Muro - El Cuarto Jinete (2013)
 |
Speed Metal
Pägana Records
2013
Temes
1. Apocalipsis 6.2 00:31
2. El cuarto jinete 04:07
3. El ojo del huracán 04:49
4. Maldito bastardo 05:11
5. Sobrevivir 04:10
6. Otra batalla 05:08
7. La voz 05:08
8. Hermanos de sangre 04:01
9. Honorable 04:54
10. Muero por ti 04:43
11. Fratricidio 04:51
12. Kill the King (Rainbow cover) 04:14
Formació
Veus: Silver
Guitarra: Largo
Baix: Julito
Bateria: Lapi
Crítica
El 12 de Desembre de 1986 s'iniciava a la Sala Barrabàs de Madrid el camí discogràfic de Muro. Silverio Solórzano (Silver) a la veu, Julio Rico (Julito) al baix, Juan Ramón Ruiz (Lapi) a la bateria i José Manuel Navarro (Largo) a la guitarra, van fer una cosa bastant inusual, que va ser debutar discogràficament amb un àlbum en directe. Acero y Sangre significava un cop a la taula. Plens de força, garra i ràbia desgranaven el seu Speed Metal, el qual va significar alguna cosa bastant nova i ben acceptada, en el que era l'escena nacional en aquell moment. Ràpidament Avispa va veure a Muro possibilitats i es va fer amb ells. El 1988 s'edita Telón De Acero, el qual no feia més que confirmar les bones sensacions que va deixar la primera feina. Un disc ple de bons temes, clàssics de la banda per sempre. Un àlbum que acomiadava ràbia, força i velocitat.
Segurament la bona estrella de Silver i companyia es va acabar aquí. El 1989 es va editar Mutant Hunter. Una mena de refregit de temes dels seus dos únics treballs. Cantats en anglès i amb tan sols dos temes inèdits, el que servia com a excusa per donar-li títol i fer semblar al disc com una cosa nova; Mutant Hunter i una versió del Born to be Wild de Steppenwolf. Amb una producció lamentable, l'àlbum estava condemnat al fracàs, com així va succeir. Un disc que fa olor de pressió discogràfica i on Avispa se la va jugar i va fallar. El 1992, amb la baixa de Lapi a la bateria, substituït per Joaquín Arellano (El Niño), s'edita Pacto de Sangre. En plena ebullició del Grunge i acabada ia la "moda" del metal, Pacto de Sangre; sense ser un gran àlbum, va passar amb més pena que glòria.
La banda es pren el seu primer repòs. Silver s'embarca en el projecte Venganza, amb els que edita dos treballs en una ona més Thrash. El 1999, Muro edita un nou intent titulat Peligro Inminente. Amb dos nous guitarres i el retorn de Lapi a la bateria s'opta per un canvi en la filosofia de la banda. Un so molt més dur i temes més densos, més en l'ona del que va ser Venganza. Sota la batuta de Manolo Arias a la producció, Muro no aconsegueixen sonar gens bé, sent això un llast prou important. Després d'un altre repòs, el 2001 tornen amb un altre treball titulat: Corazón De Metal. De nou reformant la banda, amb Manolo Arias com a guitarra i productor. Un altre nou guitarra "Patillas" i un nou bateria; Ivan "Belial" Manzano. Muro recuperen per a aquest àlbum un Heavy Metal més tradicional. La presència de Manolo Arias es nota bastant, aportant un excel • lent treball en les guitarres i aconseguint, aquest cop sí, un millor so del disc. Després d'aquest nou treball, Silver decideix donar carpetada definitiva a Muro amb un àlbum en directe gravat a la Sala Caracol de Madrid el 24 i 25 de Gener de 2003; Este Muro No Se Cae. Murohavia mort.
Mentrestant, Silver creava un nou projecte anomenat Silver Fist amb els que edita dos àlbums; Au Fénix (2004) i un molt bon treball amb Lágrimas de Sangre (2006). I com ja es venia intuint, amb la tornada d'infinitat de bandes i una escena que anava en augment, era qüestió de temps que Muro renaciesen de les seves pròpies cendres.
Doncs bé, la banda madrilenya recupera la seva line-up original per tornar a la batalla. Abans de parlar del disc en qüestió, voldria dir que espero que aquesta sigui la definitiva, i que d'aquí a un temps no tornin a acomiadar Muro amb magnificència, com ja es va fer. Crec que Muro s'ha auto compadit durant molt de temps. Que aquest negoci no és un camí de roses, és cosa sabuda. I que potser Muro pogués haver aconseguit més, també. Però si es creu en alguna cosa i es fan lletres reivindicant aquesta creença, no té sentit lamentar-una i altra vegada. Si prediques que cal lluitar, LLUITA!
El Cuarto Jinete suposa el sisè treball d'estudi de Muro. Recuperant el line-up original i sent la volta després de 12 anys, han volgut recuperar aquella essència de les seves primeres passes. Recolzant-se en segurament el seu millor producció fins a la data. Aconsegueixen sonar bastant potents, destacant sobretot la guitarra. Temes com Otra Batalla, El Ojo del Huracán, El Cuarto Jinete i Honorable, recuperen aquella essència dels 80. Sense la velocitat d'abans, però si amb aquells riffs curts i ràpids tan característics. Temes molt potents i directes i tornades marca de la casa. El mig temps Sobreviure es converteix en una altra declaració d'intencions. El tema La Voz és l'homenatge de Muro cap a Ronnie James DIO \ m / (1942-2010). Novament un tema enèrgic, on la lletra va repassant discos, temes i bandes de donar. L'últim tema és una versió de Rainbow, que va cantar magistralment Ronnie; Kill the King. La qual al Muro sembla que se li entravessa una mica.
El major problema amb què compta El Cuarto Jinete és la seva linealitat. A excepció dels dos últims temes; Muero por ti y Fratricidio, la resta pateixen de matisos tant en les estructures com en els riffs. Tot és potser, excessivament repetitiu. Em crida l'atenció la falta de velocitat en tots els sols del disc, tractant-se de temes bastant accelerats.
Com deia, això canvia a Muero por ti, un tema més tranquil i reposat, amb una base més rockera i un excel • lent tornada. Fratricidio és un dels millors temes de l'àlbum. Un tema dur i fort. Un tema clarament Thrash, l'estil del que va ser l'últim treball de Silver Fist, Lágrimas de Sangre.
Una menció molt merescuda per Silver, perquè l'oncle se segueix deixant l'ànima cantant. No és un vocalista tècnicament privilegiat, però ho supleix tot amb ganes i collons. Aquests collons que han de mantenir a Muro en l'escena per molt temps, lluitant i lluitant per potser l'únic que saben fer.
En definitiva, un treball del qual es treuen coses positives, com aquells temes que recorden als Muro més clàssics i que a base de cordes parades-quatre riffs fàcils, ens aconsegueixen penetrar el pit. Però també coses negatives, que o busquen remei o acabessin sent un llast molt important per a la banda; aquesta línia compositiva, gairebé inalterable, que fa que cada tema recordi l'anterior, és un camí perillós, que denota desgast compositiu.
Diuen que no es mesura la vida d'un home per les vegades que cau, si no, per les vegades que s'aixeca. El temps ens dirà si aquest Muro es torna a caure. La sang del Corazón del Metal estem aquí, esperant-ho tot de tu.
Estoy aquí, para Sobrevivir
Y no pido nada más.
(Sobrevivir, El Cuarto Jinete (2013)
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!