Ignis Fatuu - Neue Ufer (2011)
 |
Folk Metal
Trollzorn
2011
Temes
1. Wolfszeit
2. Spiel des Lebens
3. Scherenschnitte
4. Mondnacht
5. Wörterschmied
6. Maskenball
7. Neue Ufer
8. Wenn nicht ich, wer dann
9. Wahre Schönheit
10. Junger Krieger (Drachenreiter II)
11. Albtraum
12. Stille Wasser
13. Hochmut
Formació
Veus i guitarra: Alexander
Veus, flauta, gaita i caramelles: Irene
Violi, gaita, zanfona, nyckelharpa: Alex
Baix: Volker
Bateria: Robert
Crítica
El passat mes d'abril Ignis Fatuu llançar el seu segon àlbum de la mà de Trollzorn. Neue Ufer és un disc ple de Folk. Quan llegim etiquetes com Folk Metall o Death Folk Metal, sol aparèixer-la imatge d'un grup més o menys ràpid, amb veus habitualment guturals o trencades, i no sempre és així. La popularitat de bandes death, viking o paguen amb instruments folk sembla que a alguns els arribi fins i tot a molestar, amb comentaris com "una altra banda més de folk", quan altres estils han tingut i tenen més sortida que aquests estils amb influències tradicionals. Però l'anomenat Folk Metall, més que un estil propi és una influència, són moltes les bandes d'estils dispars que introdueixen instruments tradicionals sense que tinguin res més en comú. Dic això perquè Ignis Fatuu no són una banda death, ni dura, ni extrema, res més lluny de la realitat, és un grup que podria dir-se sense estar molt equivocats que estan més cerce del Folk que del Metall, de nou les etiquetes en aquests casos poden desorientes més que ajudar.
Veus netes, gran riquesa en les melodies, presència de molts instruments tradicionals, ritmes frescos i mitjos temps, aquestes són les principals característiques d'Ignis Fatuu. Un grup que podria estar tocant en un festival de Metall i no desentonaria en un altre de música tradicional. Per a uns seran massa suaus, per als altres massa durs, és complicat moure entre dues aigües, però en aquest cas, ho han aconseguit amb bona nota. Cal remarcar que són alemanys, un país amb gran tradició de bandes folk, en totes les variants, rock, metall, punk i tradicionals.
El disc comença sense intro, amb un tema bastant contundent però ple de melodies, Wolfszeit, de la mà d'Irene amb els instruments de vent i també en les veus. Remarcar el preciosa que resulta la calidesa de la seva veu. La segona pista és la més comercial, més ràpida i enganxosa, amb una tornada que t'enganxa des de la primera escolta, tot un tema perfecte per trencar en un directe, Spiel des Lebens. Temes com Scherenschnitte, Wörterschmied o Wahre Schönheit seran del grat dels més metalero, Maskenball, Neue Ufer, Wenn nicht ich, wer dann, Albtraum o Hochmut són més tradicionals. També trobarem temes com Stille wasse amb canvis, en el qual les veus d'Alexander i Irene es compenetren amb un gran resultat, un fet que repeteix al llarg de gairebé tots els temes del disc.
El so final podria millorar-se, però no desmereix el resultat de Neue Ufer. Un disc que s'exposa a ser mal interpretat pels més tradicionals per ser massa suau o massa folk, però que per als aficionats al folk i al metall, serà un molt bon disc.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!