SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Gauntlet - Stubburn (2012)

Gauntlet - Stubburn
Gauntlet logo
España

Stubburn

Thrash Metal
Sony Music
2012


Temes

1. There Will Be No Peace 03:50
2. Feed the Worms 04:58
3. Slave 03:42
4. Blood, Sweat & Tears 06:18
5. My Dying Breath 02:52
6. You Don't Know Me 05:15
7. Last Exit to Blisstonia 03:47
8. Sold My Soul 04:51
9. The Fake 05:37

Formació

Veus i guitarra: Miguel Rocha
Guitarra: Daniel Millán
Baix: Juan Carlos Fernández
Bateria: Alejandro Martínez

Crítica

Si alguna cosa es pot dir de Gauntlet és que la seva millor virtut, és la perseverança, ja que després d'uns quants anys de carrera, amb diversos canvis de formació, especialment en les veus, dos donem i dos CD, s de llarga durada, ens arriba a les mans acabat de sortir del forn dels estudis "New Life" (Madrid), i via masterització en els "Fascination Street Studios" (Suècia), el que fa el número 3, i fent honor al refrany, "a la tercera va la vençuda .....? ", podria ser.

Una portada sòbria i elegant, gairebé minimalista.

Amb diverses col · laboracions de gent com Aitor Gonzabel, Ix Valieri, Javier Cardoso, José Gil, Rown Houland, José Garrido, Manuel Seoane i Dagarod.

Gauntlet es marquen un disc d'alçada, vorejant diversos terrenys, sense definir-se per cap en concret, la qual cosa pot ser bo, per a qui no tingui prejudicis, i dolent per els que no admeten experiments.

Hi ha moments per a les veus gairebé guturals, veus melòdiques, gairebé recitades. Passatges ràpids, mitjos temps, amb un treball de les bases entre baix i bateria amb un empastament contundent el que aconsegueixen JC i Alejandro, sobre el qual treballen a gran altura les guitarres de Daniel i Miguel, amb abundància d'harmònics arreu, riffs pesats i contundents, i sols que et deixen sense alè.

Un disc que es deixa escoltar, al qual cal prestar atenció, que no et deixa indiferent, i que hauràs de punxar incessantment tot sovint, per descobrir un nou matís cada vegada.

Destripemos el disc tema a tema.

1. - There Will no peace. El comenci del disc no pot ser més contundent. Veu gutural, baixant el ritme a meitat del tema amb veu més melòdica, canviant en el sol, i accelerant al final, que s'allarga i s'allarga, gairebé en un bucle sense fi.

2.-Feed the worms. Veus amb ressò, harmònics de guitarra. S'alternen passatges ràpids amb més passatges més tranquils. Tocs de metall modern. S'estructura en bastants parts. A destacar l'empastament entre bateria, baix i guitarra rítmica. Es fa una mica llarg.

3.-Slave. És el single que han triat per presentar el CD. Un comenci gairebé a mig temps, amb un riff principal que t'enganxa i no et deixa anar. Un joc de so en què va i ve d'un costat a l'altre, com si es parlessin i es contestaran. També hi ha una part tranquil · la amb arpegis de guitarra. Molt bon tema.

4. - Blood, sweet & tears. Primer moment tranquil del disc. Amb la guitarra acústica i arpegis, que dura poc perquè la bateria comença a accelerar el ritme, tornant al tempo pausat després per finalitzar amb canya a doble bombo. Més harmònics de guitarra.

5. - My dying breath. Tema a tota canya. Riff molt marcat amb veu gutural i passatges veu melòdica. Ràpid i directe. Boníssim.

6. - You do, t saber em. Ritme pesat una mica més pesat i lent, però que se't fica al cap sense remissió, compta amb un sol de guitarra demolidor. Quan s'acaba dius ....... ja? ...........

7. - Last exit to Blisstonia. Un altre tema a tota pastilla, amb harmònics de guitarra, que et deixen sense alè fins que arriba el riff, que et condueix a canó fins que entra la veu. Típic tema per fer headbaning, i treure polseguera als festivals. Curt, directe i efectiu.

8.-Sold my soul. Un altre moment tranquil, amb arpegis de guitarra. Veu tranquil, bateria gairebé en pla jazz, podries dir que estàs escoltant una balada gairebé. Potser el que més despista, sobretot venint després de l'anterior. Una bonica melodia de baix al costat dels arpegis de guitarra amb algun detall de la solista, tornant-se tot fosc a meitat del tema.

9.-The fake. Doncs igual si que és un fake ..... perquè per moments sembla que estiguis escoltant un grup de hard rock, Sleazy, encara que amb una veu sinistra i fosca. A mi em recorda fins i tot la veu (de passada .....) al mateix Alice Cooper. Com a final de disc, és terrible.

L'últim minut és un passatge de guitarra arpegiat sobre el qual cavalca un sol tranquil i reposat ... que et deixa en calma.

I llavors, vas i tornes a punxar.

No deixis d'escoltar. Jo no me'ls perdré en viu.

Javier Casal
21/06/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.