SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Embersland + 422 + Shattered Sigh + Ree Kohl ACME (Cerdanyola)

Easy Rider + TBA Gong (Oviedo)

Visions of Atlantis + Xandria + Ye Banished Privateers Bóveda (Barcelona)

Visions of Atlantis + Xandria + Ye Banished Privateers Upload (Barcelona)

Labyrinth + Mandrágora Negra + Lethargus Revi Live (Madrid)

Labyrinth + Mandrágora Negra Lo Intento (Zaragoza)

Labyrinth + Mandrágora Negra Lo Intento (Zaragoza)

Roadwolf + LöanShark La Textil (Barcelona)

Guadaña + Indrid Utopía (Zaragoza)

Bloodbound + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Easy Rider TBA (Zaragoza)

We Rock (Tributo a Dío) + Ree Kohl Bóveda (Barcelona)

Iron Savior + Airborn 16 Toneladas (Sedaví (Valencia))

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Gräce - Hope (2022)

Gräce - Hope
Gräce logo
España

Hope

Modern Melodic Metal
Frontiers Music srl
2022


Temes

1. Atreyu
2. The Nowhere Man
3. Blind Love
4. The Sinner
5. Snow White (At The End Of The World)
6. Evergarden
7. Fiona
8. Together
9. Atomic Heart
10. Invincible
11. Hope

Formació

Veus: Isra Ramos
Guitarres: Alberto Román
Guitarres: Jordi Costa
Baix: Jared Camps
Bateria: Joel Marco

Crítica

Després de sortir d'Avalanch i després d'anunciar el retorn d'Amadeüs com a banda, Isra Ramos també ha volgut ampliar horitzons i crear un nou projecte amb un so més nou, més modern amb vista a un públic més europeu: Gräce.

He de dir que si aquest disc l'escoltés el Vic de fa 25 anys, li hagués semblat una castanya perquè en aquella època, aquest noi jove era un talibà dels que aplaudia l'epígraf de l'àlbum de Blind Guardian, Imaginations from the other side, "No keyboards used in the recording of this album". Però per sort el món evoluciona, la música evoluciona i el metall també. Així que ara mateix en escoltar una electrònica com fan tantes bandes (Amaranthe, Beast in Black, Black Beast,...) goig d'uns sintetitzadors com fan els de La Rioja Infamia, per exemple, que no fan més que sumar al tema, donant-li un aire més modern, més ballable i fins i tot poden expressar noves coses.

Així que en escoltar aquest Hope, no he pogut fer altra cosa que enganxar-me i escoltar-ho repetides vegades pensant sempre, totes i cadascuna el mateix: Massa curt!
Sé que actualment el consum de tot, i el de música no n'està exempt, rau en l'aquí i ara, i breu. Però tinc ganes de més, perquè em sembla una proposta fresca i realment amb poc mostrari ara mateix al mercat.

Isra Ramos fitxa per Frontiers Music srl i recluta una banda d'alt standing per a aquest projecte com són els vells coneguts d'Amadeüs, Alberto Román (guitarra) i Jared Camps (baix). A ells s'uneixen com a guitarra Jordi Costa ia la bateria el fora de sèrie Joel Marco! Una formació que esperem ens porti més enllà dels discos destudi i puguem gaudir en viu i que gaudi de la popularitat anhelada més enllà de les nostres fronteres.

Com deia, definir l?estil és complicat. És un metall modern amb conceptes extrets de diferents gèneres des del pop fins a històries amb electrònica més ballables.

"Hope" és un viatge a través del temps, ambientat en diferents èpoques musicals que obre amb el tema "Atreyu" on el nostre protagonista experimenta amb ambients més ballables. Les guitarres no són protagonistes però són indispensables per aconseguir aquest ambient de contrast pesat, melòdic i que li permet seguir sent definit clarament com a metall modern.
Les veus d'Isra se senten llunyanes però clares, amb molt de ressò, com lamento i han permès al vocalista mostrar un nou registre i una nova faceta. Un músic en majúscules que es permet el luxe de fer exactament el que vol amb la veu, les composicions i la seva execució instrumental.

