SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Pareidolian - Jardín De Ébano (2011)

Pareidolian - Jardín De Ébano
Pareidolian
Pareidolian logo
España

Jardín De Ébano

Experimental Metal
Autoproducido
2011


Temes

1. Pasaje a...
2. La Caída
3. Tránsito de agonía
4. Carrusel de medianoche
5. Invierno
6. The last word
7. Eterna Sombra

Formació

Veus: Aliena
Guitarra: Aeolian
Guitarra: Torris
Baix: Albert
Teclats/Efx: Mireia
Bateria: Marc

Crítica

Jardín De Ébano és el primer disc i fins ara únic editat per Pareidolian que ha estat reeditat per la pròpia banda el passat 2011.

Hi ha ocasions en què els estils no ens criden l'atenció per molt interessants, tècnics i elaborats que siguin i ens sentim còmodes escoltant ofertes més senzilles i que ens entrin de manera més simple amb tornades enganxoses, riffs molones que no comporten gran dificultat però que ens captiven ràpidament.

La review d'avui és justament l'oposat, Pareidolian és un grup que busca allunyar-se de tota simplicitat la meta és aconseguir el seu propi so escapant de modes i tendències, cosa realment complicada en els temps que corren, on no tot, però gairebé tot està inventat .

Per catalogar podríem utilitzar l'etiqueta de metal experimental o fins i tot progressiu, en aquest cas em rendeixo a l'hora de buscar etiquetes inversemblants que poc ens van a aportar. Podríem dir que tot val, qualsevol canvi, qualsevol tempo, qualsevol estructura musical té cabuda en els temes de Pareidolian, escapant de tota linealitat en la seva composició, al marge queden les típiques estructures clàssiques, d'introduir, base, tornada, base, tornada, sol ... massa simple ...

Amb una imatge d'un mar de banús emmarcats com un jardí i com si haguessin marcat el títol són un ferro roent se'ns presenta aquest Jardín De Ébano, com si els sis talls que el formen fossin també sis joies negres dins d'un embolcall de simple fusta. Sis talls amb una intri i una durada de poc més de 25 minuts, que si bé són molt rics i densos musicalment es fan una mica curts, per a un CD, algun tema més hagués estat molt benvingut.

El disc s'obre amb "La Caída" un tema essencialment lent però com canvis ràpids i contundents, és complicat definir una traça general per a un tema de Pareidolian causa dels continus canvis, en aquest cas entre temps lents, passant per passatges molt més pausats que són tallats per crues guitarres que ens porten a riffs més contundents i esquerps o progressions més veloços que acaben en Tapeos doblats per ambdues guitarres sempre després de la veu d'Aliena marcant les pautes.

"Tránsito en Agonia", tema més fluid que l'anterior en els primers moments, però que de nou cau en canvis de temps, parant gairebé del tot, i reprenent com si es tractés d'un tema diferent, eina molt utilitzada per la banda en molts dels seus temes, que travessen moment de letargia, parades i canvis radicals que fan dels seus temes aventures musicals difícils d'anticipar. Cors de veu esquinçada complementen en aquest tema la veu suau d'Aliena mentre les guitarres sonen de nou crues i contundents. Un tema que m'agrada especialment que sembla que hagi de prendre més intensitat, amb una bateria que redobla i redobla sense arribar a desencadenar un ritme enèrgic, creant una expectació contínua.

"Carrusel De Medianoche" de nou un tempo mig, amb ritmes contundents i alguna cosa agressius, que no acaba de deslligar, controlant la intensitat entre unes línies més melòdiques en les veus i unes guitarres que van jugant amb riffs atractius, sense arribar a sonar repetitius , entre passatges més melòdics i entre canvis d'intensitat continus, marca de la casa.

Ens trobem amb dos temes curts, menys de tres minuts cadascun, "Invierno" alternant veus masculines amb la d'Aliena, un tema amb molta reverberació i lent, molt relaxat, gairebé sonant a murmuris que enllaça amb "The Last Word", un dels temes més "normals" de la banda, cantat en anglès, amb una lletra bastant enganxosa, que ràpidament es fica al teu cap, sota riffs contundents i pesats alternats amb puntejos i uns teclats, molt presents en aquest i altres temes de la banda, que s'acoblen molt dominants.

El disc es tanca amb "Eterna Sombra", un tall que malgrat tornar als canvis de ritme i virtuosidades tècniques es deixa escoltar bé, des del punt de vista "tradicional", amb unes línies vocals que es poden seguir perfectament. Amb un inici lent i pausat el tema va guanyant octanatge, sense passar-se, augmentant la contundència en la part final on les guitarres donen pas a la distorsió deixant les notes netes enrere per acabar a doble bombo i estripant les cordes, però això sí, no podia faltar un últim canvi de ritme, encara que sigui en l'últim segon.

Com a resum estem davant d'un disc, una mica curt com ja vaig comentar, molt dens musicalment, per a delit d'addictes a la música tècnica i compositivament complexa, que costa que t'entri a la primera ia la segona ... que ha de ser degustada pacientment i sense prejudicis, deixant reposar cada nota, riff, canvi, harmonia ... en la nostra ment per arribar a valorar el conjunt d'un grup, que no vol sonar com els altres i juguen a fer el que els agrada, que en gran part d'aquests es tracta. Tocar, compondre i gaudir del que realment un estima, la música, sense importar si el mercat o la gran massa de públic els va a respondre.

En aquests gairebé la nota a puntuar és molt relativa ... si ens fixem en la tècnica i composició la nota seria molt alta, si ens centrem en l'edició del disc, es tracta d'un treball podríem anomenar casolà, sense grans inversions en portada, edició del cd físic ni distribució, es complica encara més, de manera que un 7.5 està en la seva justa mesura. Ara tocarà esperar al seu segon i imminent treball ...

Sergi Arise "Hell"
20/03/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.