Symphonity - Marco Polo. The Metal Soundtrack (2022)
 |
Power Metal
Limb Music
2022
Temes
1. Pt. 1: Venezia
2. Pt. 2: Crimson Silk
3. Pt. 3: The Plague
4. Pt. 4: Love Theme
5. Pt. 5: Mongols
6. Pt. 6: Dreaming of Home
7. Pt. 7: I Found My Way Back Home
8. Pt. 8: Prisoner
9. Pt. 9: Venezia Finale
Formació
Veu: Konstantin Naumenko
Veu: Mayo Petranin
Guitarra: Libor Křivák
Baix: Tomáš Sklenář
Bateria: Josef Cigánek
Teclats: Johannes Frykholm
Crítica
La banda Symphonity, formada l\'any 2006, ens presenta “Marco Polo. The Metal Soundtrack” una obra mestra del Power Metal. Hem de recordar que els seus integrants treballaven junts anteriorment sota el nom de Nemesis. Agrupació amb què van publicar l\'àlbum “Goddess Of Revenge” l\'any 2003, però no és fins a l\'any 2008 on sorgeix Symphonity com a banda.
Els txecs liderats per Libor Krivák, ens van presentar Voice From The Silence l\'any 2008, un altre àlbum d\'escolta obligada. Vuit anys després ens presenten “King Of Pèrsia” moment en què de manera ineludible es converteixen en un referent actual al gènere. I ara ens porten “Marco Polo – The Metal Soundtrack”, un àlbum que ens presenta canvis en la seva formació i la consolidació definitiva de la banda.
L\'àlbum l\'obre Venècia un tema de càlida i suau melodia que serveix d\'introducció d\'aquest àlbum. Una pista breu però de so complex que ens convida a participar en aquest univers sonor. El segueix “Crimson Silk”, un dels millors moments del disc, i això que només estem al principi. Una cançó enèrgica i enganxosa, un himne del Power Metall, capaç de contenir cadascun dels elements clau d\'aquest gènere musical. Els elements progressius i simfònics són a l\'ordre del dia. El millor de tot, sens dubte, són les tornades i el joc de veus dels seus vocalistes, dignes de menció.
El tercer tall de l\'àlbum es titula The Plague, i amb ell, la banda trepitja l\'accelerador, sense cap mena de compassió. Una cançó de tempo accelerat i només de guitarra esmolat posa en valor la capacitat d\'aquesta banda per les composicions èpiques, cosa que accentua l\'ús de l\'orquestració oriental, creant així una atmosfera pròpia. Amb Love Theme ens arriba el moment de poder agafar una mica d\'aire. Protagonitzada per una guitarra acústica, la melodia ens acompanya al llarg d\'aquest interludi fins a Mongols, probablement la millor cançó de tot el disc. Amb una base rítmica brutal, la banda executa una melodia perfecta carregada de melodia i actitud. Riffs de guitarra pesants i una atmosfera densa creada per uns excel·lents teclats, la cançó més llarga de tot el disc té tots els elements per convertir-se en un clàssic atemporal.
Amb “Dreaming Of Home”, arribem al sisè tall de l\'àlbum, ia la balada de rigor a qualsevol àlbum de Power Metal. Una balada de so èpic i atmosfera malenconiós ens impregna d´emotivitat, mostrant-nos una vegada més la qualitat d´aquest conjunt de músics. El segueix “I Found My Way Back Home”, on la banda torna a posar tota l\'energia necessària per construir part de la història del Power Metall. Una cançó plena de velocitat i harmonies que ens recorden els alemanys Helloween. Un tema superb que marca la diferència entre uns músics excel·lents i qualsevol banda aficionada. Amb Prisoner arribem al vuitè tall del disc ia la segona balada del mateix. Un moment de calma, de complexa composició que ens acompanya fins a “Venezia Finale” l\'outro encarregat de tancar aquesta magnífica obra.
Symphonity ens presenta amb “Marco Polo – The Metal Soundtrack”, una obra d\'art. Ho dic sense cap mena de dubte. Un àlbum complex, de so intens capaç de mostrar les hores de dedicació que suposa crear una obra com aquesta. Un disc d\'escolta obligada que es convertirà en assidu en qualsevol llista dels millors discos de 2022 que vulguin presumir de criteri.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!