria: Emilio Benavent
Guitarres: Alex Ramirez
Baix: Ramón Valero
Crítica
El proper 5 d'abril a la banda, del que ells denominen com a Vampiric Metal, Cain´s Dinasty treu a la llum després d'un període de tenebres el seu nou treball d'estudi. Un àlbum conceptual titulat The Witch & The Martyr.
No puc ser objectiu parlant d'aquesta banda. Els vaig descobrir de manera casual fa uns anys, i des d'aquell moment he destinat part dels meus esforços a donar a conèixer totes les virtuts de què per a mi és una de les millors bandes de metall que existeixen a Espanya actualment. Cain's Dinasty són l'exemple d'una banda honesta, carregada d'actitud, que mereixeria formar part dels festivals internacionals de metall més grans. I no és una exageració, és una qüestió de coherència. Només heu d'escoltar algun dels seus treballs anteriors per comprendre que, si realment existís un mercat discogràfic just i una escena composta per un circuit solit a Espanya, faria temps que Cain´s Dinasty estaria copant les portades de la premsa musical.
El nou àlbum, com he comentat, surt a la venda el proper dimarts 5 d'abril. Un àlbum conceptual que compta amb la sort de tenir una portada a lalçada de lobra. Un treball de Salva Espín, conegut per la seva feina amb Marvel, entre d'altres. Tretze temes de pur Vampiric Metall. Un àlbum salvatge que defineix el so duna banda de gran professionalitat i un valuós sentit de lestètica. Satan Arise hem tingut la sort d'escoltar aquest àlbum en primícia, per això estem agraïts a la banda pel seu reconeixement i per donar-nos l'oportunitat d'escoltar aquesta obra destinada a consagrar la banda al lloc que mereixen.
L'àlbum ho obre “The Rising: Renegades” un passatge ambiental que serveix d'intro per al disc. Una melodia atmosfèrica que ens acompanya fins a lunivers temàtic daquesta banda. Després d'aquests segons ens veiem de ple dins de “Wanderer”, una cançó plena d'energia i actitud, on, sobre una base rítmica crua, es perfilen unes guitarres esmolades esquinçant cada segon. La lletra ens porta aquesta actitud pròpia de la joventut, aquesta actitud de no deixar-se acovardir pel poder, que tanta falta ens fa avui. La veu de Rubén Picazo es mostra en ple estat de forma. El veritable artífex d‟aquest projecte ha sabut liderar cada tall d‟aquest àlbum mantenint la fidelitat a aquest univers propi. Two Graves és el tercer tall d'aquest disc. Una cançó que arrenca de manera tètrica i melòdica. Una melodia vocal subtil de la qual podem identificar clares influències de la NWOBHM. De mica en mica es van incorporant aquestes característiques guitarres que semblen galopar sobre una bateria densa. Una cançó hipnòtica, de riff repetitiu que sembla pretendre arrossegar-te fins a una obscura dimensió. Tot un exorcisme dels nostres dimonis interiors mitjançant un tema que compta amb un dels millors solos de guitarra de l'àlbum.
Amb “The Past: Dark Lullaby” tornem a deixar-nos endur per aquesta atmosfera densa i melòdica que només Cain´s Dinasty sap dibuixa. Poc més d´un minut d´una vella melodia acompanyat del so d´una porta i el plor d´un nadó de fons sobren perquè sentim por real. Amb aquesta sensació arribem a “Pure Evil”, un homenatge al mal ia les seves múltiples dimensions. Una de les millors cançons de l?àlbum. De so cru i enèrgic, actitud i tècnica directa a la boca de l'estómac. Una cançó plena de clares influències clàssiques. Harmonies vocals i riffs de guitarra complexes que ens recorden a grans bandes com Judas Priest o Iron Maiden. Aquest és el nivell de Cain´s Dinasty. Un so que navega entre el millor del Power metall, com el Speed Metall, marcat per elements del Progressive metall acompanyat de veus guturals i harmonies d'infart.
