SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Ravenblood + Outreach + Synesthesia Malecón (Avilés)

Apocalypse Orchestra + Débler + Survael Apolo 2 (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Meden Agan - Erevos Aenaon (2011)

Meden Agan - Erevos Aenaon
Meden Agan logo
Grecia

Erevos Aenaon

Gothic / Symphonic Metal
Autoproducido
2011


Temes

1. Black Sky 02:47
2. All Seems Lost 03:30
3. Blinded By Faith 03:29
4. Tribute To Life 03:35
5. Dissolve Into Grey 04:28
6. Nemesis 05:21
7. From The Ashes Of Sin 03:21
8. Erevos Aenaon 03:30
9. Universe Unseen 04:09
10. From The Ashes Of Sin (Extended Version) 06:08
11. Dissolve Into Grey (Extended Version) 06:33
12. Tribute To Life (Extended Version) 07:35

Formació

Veus: Iliana
Guitarra: Diman
Baix: Aris
Teclats: Apostolos
Bateria: Ploutarxos

Crítica

Fa temps que volia sentir una banda grega que va començar a despuntar en aquest últim any entre el món del metall simfònic i que participarà en el prestigiós i exclusiu Metall Femmale Voices Fest a Bèlgica. El seu nom: Meden Agan i el seu segell d'identitat és la seva cantant Iliana Tsakiraki, una noia gran com les que ens acostumem a veure en l'òpera. Formats el 2005 a París pel guitarrista Diman Koutsogiannopoulos i amb dos donem i un disc que van passar més o menys desapercebudes, la banda finalment treu el 2011 el seu segon àlbum Erevos Aenaon.

Amb un gran "hype" mediàtic en què tothom parla d'aquesta banda i es passen de boca a boca ràpidament en aquest últim any, he d'admetre que l'escolta resulta una mica decebedor.

Abans de començar a parlar de les cançons en si, he aturar-me en la producció. No és que sigui de mala qualitat, ja que aquesta pot qualificar-se dins del que pot ser una "producció decent", el problema està en l'enregistrament de les guitarres. Hi ha un error de novell que cometen tots els guitarristes joves que acaben de començar a tocar, que és posar el guany de l'efecte de distorsió al màxim, ja sigui de la seva pedalera o del seu amplificador. Això es deu principalment a dues coses: que pensen que així sonaran més potents ja que el guany cobreix bona part de les deficiències en tocar quan s'està començant. Si un mira qualsevol de les bandes més potents del moment, no fan servir un guany més alta que la d'una banda de rock. A més guany, més difús és el so, més perd el so real de la corda de la guitarra i més perd el seu efecte percussiu que és el que li pot donar potència al so (combinat amb una bona bateria i baix). Amb molta guany, per molt que hi hagi una bateria potent, sona com a donar-li amb un pal a l'aigua i no com donar-li a una canonada, si s'entén l'exemple. Doncs bé, això és el que va passar aquí. No sé si per una mala decisió del productor o una mala decisió dels músics, però la distorsió de les guitarres és excessiva. És el primer que em va cridar l'atenció del disc i molt negativament. Sona brut, amb un so "fuzzy", com es diu en música, i molt poc nítid.

Quant a l'estil de la banda hi ha una altra cosa que crec que fan malament. Ells es descriuen com "simfònic i progressiu". Doncs bé, deixeu-me corregir: simfònic sense més. No hi ha un sol element progressiu en tot el disc així que no entenc per què usar aquesta etiqueta més que per atraure un públic que després no va a trobar res del que buscava en aquest estil.

Passant a les cançons en si, el disc comença amb "Black Sky" que encara no sé si és una intro del disc o una primera cançó. És una cosa rara entre mig. Un tall de tan sols 2:46 en què només la introducció dura 1 minut i una mica. Segueix un vers interessant i després alguna cosa que suposo que és una tornada però que sembla un pont, i una altra vegada el vers i aquest "pont" i quan creus que el tema seguirà amb una tornada de veritat o un interludi o un sol, s'acaba sense més. No hi ha millor expressió per descriure que "WTF?".

El segon "track" és "All Seems Lost". Probablement el tema que més ha promocionat la banda amb el seu videoclip i, efectivament, un dels que se salva del disc. Un tornada enganxosa, un bon pont on Iliana comença a donar mostres de la seva qualitat vocal lírica i tot molt correcte.

L'ordre de les cançons no sé si està triat per alguna causa conceptual o perquè la banda de veritat creia que eren tan bones com per estar entre els 4 primers llocs del disc, però la veritat és que no ho són.

