SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Sad Eyes - 9H0B1A (2012)

Sad Eyes - 9H0B1A
Sad Eyes
Sad Eyes logo
España

9H0B1A

Death Metal
Autoproducido
2012


Temes

1. 53L3N0 03:55
2. H3D3N0 04:13
3. 391573M0 04:42
4. A9H3N9H05 04:18
5. AU70 03:40
6. N1K3 04:29
7. 0D1N0 04:23
8. 50MN1 04:40
9. FR0N3M0 04:42

Formació

Veus: Kike Capilla
Veus: Carlos Mejías
Guitarras i bateria: Santi Gzlez
Baix: David Mendoz

Crítica

El 1985, la banda americana Possessed va gravar el que seria el primer disc Death Metal de la història. Seven Churches va marcar el començament d'un sub-estil bastant extrem del Heavy Metal, el qual es diferenciava del Thrash Metal per comptar amb veus guturals, bateries molt veloços amb un predomini del doble pedal, guitarres amb una afinació baixa i temes molt més complexos estructuralment .

Si Possessed van marcar el camí, va ser Chuck Schuldiner (1967-2001); cantant, guitarrista i fundador de Death, qui va perfeccionar la formula, dotant aquell nou estil de major envergadura. Chuck Schuldiner és el "culpable" directe d'un dels sub-gèneres que divergeixen del principal, com ho és el Technical Death Metal. També van sorgir altres sub-gèneres com el Melodic Death Metal, Slam Death Metal o el Brutal Death Metal. Quant a la temàtica de les cançons, el Death Metal abasta des del satanisme fins el gore, on novament apareix la figura de Chuck Schuldiner.

En aquest estil trobem grans bandes com els esmentats Death, Morbid Angel, Deicide, Màster i Obituary, per citar alguns.

A Espanya hi ha infinitat de bandes que practiquen aquest estil extrem. Segurament la més important sigui Avulsed. Els madrilenys són reconeguts, no només a nivell nacional sinó també a nivell internacional, com una de les millors bandes dins del Death Metal.

Un cop posats en situació, dir que tot i ser un estil bastant tècnic, dóna la sensació de ser un estil amb poc marge de maniobra a l'hora de compondre. El fet de ser una música tan pesada fa que els temes siguin de curta durada i com dic, de la sensació de poc marge.

La veritat és que Sad Eyes amb aquest segon treball, s'encarrega de tirar per terra aquest argument. No són els primers, ni seran els últims a barrejar diferents estils i influències, però si m'ha semblat molt interessant la seva proposta.

Es podria dir que Sad Eyes és el més semblant a un producte artesanal. La banda només té un membre, Santi Gzlez, qui toca guitarra, baix i bateria ia part compon, executa i arregla els temes. Déu n'hi do. Alguns potser conegueu l'altra banda de Santi, Rex devs.

L'encarregat de posar les veus en el primer treball de la banda: ... And Another Week (2010) va ser Dave Rotten, vocalista de Avulsed, entre altres bandes. En aquest segon àlbum el treball vocal va a càrrec de Kike Capella, vocalista de Rex devs i de Carlos Mejías de Thirst Of Revenge. Els quals realitzen un gran treball.

La proposta de Sad Eyes es basa en un Death Metal, del qual avui dia anomenem Old School, però amb molts i diferents matisos i influències en cada tema. Parts on les guitarres sonen bastant heavys. Alguna part bastant Doom. Riffs amb molta influència del Death Metal més melòdic. Algunes melodies més pròpies d'altres estils, però que encaixen bastant bé dins dels temes. I sobretot bons temes, que al cap ia la fi és del que es tracta. Temes que no es fan pesats. Molt variats, amb canvis constants i els diferents matisos que van sorprenent a través de l'escolta.

Em quedo amb temes com H3D3N0, 50MN1, A9H3N9H05 i 391573M0.

A nivell de producció, poc a dir, ja que la veritat és que l'àlbum sona bastant bé.

El disc compta amb bastants col • laboracions, sobretot en els solos dels temes. La qual cosa afegeix un punt més de varietat.

Només fer una ullada al títol de l'àlbum i als títols de les cançons ja ens dóna una pista que ens trobem davant d'un producte peculiar. És de ressaltar que s'intenti evolucionar i no estancar-se en fer el mateix que els altres. Sobretot quan es tracta d'un estil com el que ens ocupa.

Treball molt interessant, que agradés als més oberts de ment i que potser grinyola als més puristes.

Devilsoldier
26/03/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.