SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Quelonio - Vicio y Virtud (2009)

Quelonio - Vicio y Virtud
Quelonio
Quelonio logo
España

Vicio y Virtud

Power Metal
Autoproducido
2009


Temes

1. Dame Placer 02:22
2. Juego de Miradas 04:27
3. Ave Fénix 05:54
4. Vicio y Virtud 03:38
5. V 04:38
6. El Grito de la Realidad 04:13
7. Por la Espalda 04:04
8. Tu Fuego 04:14
9. Buscando una Luz (Part II) 04:30
10. Aquí Estoy 03:47
11. Cima de la Eternidad 07:26
12. Susurrando al Viento 05:20

Formació

Veus: Teresa
Guitarras: Jose
Bateria: Juan
Guitarras: Luque
Baix: Toni

Crítica

Comencem amb aquesta, un conjunt de reviews de bandes amb un disc que no és novetat en el mercat, però si que mereixen ser preses en compte per la seva qualitat perquè estiguin en ment de tots, quan pròximament publiquin nou treball, com és el cas que ens ocupa amb Quelonio, que tenen a punt de veure la llum el seu nou àlbum Rebelión.

El grup format en el llunyà 1996, va publicar a principis de segle el seu primer àlbum Buscant una llum i després del qual, després de madurar el so de la banda, especialment amb l'entrada del bateria Joan, aconsegueix l'actual formació, amb Teresa Broseta a la veu (si et sona el cognom, veuràs que és germana d'un vocalista de metall de gran nível, conegut per tots (ahi ho deixo)), Jose a la guitarra des dels inicis de la banda, recolzat per Luque en l'altra sis cordes i compassats al ritme de baix de Toni.

El so del grup és de power metall amb grans dosis de metall clàssic. És a dir, riffs molt marcats de guitarra, grans solos, Tappings, guitarres desdoblades i un veu de Teresa descarada, aguerrida i bàsicament guerrera.

El disc entra fàcilment a primera escolta arribant a enganxar molt i fàcilment l'oient, ja que un disc de vella escola de metall però aportant matisos, tocs nous, bons ritmes, bones lletres i amb aquest desimboltura que mostren les línies vocals, sempre agrada, i aquest és el cas.

El disc obre amb una curta, ràpida i picaresca Dame Placer. No m'agrada comparar però per fer-nos una idea, el primer grup que em ve al cap en començar l'escolta del disc, són els ja extints "Metalium". Doble bombo, riff ràpid i crit punyent, obren l'àlbum amb un tema explícit i mossegador.

Seguint amb la temàtica juganera, segueix Juego de miradas, un mitjà tempo on Teresa demostra una veu a l'una que neteja i dolç, punyent i rockera, matisos que enriqueixen enormement les composicions. El tema obre amb un riff que va repetint en les tornades, acompanyat d'acords de fons, de guitarra rítmica. Les estrofes, juguen amb parts sense guitarra, on bateria i baix porten la veu cantant per emfatitzar de nou amb l'entrada de les guitarres que deixen pas a la tornada. He de reconèixer, que són fórmules per res innovadores, però executades per aquests músics enganxen i per a res tens la sensació que deixen altres bandes de "una altra vegada el mateix". El tema en qüestió a més, transmet i ajuda a deixar volar la imaginació creen imatges en la teva ment sobre aquestes nits de cerca de companyia, jugant amb el sexe contrari (o no) en aquesta caça nocturna.

Ave Fénix, tema ja inclòs en el seu anterior treball, reapareix amb un canvi d'imatge i una posada a punt que agraïm, doncs el resultat és realment bo.

Vici i Virtut, tall que dóna nom a l'àlbum, digueu observador, juga amb un doble bombo no constant i diversos canvis de ritme. Dóna pas a V, un dels millors temes del llançament. Iniciat amb una intro de guitarra, amb un riff dels que definiria com de tall clàssic, dóna pas a un tema realment ràpid, tallat i realçat per la meitat amb un tram més lent que dóna pas al sol que com és tònica en tot el àlbum, són buscats premeditats i donant peu a posis de guitar Hero. Si no no seria un gran àlbum inspirat en allò que anomenem power metal clàssic, ja que això és un dels punts que més ens fan gaudir, especialment en directe.

No m'agrada avorrir els lectors comentant tema a tema però molts d'ells mereixen menció per un motiu o un altre i El Grito de la Realidad és un tema que parla amb cruesa del drama de l'Orient Mitjà, una guerra on intervenen nens entre moltíssimes altres maldats , i on tot acaba reduït a fum i enderrocs, com podria perfectament dir el tema.

Per al meu gust Per l'esquena és un tema espectacular, ideal per descobrir a la banda, ràpid, amb molts matisos, canvis de ritme, canvis de to, i amb una tornada acompanyat per una guitarra, que en lloc de fer acords plans, acompanya amb una melodia, realçant. Trobem també diferents variants en la veu de Teresa, en els seus punts més aguts, i alhora amb tons més greus en parts del tema. Excel · lent tasca.

Finalment Buscando una luz Pt.II és continuació, anys més tard, del tema que dóna nom a l'anterior disc, combinant parts més lentes, i on trobem potser els únics punts amb guitarres sense distorsionar juntament amb les aparegudes a Cima de l'eternitat, a Tot i que són només un miratge. Potser el tema més rocker és Aquí estic però no puc tancar la review en què estic escrivint contínuament que és una banda de power / heavy clàssic, amb una visió molt personal, encertada i per a res pesada sense fer esment al que mereix un disc d'aquestes característiques, i és el tema que el tanca Xiuxiuejant al Vent, una balada. Tot disc de metall, almenys no extrem, que pretengui ser rodó ha de contenir una bona balada i aquest reuneix exactament aquestes característiques, encara que per la meva sorpresa sigui la clausura de l'àlbum.

En definitiva, va ser el 2009 un llançament molt prometedor i que deixa un sabor de boca realment bo, i que ja ens deixa amb ganes d'escoltar el nou Rebel · lió, que ha d'estar a punt de caure!!

Víc Salda
18/01/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.