The Awakening: Ritual és el sisè tall de l'àlbum, i en certa manera marca la segona part d'aquest disc. Un so ambiental de pocs segons ens convida a participar d'un vell conjur ple d'antigues tradicions i saber ancestral, l'avantsala de Red Moon cançó que ha servit de single de presentació d'aquest nou disc. Una cançó de sis minuts de durada, on un teclat heretat del millor Power Metall ens obre el camí per a una de les millors cançons de tota la discografia de Cain´s Dinasty. Un so irresistible, una base rítmica desbocada i unes harmonies només a l'alçada de les millors bandes descriuen aquesta cançó. Sens dubte, el treball de les guitarres és superb, un veritable equip a l'alçada de les millors bandes del moment. No tinc dubte que si aquesta banda fossin nord-americans mig planeta estaria parlant de Cain´s Dinasty.
A “March of the Dead” la banda ens posen a les nostres cares tota aquesta realitat que ens acompanya aquests dies. Aquestes ments manipulables embadalides després de la pantalla d?un mòbil que els manté en el somni d?un món perfecte. Una altra d'aquelles cançons que mantenen aquesta herència més tradicional de l'Heavy Metal clàssic sense perdre tot el so actual. Un tema de grans harmonies que malbaratament teatralitat a cada segon. El millor, sens dubte, és la feina feta als cors. Harmonies enganxoses dins un univers sonor de luxe. El segueix “Buit”. Una cançó íntima i cuidada. Una cançó de lletra molt cuidada, que, pel seu contingut, la banda ha decidit mantenir-la en castellà, tot sent un encert. Una Power Ballad de gran qualitat.
Blood for Blood és el desè tall d'aquesta feina. Una cançó intensa i plena d'energia que ens posa sobre la taula la crua realitat en què vivim immersos, que ens supedita a un treball precari, a unes condicions de vida complexes plenes d'avarícia, poder i egoisme. Musicalment la banda ens porta, novament, una base rítmica sòlida, de so marcial que ens fa presagiar la fi d'una era. Les guitarres construeixen un mur de so ple dharmonia que contrasta amb la rigidesa construïda per la bateria. La veu de Rubén fa de mestre perfecte de cerimònies d'una cançó densa i fosca, de perfecta execució. El segueix “Martyr” un tema que tracta sobre la pèrdua i comiat. Probablement la cançó on les influències de l'Speed Metal són més tangibles al llarg de tot l'àlbum. La banda pressiona l'accelerador per portar-nos una cançó desbocada de gran qualitat compositiva.
Després d'escoltar el passatge que ens ofereix “The Mourning: King's Death” tanquem l'àlbum amb la magistral “Strong Againg”. Una cançó introspectiva i íntima que ens mostra els Cain´s Dinasty més influenciats pel Power Metall. Una cançó que arrenca amb un passatge melòdic intens per poc a poc desfermar un veritable tema de Power Metal europeu marcat per la tècnica i l'actitud. La cançó perfecta per tancar un àlbum d'aquesta envergadura.
Cain´s Dinasty ens porta amb The Witch & The Martyr, el cinquè treball discogràfic d´una banda. Un treball que reflecteix la solidesa d'una banda destinada a formar part de l'imaginari col·lectiu de l'escena Heavy Metal estatal i europea. I, sens dubte, aquest àlbum suposa aquest salt qualitatiu a la carrera d'aquesta banda que ha apostat per un so i una estètica pròpia més enllà de les modes. Un àlbum cuidat al detall que ens ofereix tot el que qualsevol metalhead cerca en un disc de metall. Portem poc aquest any 2022, però aquest The Witch & The Martyr ja forma part dels meus tres discos preferits de l'any. Brutal, un disc d?escolta obligada.
D'altra banda, us deixem les properes dates dels seus concerts:
9 d'abril - Sala LaPetite - Granada
23 d'abril - RiverStone WinterFest - Penafiel (Portugal)
7 de maig - REVI LIVE (Amb Muro) – Madrid
No perdis l'oportunitat de veure'ls en directe si us enganxa a prop, no defrauden, no us decebressin.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!