SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Ocean's Garden - Of Deadly Sins (2012)

Ocean's Garden - Of Deadly Sins
Ocean's Garden logo
España

Of Deadly Sins

Progressive Metal
Autoproducido
2012


Temes

1. Ira
2. Luxuria
3. Supervia
4. Avaritia

Formació

Veus: Abel Mourinho
Guitarra: Toni Liz
Baix: Óscar Liz
Teclats: Adrián "Bluz"
Bateria: Borja"Topo"

Crítica

Abans de començar a desfragmentar el treball Of Deadly Sins, per a aquells que no coneixen aquesta formació Gallega, explicaré a grans trets qui són.

Ocean's Garden es va fundar com a banda musical l'any 2006 per un grup d'amics Lugo. Després de canviar de components com sol passar en moltíssimes bandes, no és fins l'any 2012 quan treuen a llum el seu primer treball, disc del qual parlarem aquí avui. Aquest disc totalment autoproduït, deixa veure la tècnica i el bon desenvolupar d'aquesta jove formació, aconseguint així un estil característic que és insígnia de la banda.

Tema 1er - Ira:

La introducció d'aquest primer tema m'ha semblat surrealista i paranoica, amb aquests efectes que podrien portar-te a imaginar qualsevol escena, qualsevol cosa, personalment m'ha agradat ... ni llarga ni curta, ni simple ni recarregada, encertada.

L'entrada al tema és potent, guitarres afinades més greu del que estandarditzat, això sens dubte, molt ben gravades i definides, cosa que l'oïda agraeix. El riff inicial és molt enganxós i metalero, em recorda moltíssim a Crematory, fins a les veus amb les seves diferències tímbriques em recorden molt a aquest grup, em semblava en escoltar aquest tema que estava escoltant una cançó d'Revolution, un disc del grup abans esmentat.

A partir del minut 3, aquest tall té un canvi de 360 º, arriba una part melòdica amb uns teclats / cors molt bé buscats creant una atmosfera / tensió que enriqueix i, dóna alguna cosa nova. Tot això ve seguit d'una pujada progressiu multi instrumental que dura fins al minut 4:35 on de nou, torna la tralla. Tota aquesta amalgama de canvis ben enllaçats donen pas al riff "motiu" del tema amb el seu tornada final més potent que la resta. Tema molt ben fet i ben estructurat, aconsello que ho escolteu.

Tema 2on - Luxúria:

En aquesta intro s'escolta una ràdio sintonitzar fins que entra el tema Luxúria, està molt aconseguida a nivell de so i aconsegueix l'efecte que es busca, o crec que es busca, mostrar una entrada deixant apreciar la gran enganxada de la cançó després de la " pre-escolta "radiofònica. Molt aconseguit però molt vist, és un recurs molt desgastat per moltíssimes bandes des que ho va fer Pink Floyd en Wish You Were Here.

Seguim en Luxúria amb el mateix so potent i definit del primer tall, el so general és excel • lent. Parlant del cantant ja que en l'anterior tema no he parlat d'ell, sense conèixer el felicito, sota la meva humil opinió, és una veu més que correcta, al seu lloc i amb unes línies de veu que queden molt bé ensamblades amb els temes. En aquest tema en concret la veu m'ha agradat més que en l'anterior, la trobo molt bé buscada, la idea amb les guitarres i la música en general.

El solo de guitarra que entra al minut 3 no ho volia deixar passar, so polit i molt ben ficat en el seu inici amb aquest fraseig cíclic, com en el seu final. Per fer un bon sol és molt important saber com començar i com ho acabar, i en aquest cas sobretot a l'entrada, la trobo molt bona.

Tema 3er - Supervia:

Supervia és un tema paranoic quant a musicalitat, tot això ben desenvolupat i dins de la correcta harmònica per descomptat. En els seus quatre minuts i mig que dura no crec que deixin indiferent a cap oient i més si aquest oient és seguidor del metall progressiu. Puntualitzar que just abans d'entrar en els últims quaranta segons del tema hi ha un canvi molt bo i molt encertat per rematar al final, dóna la sensació que el tema s'alenteix caient en una espiral de monòtona i deslligada bogeria.

Supervia, en trets generals és la cançó que més m'ha agradat d'aquesta banda Gallega.

Tema 4rt - Avaritia:

Tancant el disc amb Avaritia, l'últim tema, veig que és una fidel reproducció de l'estil de la banda, de la seva insígnia com músics, de la seva essència, de tot el que volen reflectir, ja que té els mateixos punts característics i sons que els altres fent pels seus detalls, canvis, veus, instruments, bateries potents, fragments en general, un tema molt ben fet i desitjable a cau d'orella.

Ressalto el gran canvi que es produeix a meitat de cançó, aquest acord net que torna al seu afinació després de deixar lliure el floyd rose, tot molt elaborat i detallat, amb una bateria molt encertada en la seva progressió i suau acompanyament. Finalitza d'una manera molt elegant, amb una la baixada de volum i on acaba predominat les notes un violoncel ... un treball més que notable.

Animo des d'aquí a Oceans Garden, perquè segueixin treballant d'aquesta manera, donant cançons diferents i ben estructurades, amb intros paranoiques i desenllaços tan ben adaptats per a aquests temes que segur seran del grat de moltíssima gent que encara no els coneix i, que espero que els coneguin aviat perquè val la pena.

Aeolian
22/11/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.