Gormenghast - Resist or Serve (2012)
 |
Death Metal
Stygian Crypt Productions
2012
Temes
1. Storm of the Owner 00:39
2. Environment 03:22
3. Mountain 04:06
4. The Authority Is a Life! 04:04
5. Winter 05:34
6. The Declassified Pain 00:29
7. Resist or Serve 02:49
8. I Have Nothing to Loose 04:51
9. Locust 03:03
10. Sand of Answers 00:38
11. Loneliness 04:24
12. The Master of the Universe 03:31
13. The Awakening 00:52
Formació
Veus: Valery Negruza
Guitarra: Sergey Semyonov
Guitarra: Alexander Volkov
Baix: Ivan Tarasenko
Bateria: Anatoly Kompanets
Crítica
Al escoltar el CD debut de Gormenghast diverses vegades seguides em deixa la impressió que és una bona obra de brutal death molt elaborada i que t'enganxa només posar amb la seva introducció de guitarreo esquinçat, per passar a "Environment" que és el tema on s'inicia la canya brutal.
Les influències musicals de Nile són més que patents en gairebé tots els talls del disc, tot i que la temàtica en les lletres són molt diferents: en comptes de l'Antic Egipte, aquestes tracten de temes més mundans i són queixes socials. Per exemple, "Environment" tracta que som meres màquines al servei de les Corporatives, les quals ens ho fan passar malament cada dia, però que ens deixen viure pel seu interès fins que no els som útils. En canvi, el tall "Mountain" tracta de com l'Església Catòlica ens va fer esclaus amb una simpleta taula plena de Manaments però que al final ens reunirem per alliberar. Un altre dels temes, "The authority is a life!" tracta l'abús de poder que tenen les autoritats (que tant han fet parlar aquí a Espanya durant les manifestacions d'aquests últims dies). La nota melancòlica la posa "Winter", que tracta de com arriba l'hivern i la neu aïlla i cobreix el protagonista fent-li patir per la seva mort, però que finalment surt d'aquesta situació i promet que ningú li farà patir de nou. Pel que s'intueix que estava passant per un hivern metafòric de sentiments.
El tema que dóna nom al CD "Resist or Serve" és una advertència social que ens tenen esclavitzats amb la mera il • lusió dels diners, però que al final de la vida l'únic que obtindrem és una gran decepció. Sincerament, "I have noting to loose" i "Locust" han de tenir un missatge amagats que no aconsegueixo discernir, parlen que el protagonista està atrapat i vol que l'alliberin per destruir tot el que trobi al seu pas, en el primer tall, i que observa gent entre la multitud, que passa totalment desapercebuda per a tots menys per a ell i són els que ens estan fent la guitza, els que busquen víctimes constantment. Continuo amb el penúltim tall amb lletra, "Loneliness" que tracta com el seu títol indica de la soledat i la malícia.
I per acabar aquest resum de les lletres, parlaré de "The Master of the Universe", l'últim tall amb lírica del CD. Es tracta d'un tema que possiblement reflecteix la vida d'un empresari o ciutadà del carrer que dedica tota seva vida a Internet entre quatre parets, pensant-se que és l'amo de l'univers però que, finalment, ningú li recordarà, ja que no té res més que el seu món cibernètic.
Musicalment, s'aprecien canvis de ritme constants i inesperats de tots els integrants i l'execució és impecable escoltis per on ho escoltis: des del bateria (acompanyat pel baixista) fent blast-beats i redoblaments a mansalva, les guitarres sonant amb riffs pesats així com tallants i realçant parts del ritme amb harmònics molt bé espremuts. També cal destacar que, tot i que algunes de les cançons no estan mancades de solos de guitarra, per al meu gust i, havent escoltat els grandíssims Nile, el disc et deixa un regustillo massa rítmic amb poca excel • lència pel que fa a sols es refereix.
Però tot i així, la meva conclusió és que aquest CD és molt canyero, brutal death en la seva màxima essència, que et fa moure fins a l'últim cabell del teu cos, que val la pena sentir-lo moltes vegades i, per descomptat, adquirir-lo.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!