Luca Turilli's Rhapsody - Ascending to Infinity (2012)
 |
Symphonic Power Metal
Nuclear Blast
2012
Temes
1. Quantum X 02:26
2. Ascending to Infinity 06:15
3. Dante's Inferno 04:56
4. Excalibur 08:06
5. Tormento e Passione 04:50
6. Dark Fate of Atlantis 06:30
7. Luna 04:18
8. Clash of the Titans 04:15
9. Of Michael the Archangel and Lucifer's Fall 16:02
Formació
Veus: Alessandro Conti
Guitarra y Teclats: Luca Turilli
Guitarra: Dominique Leurquin
Baix: Patrice Guers
Bateria: Alex Holzwarth / Alex Landenburg
Crítica
Després de tota la polèmica generada per l'escissió de Rhapsody en Rhapsody of Fire primer i després en Luca Turilli s Rhapsody, compartint pràcticament logo i fins i tot originalment algun dels músics com el bateria Alex Holzwarth, ens feia una mica de por la saturació total de l'estil després del llançament de Rhapsody of Fire.
El senyor Luca Turilli, comptava amb una difícil papereta, com era no sonar com una continuació directa del seu treball en solitari i de trobar una banda a l'alçada, sobretot a la part vocal. Va donar un cop d'efecte a l'anunciar fa uns pocs mesos el fitxatge d'Alessandro Conti, conegut pel seu treball com a vocalista en Threat or trick. Una banda italiana que va començar com a tribut a Helloween i que es va guanyar a pols un nom en l'escena amb els seus dos primers discos de temes propis. A més, personalment havia tingut l'ocasió de veure cantar a Alessandro també en un treball substitutori en una de les meves bandes italianes favorites com Secret Sphere i em va semblar un interessant cop d'efecte, generándome molta expectació aquest treball que ens ocupa.
La formació la completen a les guitarres procedent de l'anterior formació Dominique Leurquin, al baix Patrice Guers, ia la bateria Alex Landenburg, finalment atesa la incompatibilitat de les dues bandes per part d'Alex, quedant-se en la formació en què milita el seu germà, després de deixar la seva empremta en aquest disc, doncs va ser gravat per ell. El mestre Luca Turilli, s'encarrega a més de les guitarres i arranjaments, també dels teclats i de les composicions, com no podia ser d'una altra manera.
A la primera escolta, el primer que queda clar, és que l'anunci per part de la banda, conforme anaven a practicar un "epic movie" metall, no era debades ni un parlar per parlar. Tota l'ambientació i orquestració que envolta els temes en què es veu involucrat Luca Turilli, com ell mateix va definir en un dels seus àlbums, són temes ràpids i èpics, amb molta orquestració que conviden a viatjar ràpid en el teu vehicle, descapotable, per més inri, segons ha indicat ell.
El que certament, a mesura que avança l'escolta del disc, t'adones que està molt treballat, que conté una quantitat d'arranjaments increïble i que a més, aquesta vegada no han deixat a l'atzar el fet d'aconseguir fer que els temes siguin enganxosos i que arribin fàcil a l'oient, aconseguint alhora, que l'amant més pur dels detalls, pugui gaudir fins al més mínim detall.
El disc arrenca amb Quantum X, una introducció instrumental d'aires arabescos, amb percussions i un atrevit i modern suport electrònic que convida a introduir-nos en el disc amb la pell ja de gallina. No deixa de tenir milers de cors majestuosos des del minut 1 i que donen pas a Ascending to Infinity, tema que dóna nom al disc.
Un tema de més de sis minuts on es mostra tot el potencial de la banda combinant el més pur estil Rhapsody de tota la vida i que pot arribar a recordar, amb molts tints progressius als millors Symphony X, abans que endurissin seu so. Alessandro Conti, des del primer moment, convenç com a vocalista ja que integra el seu timbre, tan semblant antany al de Michael Kiske, ara amb una personalitat pròpia impecable i que li ha d'elevar a la categoria de monstre vocal a nivell mundial. Un tema que combina diversos canvis de ritmes, que sempre desemboca en una alta velocitat molt melòdica i que convenç a l'escèptic des del primer moment.
Agrada molt al mestre italià, ja des del primer tema, a combinar més idiomes, el dominant anglès, amb talls en llatí i un parell d'incursions a l'italià, bé en temes sencers, com en gestos puntuals, com ja va fer amb l'excel · lent balada "Lamento Eroico", amb Rhapsody. El disc avança amb un altre gran tema de talla enorme com és Dante s Inferno. Una incursió a l'infern i el seu retorn de la mà d'aquests italians, amb uns teclats de tall modern, que ja havia usat anteriorment en els seus treballs en solitari, molt cor a l'hora de la tornada i unes guitarres, afinades amb un tall molt greu. No arriba a 5 minuts de deliciosa i fosca combinació de metall progressiu, amb una poderosa orquestració.
