SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Kilmara - Don't Fear the Wolf (2011)

Kilmara - Don't Fear the Wolf
Kilmara
Kilmara logo
España

Don't Fear the Wolf

Heavy Metal
Autoproducido
2011


Temes

01 – Inside the Darkness
02 – The Dark Inside – Don’t Fear the Wolf
03 – Rock the Night
04 – All you Need is Pray
05 – Blindfold
06 – The Dark Inside – You Better Run
07 – Vampire Of Love
08 – Let Sadness Be Destiny
09 – You Left Without a Reason
10 – You Won’t Live Forever
11 – The Deceit
12 – The Dark Inside – Show me the Way
13 – Dakujem Castle

Formació

Veus: Christian Wolfgang Kohl
Guitarra: John Portillo
Guitarra y coros: Kike Torres
Baix: Jose “Johanson” Castillo
Bateria: Javier Morillo

Crítica

Formidable treball d'uns tipus que ho donen tot, tant damunt de l'escenari, on no escatimen qualitat, energia i professionalitat, com fora d'ell, ja que, amb tracte afable, afectuós i solidari, m'han demostrat i, de cor ho escric , el bona gent que són.

Kilmara és una banda de Heavy Metal fundada l'any 2003, anteriorment cridada Jadde. Amb la incorporació d'un nou cantant Christian Wolfgang Kohl (Wolf) neix el projecte Kilmara, amb noves idees, nous sons i una nova maduresa. Tot i la nacionalitat alemanya de Wolf, Kilmara continuar inicialment component temes amb lletres en espanyol. Amb el temps van evolucionar component també en anglès traient un primer demo en l'any 2004 sota el títol The Deceit. L'any 2007 treuen el seu primer àlbum d'estudi Hunting Dreams, finalment decantant per l'idioma anglès.

El seu segon àlbum és aquest Your say fear the wolf que es grava en els Grapow Studios a Eslovàquia, amb el productor Roland Grapow (Masterplan i Ex-Helloween) a finals de l'any 2009. Amb aquest so molt més potent i uns temes més elaborats i cures Kilmara no triga a fitxar per la discogràfica Maldito Records que treu l'àlbum el 2010 a nivell nacional i amb Rising Records a nivell mundial en 2011.

És un disc de metall clàssic, power i progressiu compost per 13 talls. Gairebé 70 minuts de creativitat compositiva, amb brillants moments per al lluïment tècnic solista, passatges progressius, riffs potents, tornades demolidores, eficient i emotiva tècnica vocal, bones lletres, sensibles mitjos temps, interessants col · laboracions i captivadors detalls. Sense por deixem-nos seduir per l'home llop i acostem-nos al seu costat fosc.

Obre el disc la fosca intro instrumental Inside the darkness que en pocs segons aconsegueix posar el nostre delicat cor a mil per hora, transmetent aquest angoixant por i aquesta atmosfera de tensió que, de la mà, ens acompanyarà endinsant-nos en la història de l'home llop, el seu acceptació personal, la transformació, la cacera, etc. Pertanyen a aquesta licantrópica trilogia, a més d'aquesta introducció, obra de Juanma, els talls segon, sisè i dotzè: Your say fear the wolf, You better run i Show me the way.

Continuem amb The dark inside - Your fear the wolf el primer tema del disc, de la trilogia i el primer també que Kilmara va compondre per a l'àlbum. Una cançó poderosa i de pur heavy metall en què destaca un potent riff inicial de guitarra secundat per base rítmica i la veu que es barregen encaixant melòdicament, una estructura progressiva variada, amb canvis de tempo i compàs, construïda amb gust per donar-nos moments de lluïment solistes admirables i que inclou harmonies i jocs de guitarres al Maiden que doten al tema d'un ritme galopant in crescendo amb udol d'uns "llops" poc temibles inclosos. Una carta de presentació que marca el potent estil i la qualitat que atresoren aquests musicazos, seguim endavant sense por i seguim de prop la bona senda que ens marca el llop.

