Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Rebelión

Power Metal
Autoproducido
2012

Temes

1. Nuestro legado
2. Frente al espejo
3. Camino de dos
4. Despreciable
5. Tormenta
6. La bestia
7. No es tan mal lugar
8. Castillo de Satanás
9. Vivo en el infierno
10. Rebelión
11. Mundo triste y gris
12. Tan solo tú
13. Buscando una luz (pt. III)

Formació

Veus: Teresa
Guitarras: Jose
Bateria: Juan
Guitarras: Luque
Baix: Toni

Aquesta banda de València, ja ens va agradar molt en el seu anterior treball Vicio y Virtud. En aquest nou àlbum, segueixen apostant fort per la seva fórmula: No fan res de nou, ni innoven amb sons rars, però el que fan, ho fan bé i el mimen molt. I aquest és el primer punt a destacar d'aquest nou disc Rebel · lió. El so de la banda està molt més treballat, sona molt més rodó i la qualitat de la producció és clarament superior.

Això si, el so i l'aposta de queloni és la mateixa: Un power molt guitarrer, amb adorns típics del gènere, però ben fets, barrejats amb unes composicions bones, i donant-li el toc personal de cada membre de la banda, destacant clarament com fet diferencial, la veu de Teresa Broseta. El beuratge resultant una vegada agitat, personalment m'encanta tot i no ser una nova beguda de moda.

El disc arrenca amb un toc clar a la classe dirigent en veu d'una nena, Andrea Luque, si bé usa paraules de Severn Cullis-Suzuki al any 92: Si no saben regenerar el món, almenys no ho trenquin més. Aquesta intro dóna pas al tema que obre el disc i ens deixa un primer gust de boca. Es tracta d'Davant del Mirall.

Comença el tema amb una guitarra amb un riff molt pla i molt canyer, amb petit sol inclòs, que personalment em va sorprendre, ja que esperava una arrencada amb una mostra d'intencions més clara; diguéssim més virtuosa o almenys més ràpida. Teresa entra en acció i canta bastant greu i mantenint aquest toc d'agressivitat que ja la va caracteritzar en l'anterior treball. Però el tema ràpidament dóna un gir, almenys a nivell vocal i sonant inconfusiblement a Quelonio, i ja si, enganxen a l'oient fins al final del disc. La pujada d'octava de Teresa unit a un petit tapping / melodia de guitarra acompanyant al llarg de la tornada, ja ens donen mostra que a aquests nois els agrada la canya, i treballar les guitarres moltíssim en cada tema. M'agradaria incloure un petit comentari personal, completament subjectiu, ja que la influència d'Alberto Cereijo, jo crec que és evident en una part d'aquest tema i en algun altre punt del disc, així doncs, Josep i Luque es llueixen i donen un joc que ha de ser espectacular en el directe del grup.

Al llarg del disc s'evidencien molts més arranjaments que a la feina predecessor, i una de les parts on més es nota aquesta diferència, és a la part vocal juntament amb el so de les guitarres.

Un power metal, amb doble bombo ben marcat, es deixa veure amb totes les lletres en temes com Camino de Dos o a Mundo triste i gris, amb gran tapping de doble guitarra (com trobo a faltar aquests jocs en molts llançaments actuals!) i col · laboració vocal del gran Jose Vicente Brosseta. També en Tormenta o en la tercera part del tema que va donar nom al primer disc de la banda Buscando una luz en aquest cas, part 3, on es combinen multitud de ritmes, canvis i versos musicals molt variats.

Hi ha també un reguitzell de temes, que podríem anomenar mitjos temps, com Menyspreable, on m'agradaria destacar la part vocal, una mica més melòdica en la tornada o la cançó que dóna nom a l'àlbum: Rebelión: Un tema amb una estructura més clàssica, amb el que gosaria anomenar a cops de guitarra, més rockers, si m'apures, i que és una mica la que es diferencia més de la resta. Em recorda a grans temes dels mateixos Maiden de la primera etapa, però amb un so actual. Concretament és un tema que situaria en el Piece of Mind, si aquest s'hagués editat en aquest segle. Un altre tret diferencial del tema, són els crits a manera de cor que repliquen a Teresa en la tornada. Potser per que les influències que es respiren a tot Quelonio, són les que m'han fet créixer i entendre el gènere, m'agradi tant el resultat que aconsegueix la banda, amb el toc excel · lent de la veu de Teresa, que aconsegueix a parts iguals, melodia, macarreo i desprendre un toc distintiu únic.

Menció mereix per la meva part també, un bloc de temes, diferents entre si, però amb una temàtica amb un denominador comú. Així Castillo de Satanás, ivo en el Infierno i No es tan mal lugar tenen els inframons diablescos com a protagonistes, sent No és tan mal lloc, el meu tema favorit del disc, aconseguint fer que aparegui en la meva ment, i música i lletra s'hi instal · lin en els moments més insospitats. És el tema més llarg del LP, un mig temps on les guitarres, comencen molt suaus, amb més protagonisme de la base rítmica a les mans de Joan i de Toni, i van agafant intensitat acompanyant amb una melodia que convida fins i tot a pensar en balada. La cançó dóna un gir brusc a mig tema, tornant-se completament power, i inserint completament en l'oïda de l'oient, gairebé a nivell d'himne.

Tan sols em queda comentar el tema lent del disc. Tan sols tu, arrenca amb uns efectes de guitarra neta, una mica diferents, amb un tremolo realment marcat i que es mantenen durant tot el tema, molt pla, amb unes veus amb molt ressò i que agafa intensitat amb un cor a diferents tons, em fa l'efecte que tots cantats per Teresa. Completament anecdòtic.

Fantàstic disc de Quelonioi, amb el qual esperem donin un salt més en l'escena nacional, pujant un més que merescut esglaó.

Víc Salda
14/02/2012

Arxiu de
novetats