Nocturnia - Sin Retorno (2012)
 |
Power / Heavy Metal
Autoproducido
2012
Temes
1. Preludio
2. El Final De Los Tiempos
3. Sin Mirar Atrás
4. Hermanos
5. Que Nunca Se Apague Tu Corazón
6. En Mi Soledad
7. Destino
8. Dulce Venganza
9. Sueños
10. Donde Tú Estés
11. En Busca Del Tiempo
Formació
Veus: Rafael Carpena
Guitarra: Roberto Moreno
Guitarra: Salvador González
Bajo y guturales: Cesar Arroyo
Teclats: José Gómez-Sellés
Bateria: José Roldán
Crítica
Arriba a les meves mans l'últim treball de Nocturnia. El quart ja.
Recordo quan els vaig conèixer amb el seu ja llunyà A la recerca del temps, ja vaig pensar que es tractava d'un grup diferent. Ja en el seu primer àlbum dibuixar unes senyes d'identitat, que s'han vist reflectides en tots i cadascun dels treballs posteriors, evidentment, amb nous matisos i un creixement de la banda a nivell musical, però curiosament manté intactes aquestes primeres senyals d'identitat .
És per això, que a la primera escolta d'aquest nou treball, anomenat Sin Retorno, la banda deixa entreveure molts canvis, nous matisos i en la primera impressió, et deixa un regust clar: És el millor treball fins a la data dels toledans. Però reconeixent clarament aquest estil i empremta pròpia que els fan especials.
La banda es caracteritza per, cantant en castellà, un so molt fosc i unes combinacions de guitarres d'afinació molt greu, amb riffs de tall més lúgubre i unes tecles, que tot i haver canviat d'amo, ara se n'encarrega José Gómez Selles, amb gran co-protagonisme melòdic conjuntant un so que pogués ser considerat power, però molt fosc.
Un altre gran segell d'identitat, com era la veu, també ha patit canvi i aquesta vegada s'encarrega de les parts vocals una nova incorporació, Rafael Carpena, que tot i posseir un timbre propi, manté l'estil ferotge de la banda, que executa qual lament. Molt sentiment en la interpretació, i amb una gran responsabilitat com era substituir el carismàtic Cèsar, cosa que, en estudi, s'ha fet amb gran mèrit, i com dic, col · laborant en gran part en aconseguir el que per mi és el millor àlbum de la banda.
Una altra de les característiques, que al seu dia gairebé puc dir, que van innovar (almenys en castellà i per a les oïdes d'un servidor), va ser i mantenen la incursió de guturals per part de Cesar, que a més, s'encarrega del baix. O hauria de dir a l'inrevés?
Encara que, possiblement, com a mínim com impressió, aquesta faceta no la porten al límit, mantenint-la com un recurs del qual recórrer en certs moments, sense abusar per a res d'ell.
El disc obre amb una intro instrumental, ja de per si amb un toc tètric que dóna pas, com en una pel · lícula de por, al primer tema: El final de los tiempos, un tema que obre amb un arpegi de guitarra distorsionada de fons amb una petita melodia enganchadiza que ràpidament s'accelera. El tema és cantat qual udol de dolor, mostrant Rafa una veu que s'adapta com anell al dit a l'estil de la banda.
El mèrit és que són 11 temes, amb dos membres nous, i no sembla per res alterada la filosofia musical del grup. Només hi ha petits canvis per millorar.
Temes com Sin Mirar Atrás, posseeixen la clau per entendre el so del grup, ja que les pesades i greus guitarres, cedeixen protagonisme als teclats per portar el pes melòdic, que es reparteixen en funció del tema entre Gomez-Selles i Salvador González i Roberto Moreno. El final d'estrofa per part de la línia vocal, mostra clarament la forma de compondre les veus de Nocturnia, podent ser clarament identificades com a característica vital.
El tema Hermanos, del qual podem veure el vídeo sobre aquestes línies, mostra un exemple del protagonisme aquest cop compartit de guitarres i teclats, servint com a presentació dels nous membres, ja que va ser publicat anteriorment al disc a manera de single. Un tema realment enganchadizo i de fàcil escolta.
El disc conté molts temes que són fàcils d'agradar al seguidor de power nacional, el seguidor de bandes més fosques i en general al seguidor de metall com Que nunca se apague tu corazón. Tema de marcada angoixa.
Un disc ràpid com mostra En mi soledad, però sense abusar d'un ritme continu, ni palm mutes pesats, al contrari, molts riffs, tant protagonistes, com més camuflats en el conjunt, li donen una riquesa bastant àmplia a la banda, podent escoltar els tema com un ens o permetent desgranar cadascun dels instruments, descobrint veritables sorpreses en les composicions. Aquest és un exercici bastant agraït de fer amb Nocturnia, ja que està carregat de matisos o més que matisos, en multitud de protagonistes camuflats en un resultat final que sona a una, compassats per la varietat de ritmes que ofereix Josep Roldán a la bateria.
No anem a desgranar tema a tema, ja que pot resultar avorrit intentar descriure musicalment un so del qual l'adjectiu que millor el descriu és Nocturnia. Si que m'agradaria ressaltar Dulce Venganza com un dels temes, on es pot veure perfectament el contrast vocal de Rafa amb César, que al seu dia em va fer destacar a aquesta banda o Sueños com un tema amb unes cinquenes completament canviants a contratemps que em enganxen tant com la melodia de la veu, convertint el tema en un dels meus favorits del disc.
Donde tu estés, és un mig temps, ja que no tot és velocitat a la banda, que potencia la forma de cantar de Rafa, mostrant tota la foscor i força de la formació com ja va succeir en Destinació.
Val a dir, que en general, el disc conté molts fragments dels que estimem els seguidors del power, amb molts Tappings, licks, riffs, ... però barrejats amb un caràcter, i permetin-me repetir una altra vegada, molt fosc des de la afinació i composició de la guitarra, a les melodies i ornaments de teclats, i el gran mèrit que suposa la veu de Rafa, recolzant-se en els guturals de César.
I el punt i final el posa un tema de la pròpia banda, del seu primer àlbum, de nom homònim, anomenat En busca del tiempo. Versió revisada i actualitzada, demostrant que bé tindrien cabuda molts d'aquests primers temes com pot ser aquest que ens ocupa, sense desentonar gens.
Si et van agradar els anteriors treballs de Nocturnia, et recomano aquest, ja que és un pas més i cap amunt a la progressió de la banda. Si no coneixes els anteriors treballs de Nocturnia, dóna-li una oportunitat a aquest Sense Tornada, que probablement et sorprengui tot el sentiment i força que desprenen les composicions d'aquests nois!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!