Rock the night és una cançó que ens impulsa a seguir el ritme amb els peus, cantar i gaudir amb un significatiu tornada i un cavalcant i trepidant final. Em recorda als temes clàssics del metall de passades dècades potenciat pel bon fer de les guitarres que, com podreu gaudir, es fan notar per tots els racons d'aquest àlbum. Valorant en conjunt aquesta cançó amb la resta de peces de la feina potser es pugui afirmar que no s'ajusta als patrons que Kilmara ens marquen. Encara sincerament per mi és un altre bombó que gust de paladejar ja que, com ens repeteix la cançó, this is what we choose to live ...

La següent, All you need is pray, és la peça més breu del treball de Kilmara amb poc més de tres minutets. Wolf ens parla del gregarisme i l'avorriment que ens produeix seguir els patrons imposats per una societat que capa decisions i actes i ens obliga a tancar els ulls ia convertir-nos en impersonal i obedient massa. Un tema senzill, directe i gamberro, en el qual destaca la base rítmica i el seu gritable tornada.

Arribem a un dels meus temes favorits de l'àlbum, Blindfold. Es tracta d'una composició difícil, brillant i molt inspirada, un mig temps, tot un himne que ens va despertant emocionalment i, amb delicadesa, ens qüestiona fent valorar i replantejar-nos el sentit de la nostra pròpia existència. Una proposta a desfer-nos de les cadenes que voluntàriament ens posem, tot un al · legat llibertari. Els primers acords de guitarra, una bateria tranquil · la i compassada, una veu que ens acarona i, per descomptat, la participació de l'Orquestra de Cambra de Sant Boi a les cordes doten a la cançó d'un inici que atrapa amb facilitat. Com està manat el tema es posa més enèrgic i ens portarà a moments d'èxtasi melòdics. Destaco l'ampli treball vocal de Wolf secundat amb professionalitat per tota la banda. Tot un gran tema en directe, "gallina de pell".

The dark inside - You better run és el segon capítol de la trilogia licantrópica. Aquesta part se centra en el dia després de la transformació, en què el nostre protagonista, atormentándose, tracta de dilucidar si el que va passar va ser fosc somni o terrible i monstruosa realitat. Sent el tema més llarg de l'àlbum no resulta estrany comentar que en ell té cabuda tot un món de canvis, diversitat melòdica, tempos, arpegis i sols. El treball de Kike i John a les guitarres és enorme, ens fan gaudir per separat i emocionar quan conflueixen. Importantíssima també en una cançó tan canviant la bona directriu marcada per Javi a la bateria.

Arribem a un altre gran tema de l'àlbum Vampire of love, una altra bomba que Kilmara ofereix sobre dels escenaris. Un tema difícil d'executar que atrapa per la seva velocitat i tralla, amb harmonies barroques i floritures guitarrístiques que comparteixen patrons sincronitzats i progressius que aconsegueixen atronar amb una potència escandalosa. En l'apartat vocal Wolf està molt ben acompanyat per dos "vampires" Nua i Ster que doten a la cançó de la necessària presència femenina, excitant, delicada i arrebatadoramente encantadora.

Let Sadness be destiny és sens dubte el tema més creatiu i èpic del disc. Des del principi sorprèn jugant amb percussions i instruments àrabs i orientals com per exemple un sitar hindú. Guitarres i bateria obren pas i ressorgeix potent la veu de Wolf que ens desperta del somni i ens llança a la trepidant i caòtica realitat. Aquest tema consta d'uns elaborats desenvolupaments, amb tornada grandiloqüent i dramàtic, una part intermèdia amb brillants elements progressius i unes belles melodies de guitarra final al Kamelot. No perdeu de sentit la interpel · lació lírica que ens transmet aquest tema.

