SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Arkania - La Bestia Dormida (2012)

Arkania - La Bestia Dormida
Arkania logo
España

La Bestia Dormida

Power / Heavy Metal
Autoproducido
2012


Temes

1. La Bestia Dormida 03:33
2. Hey Tu! 04:19
3. Armaggedon 04:42
4. Musa Hasta El Alma 04:01
5. Gabrielle 04:34
6. Que Será De Ti 03:14
7. Nadie Mas 04:31
8. Sirenas 03:23
9. XXIV 03:51
10. Los Ojos Del Alma 03:48
11. Armas De Cristal 04:39

Formació

Veus i coros: Ícaro
Guitarra: Jose Luís Godoy "Godo"
Guitarra: Francisco Ballesteros "Mr.Takito"
Baix i coros: Jose Antonio Gallardo
Teclats: Manuel Martínez Barneto "Barny"
Bateria: Jonhatan Sánchez

Crítica

El disc que ens ocupa és de la banda madrilenya Arkania. Tercer llarga durada a l'esquena i m'atreveixo a dir que és la millor publicació de la banda de llarg, amb el qual donen un salt de qualitat molt gran pel que fa al so, a les composicions i al resultat final.

La bèstia adormida és un treball seriós, amb un so equilibrat i excel · lent i que cavalca a lloms del metall més clàssic, cantat en castellà, amb tocs de moltes fonts, on pot destacar alguna cosa més el power.

En aquest treball, destaca el so de la banda i la compenetració musical que els fa anar a una, trobant un ja esmentat, equilibri perfecte. El so en part és degut a la masterització en els Finnvox Studios per Mika Jussila, a Hèlsinki, encara que va ser gravat i mesclat als New Life Studios de Madrid.

Les veus a càrrec d'Ícar són senzillament una demostració d'un gran treball, ja que no fa ostentació vocals grandiloqüents, però les melodies estan molt treballades, i sense fer ostentació d'una gran veu, que la té, senzillament desgrana amb un estil molt personal cada una de les frases que componen la part cantada del disc.

Un altre punt que m'ha agradat molt del disc, és el discret equilibri de nou, que manté el teclat als dits de Manuel Martínez Barneto "Barny", al costat de les guitarres de José Luís Godoy "Godo" i de Francisco Ballesteros "Mr Takito ", aconseguint una conjunció molt adequada i amb molt bon gust.

La bateria simplement està al mateix nivell que el disc, equilibrada (si, sé que estic repetint molt aquesta paraula, però és que el disc m'ha donat aquesta sensació) i sense grans filigranes, però d'un més que bon nivell tècnic. La executa Jonhatan Sánchez i la base rítmica la comparteix al costat del baix de José Antonio Gallardo, qui també s'encarrega dels cors.

La banda ha sabut oferir als seus seguidors i als que se sumaran després d'aquest àlbum, una música directa i que cala ràpidament, però amb els suficients arranjaments i passatges perquè no sigui un disc que cansi a la tercera escolta.

La portada, ha anat a càrrec de Sivali D'Lirium, i és una figura femenina, tenebrosa i fosca, que imagino que emula la bèstia adormida que hi ha a l'interior ... encara que per bèstia i no adormida, la música d'aquesta gent! Visca el metall!

Així, el disc l'obren els dos primers temes que la banda va donar a conèixer. La Bèstia adormida i un original Hey teu!!.

El primer és un tema ràpid, directe i que compta amb un gran tornada, que ràpidament, sense voler, és memoritzat. Doble bombo, velocitat, però no exagerada, li donen al disc una excel · lent obertura, que a més li lliura el seu nom. Hey Tu!!!, D'altra banda, molt guitarrer, ofereix un tall de mig temps, original i que ja ens deixa entreveure, que el disc va a sonar de manera variada gràcies a les seves composicions.

Aquests temes donen pas a un tercer realment contundent anomenat Armaggedon. Inicia amb uns cors apocalíptics, que ràpidament donen pas a un riff de greu afinació, que després de breu pausa de tranquil · litat, acaba donant pas a un altre tornada ràpid, amb doble bombo i molt enganxós. És a dir, un tema on trobem molts i diverses facetes dels "nous" Arkania, que demostren mèrits per aconseguir un reconeixement com una de les grans bandes que té aquest país avui dia.

I parlant dels temes destacats, Gabrielle, també m'agradaria assenyalar-lo com a tal, ja que tot i que en les primeres escoltes no acaba de cridar l'atenció, amb el pas dels dies un s'adona que és un dels que l'inconscient ha retingut amb més afany, ja que el desdoblament de guitarres del riff inicial, el pre-tornada i la tornada, marquen un desenllaç del tema, realment molt atractiu.

El disc segueix el seu curs i ho fa per a mi, amb un dels temes més enganxadíssos i originals de l'àlbum: Què serà de tu: Aquest personatge anònim que va al concert i la banda ho recorda i es pregunta sobre la seva situació. Què haurà estat de ... Tema escrit en primera persona, de tu a tu, original, fresc i sobretot molt enganxós.

Un altre tema interessant és Ningú Més Llàgrimes que no tornaran a ser vistes vessades. El gran èxit d'Arkania en aquest disc, ha estat aconseguir fer temes variats sota un mateix estil marca de la casa Arkania, molt enganxosos, de tornades fàcils de memoritzar però extraordinàriament diferents tot i seguir una mateixa línia i una semblant estructura. Així doncs, Sirenas i XXIV donen pas a una balada, amb una base de piano i teclat, molt lenta, solemne i bonica. És Els ulls de l'ànima.
Val a dir, que la banda, en un acte solidari donarà tots els beneficis econòmics d'aquest tema a la Fundació Theodora, mostrant també una gran sensibilitat social.

I ja el disc posa punt i final amb Armes de vidre. Un altre tema mig temps accelerat, de melodia enganxosa, guitarrer, amb bons arranjaments i que compta amb les col · laboracions de Migue d'Saurom, que li donen un toc especial.

A ritme de galop, Arkania tanquen un tercer disc que realment puc dir que és el millor de la seva carrera i que cal tenir en compte a aquesta gran banda dins del panorama del metall en castellà.

Víc Salda
24/04/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.