Heaven Rain - Second Sun (2012)
 |
Symphonic / Progressive / Power Metal
Music Buy Mail
2012
Temes
1. Close to Dawn (intro) 01:32
2. Heaven Rain 03:42
3. Dreamless 04:06
4. My Only One 04:01
5. Second Sun 03:38
6. Face of Misery 04:18
7. Nowhere 04:47
8. Raven in Heart 04:02
9. When Day Fades to Dark 03:58
10. At the End of Time 03:48
11. Vejte Snegovi (bonus track) 04:10
Formació
Veus: Miona Graorac
Guitarra: Igor Dragelj
Guitarra: Boris Golic Bota
Baix: Bojan Joksic
Teclats: Goran Bastinac
Bateria: Aleksandar Zrnic
Crítica
Els que em coneixen una mica, ja saben d'una de les meves debilitats musicals, que no és altra que buscar bandes poc conegudes i si són de llocs poc freqüents, doncs millor encara. El cas d'aquesta review ... és més personal encara, no és la primera ni serà l'última vegada que necessito que els discos que escolto reposin després de les primeres escoltes. Reposar no sé si és el verb correcte, aparcar, hibernar, desterrar, apartar. No es tracta d'una pausa d'uns dies ... ni d'unes setmanes ... sinó d'uns mesos. Quantes vegades hauré dit "això no m'agrada" i arribar passats uns mesos "Això és la canya"? Moltíssimes vegades ...
Aquest segon LP d'Heaven Rain ho vaig sentir al poc de sortir ... val, si, bé, però no va acabar d'entrar i ho vaig desterrar. Però per alguna casualitat, aquesta carpeta, mai es va moure al disc dur extern, es va quedar aquí amagada, esperant una segona oportunitat. Fins que passats uns mesos, es va arrossegar amb més carpetes al reproductor i .. això em sona ... però no em coincidia exactament amb els meus records, havia millorat ... això és Second Sun ara ...
Heaven Rain és una formació de Bòsnia Hercegovina, crec que no coneixia, almenys conscientment una banda de aquí, que porten diversos anys a l'esquena, la seva formació data de 2006. En aquests anys han editat un primer LP Far And Forever, un EP i diverses demos i singles. Els quals no he pogut escoltar. Es van formar amb la idea de fer un power metall de tints progressius amb veus femenines, com ells diuen, a l'estil Kamelot o Sonata Arctica. Totes les bandes es formen tenint les seves influències. No entraré en les comparacions que res positiu porten, però si que puc afirmar que aquest Second Sun, conté aquesta premissa. Un power metal melòdic, res d'extremismes ni cavallers ni dracs, però si que tenen una atmosfera potent i veloç, sense arribar a ritmes excessivament ràpids, línies vocals molt enganxoses sense caure en la monotonia ni la linealitat, i una part progressiva interessant. Interessant perquè no cauen en tecnicismes exagerats, més aviat matisos que se surten del típic cavall galopant. Tot això acompanyat per uns teclats que freguen per moments la frontera entre el bé i el mal, però no arriben a passar-se al costat fosc. Probablement si això ho escrivís fa 15 anys diria que hi ha massa teclats, però avui en dia ens hem acostumat més a ells. I és cert que aporten una atmosfera més suau, un matalàs sobre el qual estripar les guitarres.
La veu de Miona Graorac malgrat ser femenina no intenta assolir cotes molt altes, mantenint-se en tons mitjans, no greus, però que quadren perfectament i quallen perfectament, no sempre és necessari arribar a dalt ni estendre a les veus líriques. M'agrada.
Quant als temes destacarem el primer tall, al marge de la intro, que porta el nom de la banda "Heaven Rain" un tema contundent amb una línia vocal molt enganxosa, entra a la primera i no trigues ni dos escoltes a aprendértela, amb uns teclats amb certa tendència a l'electrònic, però molt subtils. I amb algun detall en forma de canvis de ritme interessants que trenquen amb la linealitat. "Dreamless" accelera el ritme del disc, un tema més progressiu i power, amb sol dels teclats, no és un mer acompanyant, després del qual el tema es torna molt ràpid per moments.
Més aventurer però més calmat, un mig temps contundent és "My Only One", de nou unes línies vocals ben estudiades per atrapar ràpid. M'agraden especialment les guitarres d'aquest tema, quan es desdoblen de la base del tema. "Raven in Heart" un altre tema veloç amb canvis de ritme atractius. Destacar també "When Day Fades To Dark", un tall més lent, amb canvis d'intensitat, però totalment recomanable.
Un bon disc de power amb detalls progressius, bon so, res increïble, però res a objectar. Second Sun és un disc que mai arribarà a estar en els tops de vendes (bé. .. avui en dia aquest terme està obsolet), no crec que pròximament els veiem encapçalant cap festival de gran calat, però són una banda perfecta per passar una bona estona escoltant bon power metal. Al meu m'encanta el power, i he gaudit amb les escoltes. El power encara dista molt d'estar envellit...
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Suscríbete aquí!