I d'una brillant epic metall a la power metall ballad amb majúscules del treball, estem a You left without a reason. No recordo el moment en que vaig escoltar aquesta cançó per primera vegada però podeu creure si dic que, ara que ja ho fet més de cent vegades, segueix transmitiéndome i continuo sentint la mateixa màgia. De nou compta amb la col · laboració de Nua (Núria Martorell) que es reparteix amb un Wolf més Andi Deris que mai el pes líric del tema. Veus i planyívoles guitarres aconsegueixen emocionar i et impulsen a deixar-te cordes i pulmons si cal cantant aquest meravellós tornada que acaba suplicant give back my broken heart.

You won't live forever és el següent tall que Kilmara ens porta. Una altra cançó de hard rock de qualitat, enganxosa i molt veloç. Les guitarres en aquest tema no brillen, sinó que estan dotades de llum pròpia qual fulgurants astres. Impressionant el sol que per als entesos puc comentar que va ser gravat amb una Gibson Flying V de Michael Schenker. Una altra cançó per gaudir i moure, find a way - live today.

The Deceit és un tema que Kilmara va gravar fa molts anys i que fins i tot existeix la seva versió en castellà. És la primera lletra que es va treballar Wolf en castellà quan va entrar al grup i això té mèrit. Però no penseu que és un tema de farciment recuperat i posat al dia, no us deixeu confondre ni portar a engany ja que poc queda d'aquell "el frau". La creativitat i la bona producció doten a la cançó de brillants capes i treballades harmonies de guitarra que, a més del toc fosc, progressiu i modern, fan que aquest tema ens recordi a Helloween ja Masterplan, potser tingui la culpa l'ús d'una Els Paul customitzada amb la sisena corda de baix.

Tanquem la trilogia licantrópica que conceptualitza i s'estructura aquest brillant àlbum amb The dark inside - Show me the way. Pur heavy metall de trenca i esquinça. Una altra peça més en el magnífic puzle que aquests grans músics ens regalen. Un Wolf que demostra la seva gran vàlua amb senzillesa i madur control, en Javi manant des de la bateria i coordinant els continus canvis de ritme que tan alegrement jalonen les composicions de Kilmara, un baix que marca els tempos i llueix per propi saber fer i un Kike i John a les guitarres que no és arriscat dir que et deixaran amb la boca oberta mentre et veus obligat encara que no vulguis a gesticular i practicar posseït amb el teu air guitar. Mira si seran bons que el mateix Roland Grapow decidir unir-se a la festa col · laborant amb un sol per posar aquest fermall que, si cabia, eleva als altars metaleros aquest treball. Un altre fort xut en directe.

Dakujem castle és sens dubte un autèntic regal que tanca aquest complet disc. Un tema instrumental que bé podria signar mítics com Malmsteen o Satriani amb una bateria en tot el seu esplendor i unes guitarres que et posen els pèls de punta. John sembla que embogeix compositivament creant tot un castell "Castle" de pistes i més pistes de melòdiques harmonies per a les guitarres. Un final magnífic però ... creieu que és el final? Doncs no ho és. Em poso a aplaudir i jo sóc el primer que crida aquest Dakujem que dóna nom a aquest últim, insisteixo, regal, és a dir, "Gràcies", mil gràcies. La meva cançó preferida d'aquest gran disc trenca el silenci que al final de la instrumental m'ha portat per acariciar cor i ànima que reneixen junts nets i units per sempre. Bellíssima pista oculta, acústic al piano de Maiol Díez i veu de Wolf i Nua que "em tornen intacte meu abans trencat cor". Impressionant.

En el seu moment vaig tenir el pressentiment que Kilmara i la seva Your say fear the Wolf valien la pena i era interessant seguir-los. , Però us puc confessar que, ara que els conec una mica millor, em vaig quedar curt en les meves expectatives. El meu consell? Si teniu oportunitat de trobar el seu disc o acostar-vos a un concert, de cor, feu-ho.

Jose Metal
07/12/2011

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.