SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Reno Renardo - Babuinos del Metal (2013)

Reno Renardo - Babuinos del Metal
Reno Renardo
Reno Renardo logo
España

Babuinos del Metal

Freak Metal
Autoproducido
2013


Temes

01 Típica Intro
02 Game Over
03 Majestad, Cuidado Con La Gravedad
04 No Hay Huevos
05 Americano
06 Orcos De Mordor
07 Fibergran
08 Dios Del Balompié
09 Festival
10 Violenta Revolución
11 Hipi Hopo
12 Leia
13 Qué Dolor
14 Te Das Queen
15 Mongomix

Formació

Veu i guitarres: Jevo
Guitarres: Mikel Torralba
Baix: Ander The Thunder
Bateria: Ivan Cormen

Crítica

El que va començar el 2006 com un projecte d'estudi de l'aleshores, guitarrista de Valhalla, Ignacio Garamendi, conegut per tots com Jevo, arriba ja al quart àlbum convertit en una banda en tota regla.

El Reno Renardo presenta Babuinos del Metal: un treball que pretén fer-nos passar una bona estona escoltant Heavy metall i lletres que reparteixen llenya a tot el que es belluga, o sigui, el missatge del rock.

Es podria dir que El Reno Renardo recull el testimoni del, en certa manera, fallit intent de Gigatron per fer un tipus de Heavy / Rock amb lletres absurdes i gracioses i riure de tot acte parodiant el món de metall. El Reno Renardo han sabut adaptar aquella idea als temps actuals a través de temes musicalment molt frescos.

Sempre he dit que, donada la saturació de bandes actuals, decantar-se per fer "Freak Metall" és una manera perfecta de diferenciar-se dels altres i aportar alguna cosa diferent a la tan nodrida escena.

El seu anterior àlbum; l'improperi Contraataca, no va acabar de deixar molt bones sensacions, i sobretot acusava una manca de brillantor, amb babuins del Metall recuperen aquesta brillantor i afegeixen un punt més de maduresa, sobretot a nivell musical. Els temes estan bastant més treballats. Bastant varietat entre ells i una producció que aporta una mica més de profunditat. Una altra aportació de maduresa es veu que la majoria de temes són propis i cada vegada hi ha menys versions, tot i que haver-les les hi ha.

Tant a nivell musical com pel que fa a lletres, han recuperat aquella mordacitat i inspiració dels dos primers treballs. Totes les lletres estan tractades sota el prisma de l'humor, però estan carregades de mordacitat i de missatges reivindicatius, curiosament això és el que sempre se li ha atribuït a la música rock i metall en general i que potser s'ha anat perdent a poc a poc.

Temes com a Festival, que relata en to humorístic i potser una mica exagerat el que per desgràcia és un festival de metall en aquest país.

En Majestad, compte amb la gravetat, qui enxampa és el Rei i tota la seva família irreal, en una lletra carregada d'ironia.

Violenta Revolución arenga les masses a aixecar-se i lluitar a través d'un tema que va creixent amb certa èpica.

En Diós del futbol qui enxampen són els futbolistes, sobretot els grans cracs, encara que el tema sembla fet a mida per a Cristiano Ronaldo.

Hipihopo és un tema Hip Hop / Rap Metall molt divertit, que fins a ells mateixos consideren de farciment però que està molt currat i els ha quedat bastant graciós.

Amb Game Over ens fan recordar aquells anys en els salons recreatius, jugant a videojocs mítics de la nostra joventut, amb un tema ràpid i amb bones melodies.

Un altre bon tema és Americano, on amb moltíssima ironia desgranen tots els coneguts tòpics dels americans.

En Orcos de Mordor els tòpics són els nostres propis com a seguidors del metall. Cal prendre-s'ho amb humor.

Un altre bon tema és No hay Huevos, una cançó amb un gran tornada i musicalment molt canyera, amb molt bones melodies.

I encara que hi hagi menys, no podien faltar les versions. Els últims temes de l'àlbum són: Quin mal (Raffaella Carrà), una cachondísima i un punt absurda T'adones Queen (Bohemian Rhapsody, Queen) i tanca un mix anomenat Mongomix. Mes de dotze minuts de diferents versions barrejant l'estil del Reno. Per ordre d'aparició; Seek and Destroy (Metallica), Master of Puppets (Metallica), Welcome to the Jungle (Guns 'n' Roses), Escàndol (Raphael), Tant de bo que plogui cafè al camp (Juan Luis Guerra), Livin 'on a Prayer (Bon Jovi), Bring your Daughter ... to the Slaughter (Iron Maiden) i Rock & Roll All Nite (Kiss), una excel · lent manera de tancar aquest treball.

Per cert, la portada paròdia l'àlbum de donar; Lock up the Wolves.

Amb aquest quart àlbum, El Reno Renardo recuperen aquella inspiració i brillantor mostrada en els primers treballs i un tant perduda en el seu anterior disc.

Mirant l'actual escena, i tenint en compte que poques bandes arribessin a obtenir un petit "èxit" sempre dins de les nostres fronteres de metall, la idea de bandes com El Reno em sembla que és un bon camí a seguir. Fins i tot resulta paradoxal que siguin aquest tipus de bandes les que parlin clar i que des dels seus lletres (amb ironia i conya, si) portin implícit aquest missatge protesta i reivindicatiu que se li suposa al rock i metall, en general. Que una banda, la qual un sol músic va gestar en un estudi (per no dir a casa) i que sense comptar amb molts dels mitjans amb els que sí que compten altres bandes "serioses" hagin arribat a consolidar-se dins de l'escena ia arribar a tenir molta més acceptació que moltes altres bandes, això també resulta paradoxal. I per si fos poc, regalen els seus treballs a través de la seva pàgina web. En fi, aquestes són les coses que fan interessant la vida.

Un nou heroi s'ha instal·lat al metall... El Reno Renardo!!!, he he, he.


Cuando el rabo del vecino sin piedad veas cortar
Haz caso a ese viejo dicho y pon el tuyo a remojar.

(Violenta Revolución)

Devilsoldier
23/07/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.