El tema següent és "Nowhere Man". Una veu protagonista d'Isra amb uns cors molt a l'estil de Queen, l'acompanyen mentre els teclats obren un passadís perquè la primera col·laboració del disc deixi la seva empremta: Jessica Naomi Williams d'Ankor, mostra la part més melòdica i dolça de la veu.
Després s'obren un ritme molt de l'estil Pet Shop Boys fins que desemboca com en un moment en què es desentel·la aquest halo del passat i continua la mateixa línia melòdica però amb girs molt de l'estil de la banda tarragoní on Jessica s'esplaia aquesta vegada amb guturals esquinçadors.
La tornada, molt enganxosa, senzillament sensacional.

Aconseguir un àlbum que sigui fàcil d'escoltar i no avorreixi és força complicat i passa de principi a fi. "Blind Love", sembla un tema més de l'època disc, aquests 80 madrilenys, però combinats amb un munt de Break Outs tan en lliça avui dia i cors també molt presents. No goso dir si és un tema dur o si bé tendeix al pop, perquè és el que aconsegueix Gräce, que no sàpigues bé el que estàs escoltant, però que t'agradi!
La tornada es torna enganxosa i és fàcil veure salts en viu i gent cantant a ple pulmó.

"The Sinner" és el següent tall i treu el cap traces més èpiques. Les guitarres tenen més protagonisme i evoca diverses bandes simfòniques del nord d'Europa diverses vegades. El registre vocal d'Isra és completament dispar, esquinçant, dolç, melòdic, pujant, baixant....una lliçó vocal darrere l'altra!!!

No és un disc guitarrer, no disposa de grans sols, no és virtuós, però està ajustat en la seva justa mesura a servir cada tema, a fer-te sentir i viure'l. Això sí, matisos i detalls que després de moltes escoltes seguiràs descobrint...sons futuristes, ritmes del passat, afinacions greus, detalls everywhere!!!!

Llançant-nos als anys 50-60, tenim “Snow White (at the end of world)”. Sons que evoquen aquest swing ballable de meitats del segle passat, però amb unes guitarres elèctriques ben presents aconseguint barrejar per exemple, el baix de Jared, on es reconeixen patrons típics de l'època, melodies vocals que poguessin pertànyer als nostres avis, i un so , amb molt instrument de vent metall, però que unit li donen un rentat de cara del S.XXI impressionant i sona a tema modern! Una aposta arriscada però que clarament dono per guanyadora!!! No en va, a les discoteques del nostre país (aquí em llançaré un fanal arriscat), no paren de sonar temes de fa 70 anys, amb barreges electròniques actuals i potents baixos de percussió electrònica.

Un dels meus preferits, sens dubte és "Evergarden" i és que a més Gräce compta amb una col·laboració d'alt standing. I és que Ronnie Romero ofereix la seva veu característica i esquinçada al servei del tema que podeu veure sobre aquestes línies i que és senzillament brillant, contrastant amb la veu més neta d'Isra. El so de les guitarres sembla passat per sintetitzadors (aposta que ja va fer fa anys Maiden i li va sortir brillant) i ofereixen un tema duríssim, ballable i que és impossible que no agradi. Senzillament un tema per no deixar d'escoltar una vegada i una altra.

"Fiona" és el setè tema i ofereix un mitjà tempo sentit, amb molt de cos que dóna pas de "Together", un altre temazo amb molt de flow. L'idioma triat és l'anglès per intentar aconseguir aquest salt de qualitat més enllà de les nostres fronteres. La veritat és que si no ho aconsegueixen no serà per no haver compost un tros de disc cobrint un mercat que actualment copen unes poques bandes amb èxit. Tornada novament brillant, amb canvi de to inclòs.

Arribem al final amb “Atomic Heart”. Molts efectes sobre la veu, però bàsicament ofegant-la per acabar desembocant al raig que disposa el vocalista del Vallès. Ritme molt ballable, i que m'escrigui i em digui el que posant això a tot volum, no se li mouen els peus i el cap pràcticament sols!!!

A punt de tancar tenim un tema més assequible com és “Invincible”. Un tema més gòtic i fins i tot èpic que culmina en una potent tornada a manera de lament.

I tanquem amb el tema que dóna nom al disc: Un puntejat acústic que finalitza com a reflexió final i tancant el que és un disc debut espectacular, que aporta frescor, noves idees al gènere i permet pensar en l'evolució del metall, de la música i donar-li continuïtat a un gènere que necessita propostes fresques com aquesta a què recolzar per a les noves generacions. Brillant i recomanable!!!!

Víc Salda
30/07/2022

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.