Sacramento - Weight Of Sin (2011)
![]() |
Temes
1. Left Hollow 03:44
2. Let The Death Embrace You 04:08
3. Forsaken 02:51
4. Purple 05:06
5. Everything To Waste 03:43
6. Falling Apart/Save Me My Son 06:04
7. Die Alone 03:52
8. All Betrayals 03:18
9. Forgotten In Time 04:10
10. Take Me Away 04:00
Formació
Veus: Laura Vargas
Guitarra y Veus: Alejandro Espinosa
Baix: Roberto Soto
Bateria: Jorge Guerra
Crítica
Navegant per aquí i allà vas descobrint nous grups que no coneixies i de tant en quan algú grates sorpreses. Doncs saltant de vídeo en vídeo em vaig trobar amb Everything To Waste, primer single de Weight Of Sin, primer disc dels xilens Sagrament, una banda totalment desconeguda per a mi.
Xile, igual que la resta del continent sud-americà, és un país que consumeix moltíssim metall i de forma molt més intensa que a Europa i ja algunes bandes com Criminal han aconseguit donar el salt invers i entrar al mercat europeu, ho aconseguiran Sagrament ? Per descomptat els ingredients els han sembrat, a veure com va la collita.
Amb una veu femenina al capdavant estem davant d'una banda de metall melòdic que es mou per diversos estils del metall, des del death al metall més clàssic, riffs contundents, agressius i molt compactes alhora que melòdics, afavorint l'encaix de la veu de Laura Vargas, dolça i subtil amb un toc de força, però predominant la dolçor sobre l'arpa.
Els temes tenen la duresa justa per agradar als més durs del lloc però alhora no s'allunyen en excés del corrent de grups amb veu femenina, mal anomenats gòtics, obtenint com a resultat un so apte per a un ampli ventall de públic.
Temes com Everything To Waste, single del disc del que a més han gravat un videoclip, és un bon exemple del so de Sacramento. Un ritme pesat, una mica pesat, amb dobles bombos que marquen els trams més intensos, riffs crus i intensos, alternant amb arpegiats per suavitzar puntualment i cors guturals d'Alejandro Espinosa. Sense aquests guturals el treball de Sacramento quedaria massa pla i encara que en cap tema adquireixen el protagonisme de les veus, sempre mantenint-se en un segon pla, li donen un toc més agressiu al so de Sacramento donant-li una marca pròpia. Similars a aquest trobem els temes Left Hollow, Forsaken o Die Alone.
Un tema més complex és Purple, del millor del disc, canvis de ritme, un tema amb molta energia comprimida sense arribar a deslligar. I com no podia ser d'altra manera, també hi ha la balada de rigor, Falling Apart / Save Em My Son d'una mica més de 6 minuts. El tancament de l'àlbum està a càrrec de Take Me Away, un mig temps, destacable per ser el tema més clàssic de tot l'àlbum, amb detalls gairebé simfònics i èpics.
Un primer gran pas de Sacramento per intentar ocupar un bon lloc de partida per a un projecte que té molts dels ingredients que es necessiten avui en dia per cridar l'atenció i centrar les mirades del públic.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país: