SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Infinita Symphonia - Infinita Symphonia (2013)

Infinita Symphonia - Infinita Symphonia
Infinita Symphonia logo
Italia

Infinita Symphonia

Symphonic Metal
Scarlet Records
2013


Temes

1. If I Could Go Back
2. The Last Breath (Slideshow)
3. Welcome to My World
4. Drowsiness
5. In Your Eyes
6. Fly
7. Interlude
8. Waiting for a Day of Hapiness
9. X IV
10. Limbo

Formació

Voces: Luca Micioni
Guitarra: Gianmarco Ricasoli
Bajo: Alberto De Felice
Batería: Ivan Daniele

Crítica

nfinita Symphonia és un grup Italià format en 2008. Al juny de 2010 va sortir a la llum el seu primer treball "A mind s Chronicle" on van col • laborar Tim "Ripper" Owen (ex Judes Priest, ex Iced Earth, actualment en Beyond Fear i YJMalmsteen) i Fabio Lione (Vision Divine i Rhapsody of fire ). Per a aquest nou treball, compten amb la col • laboració de Michael Kiske, qui va ser la veu de Helloween des de 1986 fins

La primera impressió en fer una ullada a les cançons i la durada d'aquestes és "uf, això serà llarg" 72 minuts dividit en deu cançons, que van d'el minut i poc als 10 minuts.

La cançó que obre aquest segon treball d'Infinita Symphonia es diu "If I Could Go Back", és un tema enganxós. Amb només escoltar-lo una vegada ja em vaig passar una setmana cantant la tornada, i he de dir que m'agrada molt. És un tema més aviat hard-rocker, amb un inici potent força marfull, que recorda, com ja he dit una mica abans, a l'hard rock.

El segon tema és un dels llargs, "The last breath" dura ni més ni menys que 7 minuts amb 50 segons. Les cançons llargues són una mica bastant usual en el progressiu, però parlo del temps perquè m'agradaria remarcar que tot i que és una cançó llarga no dóna aquesta sensació i això és una cosa positiva, perquè per res es fa pesada, sense cap dubte, un punt a favor dels Italians. Aquest tema és més melòdic, amb una mica més del Simfònic, amb un ritme més tranquil, tant en la melodia de la veu com en la instrumentació, té aire de balada, fins que a mesura que evoluciona la cançó va agafant més ritme i apareix la vena progressiva per finalment tornar al tema inicial.

En tercer lloc trobem "Welcome to my world" un tema que comença amb una introducció de piano i que torna a mostrar aquesta barreja entre el hard rock i el progressiu, amb més del primer, i on podem veure la part més dura de la veu del cantant, qui és, sense cap dubte, la influència més power del grup.

A continuació tenim "Drowsiness", clarament progressiva, seguida d'"In your eyes", que és la balada del CD i on trobem la col • laboració d'una veu femenina, de moment, desconeguda.

La sisena cançó d'aquest àlbum és "Fly" on trobem la col • laboració de Michael Kiske.

El setè tema és un Interludi instrumental que dura 1:36, amb guitarra acústica i al que inevitablement li veig una clara influència de la música popular d'algunes zones d'Espanya. Molt treballat i que demostra l'habilitat del guitarrista.

A continuació tenim "Waiting for a day of happiness" que clarament va unida amb l'anterior interludi, i que comença com una balada, amb veu i guitarra acústica i segueix com una balada que s'endureix més cap al final.

En la novena posició aquesta XIV, que dura 1:18 i té un to més fosc, podríem dir que es tracta d'un altre interludi instrumental, que serveix com a introducció a "Limbo", el tema que tanca aquest àlbum. Un tema que comença bastant fosc, amb murmuris i melodies arrossegades, que es va endurint mantenint aquesta ambientació fosca, que fa de fil conductor.

He de dir que m'ha agradat molt aquest grup, m'ha sorprès. Encara que tinguin cançons llargues, han sabut arreglar perquè no es facin pesades. Indubtablement els músics tenen un molt bon nivell i les composicions estan ben fetes, elaborades i ben buscades, i encara que no sòl ser molt fan de veus com la de Luca Micioni, bastant nasals, crec que tal com han muntat les veus no hi ha res dir que li tregui el mèrit del gran treball que ha fet en aquest àlbum. Sens dubte crec que són una bona banda que pot tenir molt a dir i amb qui, sense cap dubte, m'encantaria compartir escenari.

Mireia
24/05/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.