SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Antalgia - Perception Of Reality (2012)

Antalgia - Perception Of Reality
Antalgia
Antalgia logo
España

Perception Of Reality

Progressive Symphonic Metal
The Fish Factory
2012


Temes

1. The Invisible Mechanism
2. Realm Of Pain
3. Embrace Of Death
4. Lines Of Life
5. The Unseen Empire
6. Broken Wings
7. Seed In The Storm
8. Memories

Formació

Veus: Bella Diánez
Guitarra: Igna Jover
Baix: Carlos Falomir
Teclats: Xavi Sánchez
Bateria: Albert Gasen

Crítica

Desde Lleida Antalgia edita el seu primer treball Perception Of Reality, un disc que com a mínim mereix el calificatiu de sorprenent.

La formació integrada per Igna Jover a les sis cordes, alma de la banda, des dels seus inicis al 2008 amb Albert Gasen a la percusió, també des del principi, estan acompanyats després de diversos canvis a la formació per Bella Diánez a les veus, Xavi Sánchez als teclats i Carlos Falomir al baix.

Percepton Of Realm és un disc de metal progressiu sinfónic però sense arribar a extrems lírics, centrant-se en un estil melódic amb veu femenina acompanyada d'unes guitarres progressives molt treballades, una base rítmica plena de canvis de ritme que porten els temes a passar per mil i un passatges de intensitat variable, evocant al oient emocions oposades i amb el detall d'uns teclats molt presents gens embafadors que s'uneixen fregant la perfecció amb les guitarres i amb uns arrengaments molt encertats.

Tot l'escrit del paràgraf enterior podria haver estat escrit per la inercia de les bones crítiques que està rebent aquest primer disc d'Antalgia, però no hi pot haver res més lluny de la realitat. Ha sigut un disc que he pogut degustar durant molt de temps, obligant a deixar aturats altes discos que esperen ser revisats i que m'ha provocat opinions molt diferents i a vegades oposades allargant la revisió per escoltar una vegada més i una altre el disc per poder escriure una opinó definitiva.

Perception Of Reality és un disc que es deixa escoltar molt be desde la primera reproducció, pot resultar una mica aburrit i monòton arribant a ser catalogat com un disc més dins de les moltes bandes sinfoques / melòdiques que segueixen apareixent a Europa desde fa uns anys. Quedar-se en aquest punt seria perdres una gran banda que s'amaga darrera un estil una mica massificat com acabo de comentar. Després de cada vegada que escoltes el disc van sorgint nous detalls dels teclats i guitarres que hi ha als vuit talls de Perception Of Reality.

Bella Diánez sense voler arribar a ser la millor veu del seu estil ni intentar-ho, com a massa ocasions succeeix, sap fer-se forta a una posició melòdica intermitja que li dona la confiança d'aquella que coneix la seva veu i sap fins on la pot portar sense la necessitat de llençar-se a l'aventura de registres extrem i inestables.

Ja al primer tall, "The Invisible Mechanism", ens torbem amb un tema ple de canvis, travessant passatges pausats, foscos i contundents, contrastos guiats per una bateria que marca les pautes seguida oer una guitarra molt treballada i uns oportuns teclats que tenen el seu cénit a un solo alternat amb les sis cordes.

Després de la primera presa de contacte, no hi ha concesió, "Realm Of Pain" ens golpeja amb contundència i velocitat, per deixar-nos pendre l'aire necessari pero no decaure. "Embrance Of Death" amb un inici de teclats hipnótics que anirán despuntant durant la resta del tema ens introdueix a un dels temes més comercials del disc, amb una tonada força enganxosa i una part central amb canvis de ritme marca de la casa.

"Lines Of Life" ens relaxa una mica amb un inici més pausat i de mig temps, que anirà pujant in intensitat de forma progressiva, i amb la suau veu de Bella como element d'enllaç entre parts ràpides i lentes. "The Unseen Empire" amb unes guitarres de vertigen ens pots com un remolí que ens alterna per enèssima vegada entre canvis de ritme i intensitat.

"Broken Wings" és un tema una mica més pesat i contundent amb uns teclats per moments épics tot i que dominen les parts melòdiques i amb uns arrengaments molt treballats, que desemboquen en una tonada enganxosa. Detall especial pel solo de guitarra que emergeix colpidor entre els pesats ritmes d'aquest tema.

Si abans parlava dels teclats més épics, aquests es tornen a donar cita a "Seed In The Storm" però que ningú s'equivoqui, no estem al davant d'una fanfàrria de power épic, son més aviat detalls i sensacions que adornen el tema sense ser predominants.

L'àlbum es tanca amb "Memories", el tema més extens del disc, possiblement el tema més complex, diferents atmòsferes aniran progressant pel tema, un resum del que és Antalgia, melodia, progressivitat, técnica i una infinitat de canvis de ritmes sota una veu femenina suau i dolçam ben cuidada sense tons extrem que trencarien sense cap mena de dubte el treball musical.

Com anotació negativa, o millor dit, el punt on en la meva humil opinió tenim el punt més fluix del disc és la falta d'un o diversos temes que enganxin i siguin un cop a la cara per l'oient. Si bé els temes estan molt treballats i plens de detalls, no hi ha cap tema que a les primeres reproduccions s'ancorés a la memoria.

Tenint en compte que es un primer disc... fa por la progressió que pugui tenir Antalgia al futur si no deixen d'intentar millorar. Ho tenen clar i aposten per la seva feina, i la gira amb Therion no es més que un clar exemple.

Sergi Arise "Hell"
15/10/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.