Paradise Lost - Tragic Idol (2012)
 |
Temes
1. Solitary One 04:08
2. Crucify 04:08
3. Fear of Impending Hell 05:25
4. Honesty in Death 04:08
5. Theories from Another World 05:02
6. In This We Dwell 03:55
7. To the Darkness 05:09
8. Tragic Idol 04:35
9. Worth Fighting For 04:12
10. The Glorious End 05:23
Formació
Veus: Nick Holmes
Guitarra: Greg Mackintosh
Guitarra: Aaron Aedy
Baix: Steve Edmondson
Bateria: Adrian Erlandsson
Crítica
Després de més de 20 anys de carrera, 12 discos, canvis d'estil, anades i vingudes, sembla que Paradise Lost, retornen al bon camí en aquest el seu tretzè disc.
Els que enyoraven discos com "Idol" o "Draconian Times" estan d'enhorabona.
Tot l'univers Paradise Lost, se sustenta bàsicament en Nick Holmes, la seva cantant que s'encarrega de compondre totes les lletres, i Greg Mackintosh, que crea tot l'univers sonor i musical. Acompanyats en aquest lliurament per Aaron Aedy a la guitarra rítmica, Steve Edmondson al baix, i Adrian Eslandson a la bateria.
S'han treballat un disc fosc, lent, pesat ple d'atmosferes creat sobretot per les guitarres, en què hi ha un treball notable. Una veu greu i profunda de Nick Holmes, tan característica d'aquells temps torna a ressorgir aquí de la mateixa manera.
El disc en una primera escolta, és una mica lent, vols que passi alguna cosa, però no passa, estàs esperant "alguna cosa més .." potser una mica d'acceleració ... que no arriba, però quan arribes al final, et deixa una sensació com de ... "I si ho poso una altra vegada ...", llavors tornes a punxar i entres mes de ple en aquestes atmosferes creades per Mackintosh, i aquesta veu de Holmes i et vas deixant atrapar.
Les bases són una mica més monòtones i quadriculades, encara que el treball que duen a terme és correcte. La primera part del disc és la més lenta, deixant els temes una mica més ràpids i amb més varietat a la segona meitat.
Podem trobar temes pausats com "Solitary One" que obre el disc, "Fear of Impending Hall" amb una tètrica i fosca intro, però amb unes precioses atmosferes de les guitarres. Temes més moguts com "Crucify" que et pot arribar a recordar lleument a Tony Iommi, i on la producció deixa per sota a la guitarra solista de la resta. També més moguts "Theories from another world", "In this we dell" "To the darkness". Trobem guitarres acústiques que serveixen de prefaci per als ritmes pesats i foscos a "Tragic idol".
clara del disc és que cal escoltar detingudament, sense pressa per poder degustar tot el que conté.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
