SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Opera Magna - Poe (2010)

Opera Magna - Poe
Opera Magna
Opera Magna logo
España

Poe

Power Metal
DFX Records
2010


Temes

1. El Cuervo (Intro) 01:52
2. El Pozo Y El Pendulo 04:42
3. Un Sueño En Un Sueño 05:36
4. La Mascara De La Muerte Roja 04:35
5. Annabel Lee 02:02
6. El demonio de la perversidad 04:12
7. El Entierro Prematuro 05:56
8. El Retraro Oval 03:32
9. El Corazon Delator 04:32
10. La Caida De La Casa Usher 04:35
11. Edgar Allan Poe 10:29

Formació

Veus: Jose Vicente Broseta
Guitarras y orquestaciones: Enrique Mompó
Guitarras: F. Javier Nula
Técnico/Veus: Fernando Asensi
Baix: Alejandro Penella
Bateria: Adrià Romero
Teclats: Ruben Casas

Crítica

Tenia moltes ganes d'escoltar aquest esperat disc de la banda, després d'un excel · lent L'últim cavaller. Va ser retardant la seva sortida per diferents motius, i després d'un gran aperitiu com va ser el single Un somni és un somni, no veia l'hora d'escoltar aquest Poe.

A Opera Magna, i als considerava els Rhapsody of Fire espanyols i per cert, sense res a envejar. Practiquen un metall simfònic, de gran complexitat compositiva i interpretativa. Tenen multitud d'arranjaments d'orquestració i també juguen amb diferents atmosferes en les seves composicions, de manera que la música transmet tant com les lletres.

Aquest disc, és una obra conceptual que gira al voltant dels relats de l'escriptor Edgar Allan Poe. Després de les primeres escoltes, no puc amagar la meva decepció, ja que de ser una banda "com" Rhapsody, em va donar la sensació que s'havien convertit en els mateixos Rhapsody de finals dels 90, cantant en castellà. I no ho considero un elogi en aquest cas, ja que una cosa és recordar l'estil del grup i altres que algunes cançons puguis dir que estan clarament basades en la mateixa estructura, arranjaments i parts que les dels italians. Així La caída de la casa Usher em recorda massa a Lord of the Thunder i Un sueño es un sueño no deixa d'evocar Wisdom of the Kings en les seves estrofes.

Els temes són els següents:

El cuervo: Introducció de Luis Posada, prestigiós doblador de pel · lícules, que crea amb la seva característica veu una atmosfera de por, de pel · lícula. Això ens recorda la terminologia que es va usar en el seu dia per Rhapsody "Hollywood Metall" i que ja va fer servir a Christopher Lee per aquest propòsit.

El Pozo y el péndulo: Increïble primera cançó. Molt en l'estil de Rhapsody. Tema ràpid, canyero, bé orquestrat. Ens obre unes ganes de seguir escoltant esperant trobar possiblement el millor disc del 2010 cantat en castellà.

Un sueño es un sueño: Comença el desvergonyiment. Una cosa és admirar Rhapsody. Una altra cosa és que sigui font d'inspiració i una altra és que s'assembli tantíssim un tema, almenys en diversos trams.

La máscara de la muerte roja: Complex tema de gran mèrit, on demostren que posseeixen una qualitat innegablement molt alta, compositiva i interpretativament.

Annabel Lee: La inspiració d'Opera Magna és tan gran com la seva tècnica, la seva complexitat i el seu bon fer. Però ho sento. No puc parar de pensar en la princesa Fiona de Shreck. Aquest tall clàssic amb veus femenines té parts iguals a una part de la pel · lícula on la princesa verda canta. No pot ser. Aquests detalls s'han de cuidar, perquè en realitat el disc m'ha costat molt d'entrar, per la sensació de "ja conèixer" alguns temes i això entela el resultat final, que no deixa de ser espectacular.

El demonio de la diversidad: Nova pista de gran complexitat, amb gran poder instrumental i en la línia de tot el disc, d'autèntic Hollywood Metall de qualitat.

El entierro prematuro: Tall de gran intensitat interpretativa. El que està clar, és que aquesta gent són grandíssims músics; enormes músics que saben crear en cada moment l'atmosfera fosca que necessita el disc, integrant la música amb el despreniment i sentit de les lletres. Increïble tasca vocal per part de Jose Vicente Broseta, no només en aquest tall, sinó en tot el disc en general.

El retrato oval: tema lent, ple de sentiment amb la col · laboració de Julia Möller, actriu de teatre. Amb aquesta doble tasca vocal, s'aconsegueix un tema que desprèn dolor musicalment també. Molt aconseguit.

El corazon delator: Tema ràpid, ben adornat amb parts de guitarra realment complexes. Grup que ha de tenir un directe realment molt tècnic i que ha de ser molt complex combinar-ho amb una gran posada en escena. Motiu pel qual, si ho aconsegueixen mereixen tot l'èxit del món.

La caída de la casa Usher: Aquest tema, és potser el que més m'ha desencantat del disc. No és que no m'agradi. No és que sigui dolent. És que puc taral · lejar tal qual Lord of the Thunder de Rhapsody. Sembla excessiu fins i tot, dir-homenatge. La base del tema és exactament el mateix. El timbre de les guitarres, el grau de distorsió, idèntic, i el riff, en els mateixos tons, el recorda en excés. Fins i tot hi ha al mig de la cançó una pausa, amb cors de tenors, i una atmosfera més gòtica, que es podria arribar a intercanviar una amb una altra sense que hi hagués un notable canvi en el resultat.

Edgar Allan Poe: Tall de llarga durada (més de deu minuts) que intercala diferents parts. S'inicia instrumentalment, creant una atmosfera de pelicula, per donar pas a un mig temps, que intercala amb grans tasques instrumentals sempre combinades amb una immensa orquestració i que finalitza després d'un tall total creant una atmosfera de tensió que dóna pas al final del disc .

Com ja he dit, després de diverses escoltes, un és capaç de descobrir el disc de manera més profunda i apreciar més com el que és: Un gran disc tant a nivell compositiu, com interpretatiu, fresc, ràpid, i que mereix quedar com una gran obra i un gran pas endavant dins del metall espanyol.

Víc Salda
13/05/2011

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.