Mean Streak - Declaration Of War (2011)
 |
Temes
1. Declaration of War 03:47
2. In for the Kill 03:02
3. Crimson Sky 05:21
4. The End of the Rainbow 04:05
5. As You Sow You Shall Reap 04:03
6. No Man's Land 04:47
7. Brother till the End 03:54
8. Sons of Metal 03:46
9. Sign in the Sky 03:35
10. History of Lies 03:28
11. The Oblation 06:41
Formació
Veus: Andy La Guerin
Guitarra: David Andersson
Guitarra: Patrik Gardberg
Baix: Peter Andersson
Bateria: Jonas Källsbäck
Crítica
Des de Suècia arriben Mean Streak amb el seu segon traBaix: Declaration of War. Després d'un primer àlbum en 2009 anomenat Metall Slave en què ja prometien, ara llancen aquesta autèntica declaració de guerra. Un magnífic disc que recull diverses influències, totes elles amb un claríssim sabor clàssic. Onze temes sense desperdici. Temes que recorren des de la NWOBHM fins a l'escola alemanya. Bandes com Accept, Saxon o el mateix donar són presents en aquest àlbum, servint d'influència a aquests suecs en un disc d'imprescindible escolta.
Declaration of War sona veritablement bé, una meravella. Un so fresquíssim que li va com anell al dit als temes, magnificant cada cançó de manera fantàstica.
Riffs superbs, fantàstiques melodies, sols magnífics i varietat en els temes són les grans virtuts que té aquest disc. Encara que realment bo és que tots els temes arriben a la primera escolta. Arriben i se't claven al cervell sense que puguis fer res.
Tot ens arriba a través de la veu d'Andy La Guerin. Posseïdor d'una veu perfecta per a la proposta de la banda. Molta personalitat i reminiscències clàssiques.
Els majors culpables que Declaration of War sigui un excel · lent disc són In For The Kill, Brothers 'Til The End (tornada magnífic), Sons Of Metall, Sign In The Sky (gran tema al Saxon), The End Of The Rainbow (riff al Ozzy), Crimson Sky (aquest el podria cantar Va donar) i el tema títol Declaration of War.
Com dic, pràcticament cap tema té desperdici. Tot l'àlbum és un compendi de grans temes influenciats per grans bandes. Album imprescindible per a tot amant del metall més clàssic. Tot això amanit amb un so fresc i fàcil que facilita encara més la seva escolta.
Un dels discos de l'any que ens diu que el Heavy Metal segueix mes viu que mai i que les noves generacions venen apretant molt fort, sempre amb els que van fer grans a aquest estil en la ment.
¡¡¡Brothers 'Til The End!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
