SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Furor Gallico - Furor Gallico (2010)

Furor Gallico - Furor Gallico
Furor Gallico
Furor Gallico logo
Italia

Furor Gallico

Pagan / Folk Metal
Massacre Records
2010


Temes

1. Intro 02:00
2. Venti di Imbolc 04:23
3. Ancient Rites 03:24
4. Cathubodva 06:29
5. The Gods Have Returned 04:13
6. Golden Spiral 02:35
7. Curmisagios 01:57
8. Miracolous Child 06:18
9. Medhelan 06:32
10. Bright Eyes 02:18
11. La Caccia Morta 04:49
12. Banshee 05:06
13. The Glorious Dawn 08:01

Formació

Veus: Davide Cicalese "Pagan"
Guitarra y coros: Stefano Centineo "Ste"]
Guitarra: Luca Rossi "Oldhan"
Baix: Marco Brambilla "Mac"
Arpa Celta: Elisabetta Rossi "Becky"
Violí: Laura Brancorsini "Laura"
Gaitas, silbato, bouzouki: Maurizio Cardullo "Merogaisus"
Bateria: Simone Sgarella "Simo"

Crítica

Estem davant el que crec que és una de les sorpreses del 2010 o 2011 segons es miri. Furor Gallico editar amb els seus propi mitjans aquest treball que porta el seu nom l'any passat, però a l'abril d'aquest any van signar amb Massacre Records aconseguint amb això una millor distribució. Estem de nou davant un grup que realment pot fer servir l'etiqueta de Folk Metall sense cap objecció. Furor Gallico recorren tots i cadascun dels abastos de les dues etiquetes, diversos estils de metall i sempre i sobretot amb el folk present, un folk d'origen celta, com no podia ser d'altra manera donat el nom de la banda.

La pricipal característica d'Furor Gallico és la contínua presència de sons celtes al llarg de tot el disc, de fet abunden les peces instrumentals en les que donen regna solta al seu costat més tradicional. En els talls més metaleros els instruments tradicionals violí, xiulet, flauta, sacs, percussió ... sempre són presents, no només com arranjaments sinó formant la base de tots els seus temes, dibuixant melodies i enriquint substancialment les composicions. Les guitarres per la seva banda, varien bastant depenent del tema, ritmes power, més clàssics, més foscos ... riffs contundents barrejant-se amb la tradició i per si tot això fos poc hem de sumar un gran treball vocal, en les primeres escoltes estava convençut que havia d'haver més d'un vocalista, havia massa veus diferents, netes, grunyits i guturals, fins i tot diferents tons. .. però quina va ser la meva sorpresa al veure que Davide Cicalese és l'únic vocalista a part dels cors. Si Furor Gallico només tingués una part tradicional tan elaborada i marcada, ja m'haurien cridat l'atenció, si la part metalera estigués en tan justa mesura com és el cas, també ho hauria fet, i si sent un grup com un altre hagués tingut aquest treball vocal, de nou també haurien estat mereixedors de bones crítiques. Però és que han aconseguit un resultat global realment gran.

El disc després de la intro de rigor, comença amb Venti Di Imbolic un mig temps on les veus netes i sons tradicionals donen pas a uns riffs intercalats amb violins i continus canvis de ritme, alternant guturals que freguen el death o fins i tot alguna cosa black amb les veus netes. Ancient Rites combina de nou la part folk, amb notable presència de l'arpa amb uns ritmes més power i una veu que una i altra vegada em sorprèn per la seva capacitat de variació, jugant amb guturals aguts i greus i veus netes més o menys agressives. Cathubodva segueix el camí iniciat per la seva predecessora, un dels millors temes del disc. The Gods Have returned comença amb malenconiós so d'arpa, violí i flauta que ens portarà a temps pretèrits, al qual se sumessin unes guitarres ràpides i una veu de nou plena canvis i cors, plena de melodia. I és que per molt que vulgui descriure un tema, aquest està ple de canvis de ritme i d'estil, ja deixant de banda les veus. Amb el sisè tall Golden Spiral entrem a la part més folk del disc, un tall instrumental lent però ple d'una força oculta, emoció en estat pur que dóna pas a Curmisagios de menys de dos mimutos de frenesí folky. Miracolous Child de nou precedit pel so de l'arpa és el tall més agressiu i contundent de l'àlbum, la foscor s'obre pas, sempre amb el violí de fons, en un incansable i llarg arranjament. Una foscor que seguirà en Medhelan en la qual l'arpa i la flauta aniran aportant la llum per preparar un gran final a aquest treball. Bright Eyes, de nou instrumental, prepara el camí, animat i fresc per a la que per mi es mereix el qualificatiu de millor tema del disc, La Caccia Morta basada en una vella llegenda de la zona de l'Bèrgam. Una canilla de gossos que atrapen els homes desprevinguts que es veuran desbordats per la fúria dels gossos, encara que en realitat aquests gossos siguin les ànimes d'antics caçadors que han estat condemnats per no assistir a les misses dominicals. Malgrat ser l'italià l'idioma de Furor Gallico, aquest tema desprèn certa emotivitat que sense entendre massa el que es diu pots arribar a pensar en una llegenda similar. El penúltim tall, Banshee em recorda moltíssim a Eluveitie, un altre gran tema que ens porta a The Glorius Dawn el tema més llarg, més de vuit minuts que tanca aquest primer treball amb magnificència, amb tots els ingredients d'Furor Gallico, però amb una alta dosi d'èpica.

Estem davant el típic dilema que suscita el Folk Metall, una gran banda que res o gairebé res té a veure amb bandes del nord d'Europa que fan servir l'etiqueta folk per denominar una influència en el seu estil, més èpic que folk, que arrossega l'error de percepció en veure la mateixa etiqueta en bandes realment tradicionals que intenten fusionar dues músiques tan riques i que combinen tan bé com el Metall i el Folk. Siguis o no un seguidor del Folk Metal hauries de donar una oportunitat a aquest tipus de bandes. Un gran disc ho miris per on ho miris.

Sergi Arise "Hell"
23/08/2011

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.