Són 8 minuts els que conformen el tema Excalibur, que s'arrenquen amb una folklorica intro que indubtablement dóna pas a un tema dels que mereix ser referenciats, doncs una base clàssica instrumental, dóna pas a unes ràpides bateries, i unes greus guitarres que li confereixen un toc molt fosc. És difícil definir la música de les bandes de Luca Turilli si mai has escoltat res anteriorment. Parteixo de la base del coneixement de Rhapsody o del seu treball en solitari. Amb aquesta base, és més fàcil poder explicar la seva música, que no s'aparta del gènere, però que aconsegueix amb aquest disc un fet que per a mi era altament complicat: No caure en la repetició dels temes de manera que s'avorreixin l'oient. I per això l'anomeno mestre diverses vegades al llarg d'aquest escrit: perquè ho ha aconseguit.
Els tornades que conformen la gran majoria de temes del disc, són tornades amb grans corals de fons, però que són altament cantables i que perduren en la ment de l'oient des de la primera escolta. Novament picades d'ullet a l'idioma natal d'aquests músics, i que calça perfectament amb tot el muntatge melòdic que despleguen, propi d'una òpera majestuosa.
Tormento i Passione, íntegrament en italià, és per al meu gust un dels temes més reeixits del disc, i que m'han enamorat profundament. Ràpides guitarres, accelerant i ralentint contínuament, piano a l'uníson i un duel vocal d'Alessandro amb una soprano, que ens canten una història d'amor amb final tràgic.
Treball espectacular el dels músics un per un, sense deixar cap. Gran treball el que haurà de defensar el nou bateria Alex Landenburg, ja que aquest ha estat gravat per Alex Holzwarth.
Dark Fate of Atalantis, va ser el tema presentació que van triar per donar a conèixer al món l'existència d'aquesta banda i el seu nou treball. Pots escoltar sobre aquestes línies.
Es permeten el luxe d'incloure una cover en el disc, es tracta del tema lent Lluna, cover d'Alessandro Safina, en el qual Alessandro Conti mostra un registre vocal proper al d'un baríton d'òpera.
Senzillament, un altre regal per les orelles, en què una vegada més, Luca Turilli esprem al màxim al seu vocalista, que ens deixa una exquisidesa vocal davant la qual em descobreixo. Preciós tema.
The Clash of the Titans és un altre tema de què podria haver estat inclòs en qualsevol altre disc de Rhapsody. Bon tema, amb increïble treball on s'aprecien de nou molts talls progressius encara que realment és dels que aporta menys frescor, no per la seva qualitat, ni per la seva interpretació, ni tan sols per la seva composició, sinó, per ser més l'estil dels anteriors ; encara aporta timbres vocals per part d'Alessandro (ja que no he estat capaç de trobar cap col · laborador) realment sorprenents. He de dir que he buscat col.laboracions de l'estil de Kai Hansen, ja que si realment és el senyor Conti el que realitza les veus, és per llevar-se el barret. Si no és així, també davant el resultat final.
Finalment, "només" 16 minuts són els que tanquen el disc amb Of Michael The Archangel and Lucifer. He de reconèixer que en les primeres escoltes em va fer una mica pesat donada la seva durada. Però he d'admetre, que si em dius que un tema dura 16 minuts, la facilitat perquè es faci pesat és alta, el risc és elevat. I he d'admetre, que encara que no és del meu gust temes de tal durada, no és un tema que camini per les branques gran manera i que es faci pesat. En altres paraules, no és el típic tema que acabes donant-li al botó de "següent" a l'escoltar-lo, ja que és molt audible i senzillament d'un mèrit espectacular, amb uns poderosos riffs de guitarra i acaba convertint-se en alguns dels passatges més heavys i metaleros del disc, amb molta força i que arrenquen moviments de cap a un servidor amb una facilitat aplaudible.
El disc tanca amb una versió de Helloween, aprofitant com no podria ser d'altra manera el timbre d'Alessandro. Un punt de vista, amb un toc instrumental que em dóna ganes d'aplaudir, ja que li confereix un aire completament d'S.XXI al tema que els mestres de la carbassa compongueren a finals dels vuitanta, en el primer Keeper: March Of Time. Pur heavy metall per posar la cirereta al pastís que és aquest disc. En definitiva, tots aquells que tenien por, com un servidor, davant d'aquest llançament, ja que havia arribat a creure que havia avorrit el gènere, poden estar tranquils, ja que ens trobem davant d'una banda renovada, amb moltes forces i energies per seguir perpetuant aquest característic estil i fent-nos gaudir. No veig l'hora que arribi la visita i el corresponent directe.
Així que ja puc avançar que aquest llançament es troba sense cap mena de dubte entre el milloret que veurà la llum aquest 2012, sense cap mena de dubte!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!