SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Leo Jiménez - Animal Solitario (2012)

Leo Jiménez - Animal Solitario
Leo Jiménez
Leo Jiménez logo
España

Animal Solitario

Heavy Metal
Warner Music
2012


Temes

1. Declaración de intenciones 01:16
2. Desde niño 04:38
3. Misantropía 03:49
4. Tu destino 05:11
5. Del amor al odio 05:56
6. Tu triste soledad 04:46
7. No hay más canciónes para ti 04:01
8. Corazón salvaje 04:36
9. Qué tendrás 04:01
10. Vuela alto 05:37
11. Misantropía 03:57

Formació

Veus: Leo Jiménez
Guitarra: Antonio Pino
Baix: Edu Fernández
Bateria: Carlos Expósito

Crítica

Quan parlem de Leo Jiménez, segurament ho fem d'un dels millors vocalistes dins del metall, tant a nivell nacional com segurament internacional. Després de la seva desvinculació de Saratoga i després d'abandonar el seu anterior projecte, 037 (també Leo 037 i ara Zero3iete, ja sense Leo) Leo es decanta per un nou projecte amb el seu nom i cognom i amb un debut titulat Animal Solitario, més clar, l'aigua.

Després dels diferents intents de recórrer diferents estils, tant amb Stravaganzza com amb 037, amb aquest treball Leo es decanta per un àlbum, almenys per a mi, més d'acord amb la seva portentosa veu. Un àlbum humil i poc pretensiós. Més proper al metal més tradicional, encara que sense deixar d'acostar-se altres estils. Precisament aquí rau un dels grans encerts del disc. En poc més de 45 minuts, el treball presenta molt diferenciats temes, que recullen diferents influències, des heavy metal més clàssic fins metall més alternatiu. Una cosa d'altra banda, molt comú i necessari, des de fa diversos anys. Quan fina és la línia que separa els estils?

El so de l'àlbum és bastant indicatiu del intimista del treball. Un so bastant directe i cru, molt proper al so de local d'assaig. Molt notable sobretot a la bateria. La qual cosa resta nitidesa al so però torna els temes més propers, més reals.

Quant als temes, els més destacables poden ser Misantropia, un tema més modern i del millor de l'àlbum. No hi ha més cançons per a tu, és un tema més alternatiu. El tema més contundent de l'àlbum, bastant més proper al Thrash i on Leo esprem al màxim la seva veu. Tu triste soledad, un bon mig temps que va in-crescendo. Del amor al odio és un altre mig temps, que s'accelera en la tornada.

Desde niño, és el tema que obre i el més clàssic del disc. Molt destacable el treball de guitarra d'Antonio Pino. Corazón salvaje és el tema més facilón, amb un riff i una tornada que se't clava ràpidament.

L'àlbum compta amb una versió de David Bisbal, Qué tendrás. Un tema lent que va creixent a poc a poc, del qual no conec l'original, de manera que no puc valorar com versió.

El tema que tanca el treball és una altra versió del tema Misantropía amb Tanke Ruiz a les veus, el qual ja va participar en els dos discos de Leo amb 037.

Bastant destacable el treball de la resta de la banda. Sense grans ostentacions, compleixen a la perfecció tant Antonio Pino a les guitarres, amb riffs simples però efectius i molt bones melodies que casen perfectament amb els diferents temes. També Edu Fernández al baix i Carlos Expósito (membre de Stravaganzza i Jorge Salan i que ja va tocar en el debut de 037; Titella amb Cap (2009)) amb el seu excel • lent treball en la bateria. Amb un gran domini del doble pedal. Excel • lent bateria.

Un treball bastant intimista. Sobretot en el tractament del les lletres i el so. Que personalment crec que agradés molt més a tots aquells, entre els quals m'incloc, que recordem amb nostàlgia els bons temps de Leo a Saratoga. Un treball força variat, on tots els temes, toquin el pal que toquin, són molt agradables d'escoltar i on Leo torna a demostrar la seva qualitat com a vocalista.

Per fi va encertar Leo!!!

Devilsoldier
22/02/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.