SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Moonshide - Chains of Agony (2013)

Moonshide - Chains of Agony
Moonshide
Moonshide logo
España

Chains of Agony (EP)

Progressive Metal
Crystal Eyes Records
2013


Temes

01 - Chains of Agony
02 - B/W
03 - Helpless Wretch
04 - Meltdown

Formació

Veu: Mireia Cuesta
Guitarres: David Garcia
Teclats: David Garcia
Guitarres: Luis del Canto
Baix: Daniel Barros
Bateria: Alberto del Canto

Crítica

Comencem la review de Moonshide amb una cosa que no m'agrada gens fer, i és una comparació. Una comparació per al meu gust molt agradable i com a gran notícia per les meves orelles.
A principis de l'any 2012, després d'una llarga espera, un grup valencià va llançar el seu disc presentació: Es tractava de Thirteen Tries i el seu Primary Infection era un disc que esperava amb ànsia ja que d'haver-los vist en directe i escoltar múltiples vegades les pistes de la demo, li tenia ganes. Thirteen Tries, a causa de molts factors van desaparèixer aquest mateix 2012 deixant orfes les meves orelles, i després de catalogar-los com un dels millors llançaments del 2012.

Moonshide, arrenca aquest EP amb Chains of Agony, tema que li dóna nom al llançament i que des del primer moment em recorda al que va ser una banda que vaig adorar. El so de les guitarres, greu, sec, dur i virtuós. Uns teclats i uns sons electrònics que complementen i contrasten, un càlida veu femenina d'un amplíssim espectre i una bateria i un baix de una qualitat senzillament espectacular.

Anem a parlar una mica de qui són Moonshide. Moonshide neix com a projecte de David Garcia, líder de la banda, conegut per haver estat guitarrista de Amadeüs i participar en diversos concerts de guitarra destinats a virtuosos.

L'acompanyen a la guitarra rítmica un altre màquina de les 7 cordes, en aquest cas, com és Luis del Cant que s'encarrega les vegades de fer de rítmica, però de tal qualitat, que no es pot considerar tal cosa, sinó segona guitarra principal més aviat seria més adequat.

El so que ens trobem en Chains of Agony, com a tema, és el que predomina en tot l'EP presentació. Afinació molt greu, estil més aviat progressiu, però sense perdre en embulls inacabables i inaudibles. És un progressiu que s'escolta molt fàcilment i que a sobre és enganxós, ja que les veus de Mireia Costa combinen veu dolça, mai lírica, amb potència i encaix perfecte. Els teclats i electrònica, interpretats pel mateix David Garcia mentre la banda busca el nou component, li donen una suavitat i un contrast especial al conjunt.

Com a bon progressiu gaudim de múltiples canvis de ritme d'una bateria, que hem de dir com a punt una mica més fluix, que potser no té el protagonisme que mereix pel que fa al so es refereix, però no oblidem que estem parlant d'un EP presentació i que el disc veurà la llum més aviat que tard o això esperem. A les complexes baquetes ens trobem a Alberto Del Canto, encarregat de tot el treball de percussió, que de fons ens trobem també en algun tram.

Seguim amb B/W, Black and White, i és que aquí ens trobem en tot moment aquest contrast. Donant pas a un pre-tornada i una tornada menys fosc que la resta del disc, Daniel Barros deixa la seva empremta en el baix amb múltiples passatges en què pren un protagonisme vital.

Si tens por de trobar-te amb un disc de metall progressiu que et pugui arribar a avorrir o que ni tan sols t'arribi a entrar no és el cas, perquè la melodia és en tot moment fresca i brillant, i no es perd en virtuosismes exagerats o més bé, fora de lloc.

Helpless Wretch, en els seus primers riffs, deixa clar que hi ha dissonàncies típiques del progressiu, no hi ha cap dubte, però els temes gaudeixen de pauses en què poder-se relaxar i entrar profundament en tornades corejables i que fàcilment calin en l'interior, com és en el cas del tema que ens ocupa.

I ja finalment tanquem l'EP, que tot i comptar amb 4 temes són pràcticament 25 minuts de música de qualitat i ho fem amb un portentós i variat Meltdown que supera els 10 minuts en els que hi ha mostres de totes les varietats imaginables que han donat lloc a aquest naixement.

En definitiva, i a risc de repetir-me, gran carta de presentació, per al qual hem tingut en compte que el so d'un EP, mai és òptim i estem ansiosos d'escoltar el debut de llarga durada!

Víc Salda
03/06/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.