"Blinded by Faith" comença amb un riff que, se suposa, ha de ser potent per com va amb la bateria, però que com ja vaig explicar enrere, es queda en "clapoteig" pel so brut de les guitarres. Una tornada que sona alguna cosa com el famós "Wishmaster" ("Master! Apprentice! ...") De Nightwish però en versió "meh". Res motivador ni per cantar.

Li segueix un altre tema anodí: "Tribute to Life", aquest amb uns tocs més arabescos o egipcis però, igual que l'altre, no et motiva a cantar o taral · lejar ni un sol tros de la cançó.

Per fi arribem al cinquè tema, "Dissolve Into Grey", que afortunadament és un altre dels bons. Des del primer segon, la tornada et fa saber que aquest sí que és dels que motiva a cantar i, quan més endavant es repeteix amb tots els instruments, tant el ritme com la melodia són molt emocionants.

I sense moure un dit ja s'ha superat l'equador del disc. I sabeu quant temps ha passat? Doncs poc més d'un quart d'hora en 5 temes (el que ve a durar una sola cançó d'una banda progressiva de veritat, anem). Una mitjana de 3 minuts per tema. Sí, ho sé. Massa poc.

El cas és que just en aquesta segona meitat del disc és quan comença a haver temes una mica més llargs, com el sisè, "Nemesis", de 5:20. El problema és que cap és rescatable, pel que, a més de insubstancials, es fan tediosos. Aquest en concret té veu gutural i molta tralla però pocs riffs recordables i una tornada amb una melodia de veu bastant dolenta. També en aquesta segona meitat del disc comencen a resoldre les tornades amb "ooooooooooh aaaaaaaaaaaaaah oooooooooooh" a líric sense més. ¿Per què trencar el cap amb lletra?

A "From the Ashes of Sense", amb un començament molt "Nightwishero" i un vers que en principi sembla prometedor, la tornada es torna a resoldre amb "oooohs aaahs ooohs". Carregós com menys.

El vuitè tall dóna nom al disc "Erevos Aenaon" comença potent i amb guturals com passava dues cançons enrere, però com pateix la majoria del disc, no té cap passatge que inciti a ser cantat o taral · lejat tan sols.

I per acabar, la balada "Universe Unseen". Si hagués de salvar tres temes, a part dels altres dos bons citats més enrere, seria aquest. És bonica i la tornada enganxa. És un bon tancament de disc. Potser l'única elecció intel ligent quant a l'ordre de les cançons.

I després de poc més de mitja hora, es va acabar el disc. O no? Aquests nois afegeixen uns quants temes dels que ja escoltem en "versió estesa", la qual cosa em fa pensar: ¿per què no haver-los ficat sense més ja estesos i usar les versions curtes per a ràdios? Però a l'escoltar-certament tampoc contenen res molt interessant. De fet "Dissolve intro Grey" té una intro ridícula de guitarra que espatlla el bon inici de la cançó en la seva versió curta.

Producció: com ja vaig dir, no és una mala qualitat de producció, però l'error garrafal amb les guitarres embruta tot el disc.

Composició: dos o tres temes medi bons no salven la mediocritat dels altres sis. A Espanya tenim talents mil vegades millors compositivament i que mengen dues merdes per ser d'on són.

Interpretació: les guitarres són d'un nivell limitat. La bateria correcta, els teclats també. Destaca Iliana amb una veu dolça, agradable i amb un bon nivell líric.

El millor: Iliana sens dubte és el millor d'aquesta banda. L'estimo per ser com és. En aquest món en què cada vegada destaquen més les cantants pel seu físic i no tant pel seu talent vocal, Iliana és una noia gran i molt orgullosa de ser-ho. La seva imatge és impactant i la seva veu és deliciosa. Es mereix millors cançons.

Conclusió: bravo per aquests nois si estan aconseguint aixecar el cap tal com està el món de la música (i més tal com està a Grècia, el seu país), però em queda clar que en aquest món, per sobre del talent en importància , hi ha els contactes. Si no, no s'explica la seva promoció amb un disc tan mediocre. ¿O serà que n'hi ha prou amb treure un o dos temes bons? I si és així, ¿en quina situació deixa això al concepte de disc amb molts temes tal com el coneixem?

Us diria que millor adquirieseis a iTunes seus dos o tres millors temes i us ahorraseis més de 10 €. O a les dolentes que els escuchaseis a Spotify. Lamentablement la banda ha decidit no estar en cap d'aquestes plataformes digitals, concentrant-se en vendre el seu disc en format físic. Llàstima per ells perquè, almenys per part meva, no us aconsellaria comprar-lo.

Guillermo Riesgo
17/08/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.