Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

A Tűz Jegyében

Power Metal
Hammer Records
2013

Temes

1. Ezredszer 05:13
2. Fogadd el magad 03:22
3. Ha te ott leszel velem 05:03
4. Miénk a pálya 04:00
5. Végzetem a kezdettől 03:33
6. A robot 03:49
7. A tűz jegyében 05:13
8. Szakítópróba 04:38
9. Életveszély 03:35
10. Mindig veled 04:00

Formació

Veus: Endre Paksi
Guitarra: Attila Wéber
Guitarra: Richárd Rubcsics
Baix: Krisztián Erdélyi
Bateria: Kálozi Gergely

Sempre s'ha considerat al metall com un estil bastant underground. Per ser un estil minoritari, per estar allunyat de modes i tendències comercials, i perquè no, per anar a la seva. Encara que és ben cert, que tot això es pot rebatre i sobretot des de fa una dècada més o menys, el metall es va anar globalitzant poc a poc, i va anar perdent aquella ingenuïtat inicial, per passar a madurar i arribar a molta més gent, que no formava part de cap moda (com sí que va passar als vuitanta), i com dic madurar i fer-se més fort, fortificant els subestils existents i afegint molts més, fent al metall més gran i fort.

Amb l'arribada de les noves tecnologies, es va començar a tenir accés al veritable metall underground. Bandes que vivien "sota terra", fora de la vista de la massa, a la qual alimentaven a través d'un parell o tres de publicacions mensuals i algun programa de ràdio, en els quals sempre sortien i sonaven els mateixos (perquè ens donem compte, que en el metall se segueix la mateixa política periodística que amb la resta de coses). Amb Internet connectant al món, el món subterrani del metall, va començar a aflorar a la superfície i vam descobrir que més enllà d'Alemanya, Anglaterra o USA hi havia vida metàl • lica. I que mes allà d'Iron Maiden, Helloween i Metallica, existien bandes que desconeixíem, simplement perquè no interessaven. Bandes que portaven dècades de reclusió, eren descobertes per oïdes àvids d'escoltar les diferents propostes de les diferents bandes.

Una d'aquestes bandes, és la banda que avui ens ocupa. Des Hongria; Ossian. Els hongaresos; formats en 1986 per la seva vocalista Endre Paksi, són tot un clàssic al seu país. Ossian practiquen un Heavy Metal bastant clàssic, arrelat en la NWOBHM i sobretot en Iron Maiden, encara que amb els anys han aconseguit un so bastant propi, allunyant-se de les arrels més britàniques, encara que sense perdre la seva influència.

A Tuz Jegyében suposa el dècim novè àlbum d'estudi de la banda hongaresa. Des de principis de la dècada de 2000, la formació es manté força estable, només amb algun canvi en la bateria. Això òbviament, repercuteix positivament en el grup, donant molta estabilitat, tant al so com als temes. El major problema amb què es troba Ossian és la línia seguida. Discos gairebé cada any i musicalment sempre seguint la mateixa línia. Òbviament tot s'estreny. Es repeteixen estructures, riffs i fins i tot la veu de Endre Paksi no es pot dir que sigui molt variada. Per tant, el repte de crear alguna cosa que soni nou i no tan repetitiu, es converteix en quelcom complicat.

Així i crec que surten força victoriosos del repte. Comparat amb els últims treballs de la banda, A Tuz Jegyében és un àlbum bastant agradable d'escoltar. No deixa una sensació massa aclaparadora de repetició. La veritat, és que s'han treballat els temes bastant. Com sempre, aconsegueixen sonar bastant frescos. Temes curts, amb estructures clàssiques, però treballant molt els riffs de cada tema i afegint certs arranjaments, depenent del tema, que donen una certa profunditat a les cançons. En aquest sentit, el treball dels guitarres és bastant bo; Attila Wéber i Richard Rubcsics. Una cosa que m'ha agradat molt, han estat els sols, molt treballats i extensos, cosa cada vegada més rar, diria que en el metall en general.

Destaquen temes com Szakítópróba; melodies clàssiques, bon tornada i un sol magníficament treballat. En Mindig Veled destaca la seva treballat riff inicial, en un tema lent i pesat, carregat de bons cors. Ezredszer, el tema que obre l'àlbum, es revela com una cançó de forta base rítmica, amb una tornada bastant clàssic de la banda i bon sol. El tema que dóna títol al treball; A Tuz Jegyében, és un tema gairebé acústic. En el qual aconsegueixen crear una atmosfera molt especial. Els cors en la tornada l'apropen a la èpica, la qual cosa li atorga un aire d'himne que el fa especial. També destaca un treball excel • lent en el sol. Un sol doble; acústic per acabar elèctric, que li escau de meravella. Un altre bon tema és; Ha et Ott leszel Velem, un mig temps variable, que barreja acústic i elèctric. Un tema profund i molt ben arreglat. A Robot, proposa un riff bastant clàssic, cors al pre-tornada i un altre molt bon sol. Miénk a PALYA és un tema d'aquests que et aixequen del seient. Típic tema amb base de corda parada, gran tornada i un altre només treballat, per acabar afegint velocitat i doble bombo a la bateria.

En general, Ossian aconsegueixen sortir airosos en aquest treball, gràcies a treballar cada tema molt. Tenir cura cada riff, cada vers, cada melodia, cada tornada i cada sol. Òbviament això no és una ciència i això no assegura al 100%, però és la base amb la qual s'ha de marxar. Una mica d'inspiració compositiva i completen un disc bastant agradable d'escoltar, tot i que es mogui en els mateixos termes de sempre.

Devilsoldier
09/05/2013

Arxiu de
novetats