SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Grave - Endless Procession of Souls (2012)

Grave - Endless Procession of Souls
Grave
Grave logo
Suecia

Endless Procession of Souls

Death Metal
Century Media
2012


Temes

1. Dystopia 00:35
2. Amongst Marble and the Dead 05:21
3. Disembodied Steps 05:42
4. Flesh Epistle 03:23
5. Passion of the Weak 04:36
6. Winds of Chains 05:37
7. Encountering the Divine 03:55
8. Perimortem 04:39
9. Plague of Nations 03:35
10. Epos 07:45

Formació

Veus i guitarra: Ola Lindgren
Guitarra: Mika Lagrén
Baix: Tobias Cristiansson
Bateria: Ronnie Bergerståhl

Crítica

Tinc a les meves mans el nou de Greu. Què dir d'un dels més grans referents del Death Metall de tots els temps que no s'hagi dit ja? Si encara no els coneixeu i us agrada el Death Metall suec, ja esteu trigant a fer-vos amb algun, sinó tots els seus discos. Entre ells no pot faltar el primer, "Into the Greu" de 1991, ja que com diu la famosa frase que ja haureu sentit mil vegades dels setciències en Metall de torn: "El primer és sempre millor". Però no us enganyeu encara hi ha bandes de Death Metall que fan bons discos com el primer dia. I Greu és una, fins i tot 21 anys després.

Però comencem la crítica, més enllà de recomanar l'adquisició de tots els seus discos, inclòs aquest que em disposo a comentar. El disc comença lentament amb "Dystopia", un riff tètric de guitarra distorsionada però que et fa pensar erròniament que el disc no estarà a l'altura del primer disc. Tanmateix, tot seguit, la disbauxa es deslliga amb "amongst Marble and The Dead", per iniciar el que és una altra obra mestra en tota regles d'aquesta banda de Death Metall suec. Riffs de guitarra a mig temps, bateries marcant un temps ràpid (el clàssic "Tupa-Tupa"), doble bombo en la seva justa mesura: segueix tots els cànons del gènere però sense arribar a una veu gutural molt "greu", valgui la redundància.

"Disembodied Steps" segueix amb la tònica de tralla en la seva justa mesura, una peça que comença ja des de bon comenzamiento amb doble bombo i redoblaments a mansalva, però que en el vers segueix amb la dinàmica Death metall comentada abans. El tornada diu acompanyat d'un doble bombo molt potent i després el cantant es deixa la veu en diversos versos de líriques eixordadores per passar a un interludi a mig temps tant de guitarra com de bateria d'allò més pesat i pesat. Després el sol de guitarra entra, no ens va a sorprendre el "virtuosisme" però si el bon gust de les notes introduïdes. Després tornen a la tornada i el tema finalitza.

"Flesh Epistle" comença amb un bon riff de guitarra molt pesat i pesat, per donar pas al vers amb molt "groove" al Death Metal. Després segueix la tornada, un ritme lent molt demencial que et fa explotar les neurones metaleras, per passar a la canya, riff ràpid però bateria a mig temps. El sol segueix veloç, amb molt ús de palanca com és habitual en l'estil.

"Passion of the Weak" comença amb doble bombo a mig temps i un riff pesat però aviat es torna una mostra de metall a mig camí de l'extrem, ritme ràpid de bateria "Tupa-Tupa", veu tronant guturalmente i guitarra molt ràpida. La tornada és una altra vegada més, un riff sonat a mig temps que et fa gaudir d'aquest gran CD. Després d'un mini interludi bastant resultón, segueix el solo discret que dóna pas de nou a la tralla en la seva màxima essència per aquest gènere de metall. El tema finalitza amb la tornada aquesta vegada amb un doble bombo molt marcat.

"Winds of Chains" comença amb un vent gèlid de l'avern i un riff molt pesat i tètric que recorda a la introducció, però que aviat passa a ser un riff ràpid amb un ritme de bateria desenfrenat. El vers diu a mig temps acompanyat de doble bombo però ràpidament es torna un ritme ràpid marcant les notes negres. La tornada ràpid, deixa pas a un interludi pesat de guitarra, amb un ritme molt marcat de bateria que em fa moure el poc pèl que em queda. Tot seguit, entra el solo de guitarra amb molta palanca i quan et donaràs compte, ja torna la tornada. Una altra vegada per finalitzar, es repeteix la tornada ressaltat pel doble bombo.

La setena cançó del CD es titula "Encountering the Divine" i comença a mig temps amb un riff molt guitarrer que es torna el vers. Tot seguit, la tornada a mig temps de bateria marca excel • lentment les guitarres. Després d'un altre vers, el interludi entra picant tot al seu pas, per tornar a la tornada i finalitzar una vegada més en una versió accelerada de la tornada inicial.

El vuitè tema es titula "perimortem" i comença canyer amb molta guitarra ràpida i bateria a ritme trotante, el riff de guitarra em recorda inicialment a Kreator, però aviat torna al gènere per tornar a aquest riff com tornada de la cançó. L'essència de la cançó, em recorda molt als vells Entombed però salvant les distàncies i els anys, és clar.

"Plague of Nations" és el novè tema i s'inicia amb un ritme demencialment girat per passar a la tornada pesat quant a guitarres però a mig temps i amb doble bombo ràpid. La tornada és ràpid i passa a un interludi molt girat una altra que es deslliga en un solo brutal a doble guitarra, demostrant el potencial dels components. Després torna al interludi, aquest cop cantat i finalitza amb la tornada a doble bombo, per variar.

Aquesta gravació finalitza amb "Epos", un tema que comença també amb un riff de guitarra tètric, al qual se li afegeix la bateria amb un ritme pesat. Però aviat el cantant crida l'inici de la canya i la bateria es desencadena amb el doble bombo. La tornada és molt lent i marcat pel que fa a bateria sobre el riff del vers per donar pas a un interludi cantat amb un ritme molt pesat que et fa bellugar el cervell. La tornada té ritmes i girs molt Death metall acompanyat sempre d'una veu brutal però sense arribar a ser massa greu. Després, entra el solo de guitarra amb molt ús de palanca com ens tenen acostumats i torna al vers momentàniament, Per continuar l'interludi pesat i finalitzar amb la tornada aquesta vegada més lent i una fosa final.

Resumint, el disc no defraudarà als amants del Death Metall dels 90. Està en la tònica de l'antic d'aquesta banda i no s'aprecia gairebé el pas del temps. Sé que ho repeteixo molt, però us ho recomano encaridament si gaudiu mínimament del Death Metall suec. En la meva humil opinió, un gran CD en tota regla.

@vidhar666
13/12/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.