SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Megadeth - Th1rt3en (2011)

Megadeth - Th1rt3en
Megadeth logo
E.E.U.U.

Th1rt3en

Thrash Metal
RoadRunner Records
2011


Temes

1. Sudden Death
2. Public Enemy No. 1
3. Whose Life (Is It Anyways?)
4. We the People
5. Guns, Drugs & Money
6. Never Dead
7. New World Order
8. Fast Lane
9. Black Swan
10. Wrecker
11. Millennium of the Blind
12. Deadly Nightshade
13. 13

Formació

Veus i Guitarra: Dave Mustaine
Guitarra: Chris Broderick
Baix: David Ellefson
Bateria: Shawn Drover

Crítica

A causa de l'etapa més intimista, apartada seus orígens més trashers i molt criticada de Megadeth, que comprèn pràcticament des del Cryptic Writings (1996) fins al The world Needs a Hero per allà al 2002, tenint en mig el Risk i amb tots els problemes que va tenir Dave Mustaine en el seu braç, que de fet, el van portar a anunciar la ruptura de la banda, s'ha mirat amb lupa cada disc de Megadeth fins a la data.

Megadeth ha estat una banda marcada amb el cartell de la sospita i cada àlbum que veu la llum, és esperat amb recel.

Certament, tampoc es pot deixar de relacionar Megadeth amb Metallica, a causa del passat de Dave ja fins i tot alguns flirtejos en èpoques recents, i si el guanyador de la batalla tradicionalment era Metallica, fa alguns anys, que el Sr Mustaine té guanyada la partida de carrer.

Així, amb aquest recel, i havent sentit cants de sirena per ahi, vam començar a escoltar aquest Th1rt3en, que arrenca amb Sudden Death. De moment, alleujament en les nostres oïdes. La pau i alegria que ens va donar el The System has Failed, sembla que segueix ahi. Un tema purament Megadeth, potser més semblant a un tema del Youthanasia, on ja havien començat a afluixar el piston Trasher, però en qualsevol cas, és Megadeth i del bo.

El disc segueix endavant amb Public Enemy No.1. Por. Haurà estat un miratge la bona arrencada de disc? Bé, doncs jo segueixo escoltant Megadeth, insisteixo, menys punyent, més tranquil, no és el Peace sells ... però quedo satisfet d'escoltar a una veu inconfusible, com és la del Mustaine, cantant Megadeth i no un succedani.

Seguim amb l'àlbum i entra el primer atac de pànic: Whose Life (Is it Always?) Cinquenes esquinçades, més pròpies d'un àlbum punk? Bé, són les estrofes, però realment, la prèvia de la tornada i aquest mateix, que copa part important de la cançó, són acceptables, amb riffs més elaborats i mantenint un mínim el sant i senya de Megadeth. Hem tingut un ensurt, però sembla que ahi queda!

We The People, tema curiós, que el que si ens fa és desencaparrar el dubte: no estem davant el disc més dur de Megadeth, ni tan sols entre els 3 primers, 5 si m'apures, malgrat això, es respira l'essència de la banda, no com en alguns àlbums anteriors. El mateix ens passa amb Guns, Drugs & Money, amb aquest punt fosc i sinistre que tenen les composicions dels americans.

Inquietant introducció la qual precedeix Never Dead, tema purament Megadeth, que ens endolceix el sabor que ens està deixant l'àlbum, com també succeeix amb Black Swan, tot i ser més lent, Wrecker o amb la balada que tant tanca el disc, com li dóna nom: 13.

Hi ha també temps per experimentar, com a Millenium of The Blind i fins i tot per concedir alguna altra llicència, com pot ser Fast Lane, que personalment, no sé el perquè d'aquestes ganes de Mustaine de tocar temes plànols, pràcticament representatius d'altres gèneres.

En general, potser el més fluix llançament de Megadeth de la seva última etapa, que va començar amb el The System has failed, però no per això mal disc, ni molt menys, ni comparable a altres fosques etapes compositives dels yankies.

... Tornant a comparacions inevitables, si has de triar entre l'últim àlbum de Metallica, o aquest llançament de Megadeth ... tu mateix tries ;) jo ho tinc clar.

Víc Salda
29/11/2011

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.