SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Nightwish - Imaginaerum (2011)

Nightwish - Imaginaerum
Nightwish logo
Finlandia

Imaginaerum

Symphonic Metal
Nuclear Blast
2011


Temes

01. Taikatalvi
02. Storytime
03. Ghost River
04. Slow, Love, Slow
05. I Want My Tears Back
06. Scaretale
07. Arabesque
08. Turn Loose The Mermaids
09. Rest Calm
10. The Crow, The Owl And The Dove
11. Last Ride Of The Day
12. Song Of Myself
Pt 1: From A Dusty Bookshelf
Pt 2: All That Great Heart Lying Still
Pt 3: Piano Black
Pt 4: Love
13. Imaginaerum

Formació

Veus: Anette Olzon
Guitarras: Emppu Vuorinen
Bateria: Jukka Nevalainen
Teclats i pianos: Tuomas Holopainen
Bajo i coros: Marco Hietala

Crítica

Fa poc vam publicar a SatanArise els millors àlbums del 2011 i sense cap mena de dubte, en sentir aquest àlbum no podem fer altra cosa que corregir l'error i afegir a Nightwish amb la seva Imaginaerum, com un d'ells.
El treball dels finesos, amb una producció excel · lent, és sublim.

La veu d'Anette Olzon que està espectacular, encaixa a la perfecció amb tot el toc que té l'àlbum com de banda sonora, amb un ambient molt circense i fantasiós, com es demostra en el fet que actualment s'està gravant una pel · lícula de Nightwish amb el mateix títol.

El protagonista de la pel · lícula és un compositor amb una imaginació d'un altre món. És un home d'edat avançada que encara pensa que és un nen. Dormit, viatja al seu passat llunyà on els seus vells records tornen a ell, barrejant-se amb el seu món de nen ple de fantasia i música, ell lluita per intentar trobar els seus records més importants.

Aquest fet es veu reflectit al llarg de tot el disc convertint, en la ment de l'oient en un potent agitador de la imaginació i de la fantasia, convertint l'escolta en un moment d'evasió de la realitat.

Musicalment, segueix l'estela del seu predecessor, on cobra de nou un gran protagonisme la part simfònica i teclats. El treball de Tuomas Holopainen és poc menys que espectacular amb la barreja i colorit que imprimeix a cada un dels temes, dignes com ja he esmentat de formar part d'alguna cosa més que un disc.

La guitarra a càrrec de nou Emppu Vuorinen li dóna el toc de força i vigorositat, així com de ràbia a cada un dels temes, convertint cada un d'ells en pràcticament obres mestres del gènere del metall simfònic. El so de la distorsió, cru, es barreja a les orelles amb la resta de melodia, com si una xocolata amb nous es tractés.

Importantíssim el tema dels cors en tot el disc, que corren entre d'altres, a càrrec de Marc Hietala, el baixista de la banda, el qual realitza una tasca, que per res és de farciment, sinó que impregna de greu melodia el conjunt.

Per descomptat un àlbum d'aquestes característiques necessita una tasca de cop realment prodigiosa i d'aquesta s'encarrega Jukka Nevalainen.

L'àlbum arrenca amb una introducció que ja ens fa observar que l'estil del disc serà com el d'un gran musical, i això és així, perquè precisament d'això es tracta!

Així Taikatalvi dóna pas a Storytime, del qual hi ha ja el videoclip disponible sobre aquestes línies, que és una barreja de ràbia, potència, musicalitat i paranoia, fent ni més ni menys que de presentació del que serà l'àlbum. Un dels millors.

M'agradaria remarcar algun altre tema, però em va a resultar impossible, perquè el disc està pensat com un únic ens, que explica una única història i cada tema, té la seva importància cabdal en el global.

Hi trobem des de temes més rockers i clàssics com a Ghost River encara que sempre amb un toc d'originalitat que donen en orris la idea preconcebuda del tema, amb un canvi de veus, de ritme o fins i tot d'estil!

Trobem temes lents i completament simfónicos com Slow, Love, Slow o Turn Loose the Mermaids, però que sempre van acompanyant a ritme, l'argument, com succeeix en la balada The Crow, The Owl And the Dove.

També esmentar l'aparició de gaites i flautes en diversos temes com bé I want my tears back de nou Turn Loose the Mermaids, dotant de cert caràcter èpic també a l'àlbum.

Finalment m'agradaria esmentar que el disc tanca amb Song of Myself de més de tretze minuts de durada i Imaginaerum de pràcticament 7, on la banda posen l'colofó ​​final a la festa, donant curs a la barreja més variada que s'ha fet palesa en tota la publicació.

Recomendadísimo treball i esperem ansiosos el film, per després de l'estiu!

Víc Salda
04/01/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.