SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Aria Inferno - The Absinthe Episode (2012)

Aria Inferno - The Absinthe Episode
Aria Inferno logo
España

The Absinthe Episode

Progressive Metal
Autoproducido
2012


Temes

1.-Revenant
2.-The staring serpent
3.-Harmonie du soir
4.-Elevation
5.-Autumm chant
6.-Sed non satiata
7.-Confession and duellum
8.-The swan

Formació

Veus: Gus Monsanto
Guitarres: Fran Suárez
Guitarres: Juanra Cobo
Baix: Víctor de la Chica
Bateria: Txus Suárez
Teclats: David Ortal

Crítica

De les cendres del power metal de Moonlight Fear, excel·lent extinta banda de power cantat en castellà, barrejats amb la caracerística veu de Gus Monsanto (Adagio), neix el metal progressiu de Aria Inferno i el seu àlbum debut "The Absinthe Episodes".
La banda just acaba de fitxar per facilitar les dates de directe en substitució de Gus, al reconegut vocalista Ronnie Romero com a frontman de la banda, i tindrà la complexíssima tasca de defensar en directe aquest pedaç d'àlbum.

Així doncs, obren com a carta de presentació amb "Reverant (returned from Afterlife)". Si algú creu que pot trobar alguna semblança amb Moonlight Fear, que s'acomiadi perquè estem davant d'un àlbum que recorda tant a estil, qualitat compositiva i execució a la dels francesos Adagio (una de les meves bandes favorites) i no perquè el vocalista vingui de aquesta banda, sinó perquè l'estil i nivell assolit és com a mínim, comparable, i que consti, que de nou estic parlant d'una de les meves bandes favorites, així que s'ha d'entendre com un afalac i gran.

"The Staring Serpent" segueix confirmant que ens trobem davant d'una banda de nivell internacional i d'una qualitat com la copa d'un pi. En les composicions trobem virtuosisme a les 6 cordes de les mans de Fran Suárez i de Juanra Cobo, un baix potent i de molta qualitat, amb extremat i complex protagonisme a mans de Victor de la Chica, una bateria brillant i de molta alçada com a qualsevol treball de metall progressiu que s'apreciï executada per Txus Suárez i uns teclats essencials a les mans de David Ortal.

La tasca de Gus Monsanto és una vegada més per treure's el barret davant seu timbre de veu, la seva execució i transmissió de sentiment.

"Harmonie du soir", segueix fent-nos bavejar, aconseguint una línia compositiva espectacular amb unes estrofes amb una variant melòdica espectacular, caracteritzant el component progressiu sense mantenir en cap cas, tònica, dominant i subdominant musicalment parlant. Aconsegueixen més brillants tocs foscos i en el tema que ens ocupa donen lloc a un ràpid tornada amb veus guturals, que al llarg de tot el disc, van compaginant protagonisme vocal donant lloc a excelsos contrastos.

Un espectacular final de tema a nivell musical, dóna pas a "Elevation", que no és sinó, una mostra més de la qualitat d'aquests músics a manera de pròleg de "Autumn Chaint / In a World Beyond". Balada preciosa, passat ja l'equador d'aquesta joia que mereix ser reconeguda com a tal, al mateix nivell que la de mestres de parella qualitat, però que no pel fet de venir de l'estranger haurien de tenir per això un plus afegit de reconeixement, sinó que més aviat "Ària Inferno" hauria de tenir un minus per ser nacionals, amb les dificultats que comporta a l'hora de ser reconeguts.

Després de la memorable balada, arriba el torn a "Sed Non Saciata", més lent i pesat que ens trasllada ja cap a l'ocàs de l'àlbum, primer amb "Confessium and duellum" també de línia més pesada, però no per això exempt de qualitat . Són una mica més de 3 minuts instrumentals que ens fan salivar amb la finalitat de festa que es materialitza en "The swan (Strange & Divine)".

Així, Aria Inferno deixen aquesta carta de presentació que hauria, ja que té la qualitat necessària a tots els nivells, no deixar indiferent ni a públic ni a crítica.

El tancament és un tall progressiu de nou, per alguna cosa és l'estil que defineix a la banda, amb múltiples variacions.
Molt i ben treballat doble bombo, sense abusar d'un ritme monòton per res i deixant-nos amb ganes de veure un merescut reconeixement a aquesta banda establerta a Andalusia.

Víc Salda
15/11/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.