Insomnium - One For Sorrow (2011)
 |
Melodic Death Metal
Century Media
2011
Temes
1. Inertia 03:43
2. Through The Shadows 04:31
3. Song of the Blackest Bird 07:29
4. Only One Who Waits 05:17
5. Unsung 05:04
6. Every Hour Wounds 05:25
7. Decoherence 03:18
8. Lay the Ghost to Rest 07:46
9. Regain the Fire 04:27
10. One For Sorrow 06:07
Formació
Veus i baix: Niilo Sevänen
Guitarra: Ville Friman
Guitarra: Ville Vänni
Bateria: Markus Hirvonen
Crítica
Després d'uns primers acords comença el primer tema que obre el nou àlbum dels finlandesos Insomnium titulat One For Sorrow, el tema Inertia ens mostra com deia, des dels seus primers acords, a uns Insomnium fidels al seu estil. No m'esperava menys, encara que he de dir que últimament diversos grups de death melòdic finlandesos m'han decebut ingratament com pot ser bandes com Norther, Children of Bodom ...
Insomnium segueix fidel al seu propi estil des del primer dia, un death melòdic amb talls més extrems, melodies pesades i derivats, com han comentat alguna vegada, estan influenciats pel Doom Metall, el que es pot notar en algunes rítmiques carregoses. Dir que les composicions de les lletres solen tractar de temes depriments, mort, pèrdua d'algú ...
La joia de la corona d'aquest àlbum és Trhough The Shadows, desplega dinamisme i contundecia per tot arreu, amb un altre dels temes Unsung, aquest cop ens introduïm dins de paratges foscos, malenconiosos deixant-nos portar per la majestuositat de les guitarres dels dos Villes, amb la perfectament introduïda veu del senyor Niilo fan de temes com Every Hour Wounds. D'entrada un tema agressiu, amb arpa, amb força, per gens lineal ja que està ple de canvis que podria denominar com progressius doncs aquesta banda té una increïble facilitat per anar de la tempesta a la calma i viceversa, per no deixar-nos preveure que és el que segueix i sorprendre'ns per variar.
Continuant 1 outro molt èpica Decoherence per donar "descans" i tornar amb Lay The Ghost To Rest on potser notaries uns teclats més cridaners en alguns moment puntual sempre solapats per guitarres que no deixen decaure la melodia, un tema mes, no em cala profundament però tampoc em deixa indiferent. Per acabar, comentant el tema que dóna nom a l'àlbum One For Sorrow, uns suaus teclats inicien com una brisa nocturna el tema més malenconiós del disc, també per al meu gust el més light, un tema que potser transmeti mes força en directe.
Potser tampoc la primera vegada que els vaig veure en concert, va anar obrint per Keep Of Kalessin i Satyricon, he de dir que anys després hauria de veure a la banda telonejada per altres grans, ja que s'estan guanyant un lloc ben merescut en el panorama europeu, ja aquest disc recomendadísimo per a tots aquells fans del death melòdic scandinavo, ja ho té tot, melodia, classe en les seves composicions, sentiment, foscor, malenconia i un infinit mar de notes que no tindria paraules per descriure, sens dubte ho han tornat a aconseguir.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!