SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Manowar - The Lord Of Steel (2012)

Manowar - The Lord Of Steel
Manowar
Manowar logo
E.E.U.U.

The Lord Of Steel

True Heavy Metal
Magic Circle Music
2012


Temes

1. The Lord of Steel 04:07
2. Manowarriors 04:46
3. Born in a Grave 05:47
4. Righteous Glory 06:10
5. Touch the Sky 03:49
6. Black List 06:58
7. Expendable 03:10
8. El Gringo 04:57
9. Annihilation 04:00
10. Hail, Kill and Die 03:56

Formació

Veus: Eric Adams
Guitarra: Karl Logan
Baix: Joey DeMaio
Bateria: Donnie Hamzik

Crítica

A Itàlia trobem a una banda anomenada Nanowar, la qual practica un power metall còmic o Freak metall, on òbviament es dediquen a parodiar diferents bandes, exagerant diferents trets d'elles. Evidentment, només amb el nom de la banda, queda clar que Manowar són una d'aquestes bandes, perfectes per altra banda, per parodiar. Doncs no sé si per celebrar els 30 anys des del llançament d'aquell mític Battle Hymns (1982), Manowar llancen aquest The Lord of Steel, el qual ja des de la seva títol sembla una acte paròdia.

Després de la desgraciada mort de Scott Columbus seu lloc l'ocupa Donnie Hamzik; primer bateria de la banda, el qual va gravar Battle Hymns i abandó la banda per des de 2009 tornar a ser el bateria de Manowar. Bateria molt simplista que no transmet força i arriba a resultar un simple acompanyant.

No sé si l'edat a començat a passar factura, queda clar que a la veu d'Eric Adams si, el qual és gairebé una ombra del que va ser. Tot el canta en un mateix to i no surt d'aquí, traient algun petit gritito, però poc més.

Després de les crítiques rebudes després del seu últim àlbum d'estudi; Gods of War (2007), exagerades moltes d'elles, em dóna la sensació que per a aquest àlbum han buscat un enfocament similar al d'aquell extraordinari treball Louder Than Hell (1996). Un treball més cru, més directe i sense elements que arribin a contaminar els temes, ni intros llargues i pesades com va passar amb Gods of War.

Manowar estan encasellats, són esclaus de les seves formes i del seu espectacle i han quedat atrapats a l'. Crec que han volgut sonar senzills i alhora "modernitzar" una mica el seu so i el resultat és bastant trist. Un so de primària, simplón, totalment pla i donant la sensació d'alguna cosa vell i gastat. Fins alguns sols, semblen de banda primerenca (no d'avui dia, sinó de les de fa 20 anys), faltant treballar des de tots els punts. I els riffs igual, riffs que et deixen amb una sensació de buit important.

Els temes són els pitjors, amb diferència, de tota la carrera de Manowar. Temes que no aconsegueixen en gairebé cap moment ser creïbles. On els clàssics clixés, en forma de cor èpic o frases que continguin les paraules steel, kill, power, etc ... arriben a fregar el ridícul, quedant gairebé com una paròdia.

Temes com Born in a Greu amb una distorsió i uns arranjaments horribles, el suposat himne Manowarriors, la infumable Black List, la horrorosament moderna Expendable i les dues majors acte paròdies com són Hail, Kill and Die i The Lord of Steel fan d'aquest 1 treball que deixa el nom de Manowar bastant perjudicat.

Ara anem amb El Gringo. Potser el tema que recopila mes clixés de la banda i aquest sí, amb una producció força acurada (clar, és clar) que contrasta amb la resta de l'àlbum. Aquest és el tema principal de la pel · lícula El Gringo. Res és casualitat.

Mala col · lecció d'idees són les que aglutina aquest The Lord Of Steel. Sembla que les neurones estan fregides i que tanta dona i tant desgast no ho resisteixen ni ells. Sort que Manowar no són dels que treuen disc cada any i mig, encara que per al proper haurien d'esperar, com a mínim, el doble que de Gods of War a aquest.

Manowar són una de les grans bandes de Heavy Metal de la història i la seva discografia està plena de grans obres i amb aquest treball queden molt per sota del que poden arribar a donar. Si és cert, que tot el que forma el món "Manowar" potser els aquest començant a passar factura i tingui difícil solució. Fins i tot em dóna la sensació que ells saben el que fan i que per aquest treball hagin decidit vendre a El Gringo.

Com dirien els italians Nanowar: This is the true metall of steel.

Devilsoldier
02/07/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.