SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Santelmo - El Alma del Verdugo (2012)

Santelmo - El Alma del Verdugo
Santelmo logo
España

El Alma del Verdugo

Power / Heavy Metal
Autoproducido
2012


Temes

1.- A.B
2.- Ana y el verdugo
3.- Alas rotas
4.- La vida a sangre fría
5.- Un soldado herido
6.- La tempestad
7.- La culpa y la locura
8.- Hasta el fin del mundo
9.- Entre las sombras
10.- Roma a las puertas
11.- Seis buitres negros
12.- Juicio a la muerte
13.- Él

Formació

Veus: NachoRuiz
Guitarras: Jero Ramiro
Teclats: José Paz
Bateria: Iván Ramírez
Baix: Luisma Hernández

Crítica

Avui ens ocupa un altre llançament nacional. Es tracta de la banda creada per Jero Ramiro, Santelmo, els quals han aconseguit aixecar força expectació gràcies a la seva promoció ia la remodelació que ha sofert la banda en les seves files, sobretot en la figura del seu flamant nou vocalista Nacho Ruíz, que prové de Perfect Smile, on va demostrar grandíssimes dots vocals interpretades en castellà, o en Arwen, banda amb la que van triomfar en llengua anglesa. A més ha fet diverses col · laboracions com ara, en l'àlbum conceptual Poe, Llegat d'una tragèdia.

La segona incorporació és a les baquetes, amb un Iván Ramírez que ja ha demostrat la seva solvència tant en Xarxa Wine, com en Ebony Ark.

La formació, es completa amb els originaris, és a dir, Jero Ramiro a les guitarres, membre fundador i impulsor de la banda després el seu projecte instrumental en solitari, José Paz, ex-Koven, a les tecles amb un treball genial, i Luisma Hernández , que va ser vell company de Nacho a Arwen, on van triomfar enllà de les fronteres i que fa un treball impressionant amb el baix, executant des Tappings fins slaps, demostrant que la potència i la velocitat no estan renyides amb el bon gust.

L'artwork del disc és obra íntegra de José Pau, tant la portada amb l'ànima del botxí representada per la nostra col · laboradora Laura, com tota l'escenografia interior, que s'adapta a cada un dels temes.

Malgrat el títol de l'àlbum, de la portada i del single de llançament, no es tracta d'una obra conceptual, així doncs la història d'Ana Bolena és un fet aïllat dins del LP, que conté variades temàtiques.

El disc, prèvia intro, arrenca amb Ana y el Verdugo. Un tema que sol començar, ens recorda intensament, i especialment el seu riff de guitarra, a Saratoga. Un podria estar temptat a pensar, que Jero ha volgut imitar-se a si mateix i que Santelmo és la continuació lògica de Saratoga. Però només cal una única escolta per adonar-se que Santelmo té personalitat pròpia que amb la nova formació es fa encara més marcada, si cap.
Així, Anna i el Botxí, només començar, compta ja amb uns teclats molt vistosos, acompanyant al riff.

El ritme global del disc és de mig temps, excepte alguna excepció i combina excepcionalment senzillesa i bona harmonia, aconseguint tornades realment enganxoses.
Com us explicava sobre aquest tema, el primer que destaca és la veu de Nacho, majestuosa i magistral tot i que amb uns arranjaments vocals, doblats o coreándose a si mateix, d'una manera que m'han recordat moltíssim als arranjaments que ens acostrumbraba Leo. No malentenguin, parlo únicament dels arranjaments vocals, no de l'estil de cantar, ni del timbre de veu.
La tornada és francament de cant ràpid i molt enganxós, fet que es repeteix en la majoria dels temes: Són tornades que enganxen i que segur que funcionen de perles en un directe, com ja hem tingut ocasió de comprovar.

El disc, com ja hem comentat, té personalitat pròpia i segueix el seu curs amb Alas Rotas; poderosa guitarra, possiblement de 7 cordes, amb una greu afinació. Medi temps d'assolit tornada de nou, que és la fórmula per la qual aposta Santelmo.
Subtilment, de fons, acompanyen uns teclats amb un so d'òrgan Hammond, però pràcticament imperceptibles.

Un altre dels temes que s'han promocionat per internet, ha estat La vida a sangre fría, sent la quarta pista. Molt més rocker i amb un teclat amb més presència, el tema és genial per a la seva execució en directe, prenent com a temàtica als sicaris, fidels treballadors, esbirros de la mort monetària.

La tempestad, és un altre tema que mostra la força, cruesa i alhora, l'estil compositiu del guitarra. Sense complicar-se en arranjaments, però amb resultats efectius.

La veu de Nacho és singular en si mateixa i disposa del seu propi timbre i estil, però a més és capaç de modificar-la i adaptar-la a punts que en determinats moments, la modulació fa recordar a Miguel de Saurom o bé clarament a Manuel de Sphinx, fet que donat el seu brillantor i neteja en pujar, li permet oferir uns contrastos molt notables.

La banda no abusa per res del doble bombo, sinó que li dóna un ús adequat per al ritme i velocitat dels temes, a manera de recurs i no de tònica, com passa a La culpa y la locura, després de la qual, ve una treballada balada Fins a la fi del món. Una bonica declaració de lluita per un amor difícil. Musicalment em criden molt l'atenció els teclats Hammond que s'inclouen, que no els arranjaments.
L'inici i només l'inici del punteig de guitarra, pot evocar una mica a "Charlie es va anar", però evidentment, sent el mateix compositor, no podem més que, com a mínim, trobar semblances i un estil compositiu similar a temes anteriors seus. És obligatori dir, que el tema en si, no s'assembla en res i sota meu gust, és un tros de balada bonica i emotiva, que convida a ser cantada, encenedor en alt. Nacho ho torna a brodar.

Entre las sombras és un tema de nou d'afinació greu, que potser tingui el seu punt fort en el pre-tornada i la tornada de nou. Bon greu i cru riff el que domina la composició, amb els continus i subtils acompanyaments Hammond de fons.

El següent tema, promocionat també per internet, tot i ser una declaració d'alto el pas, en realitat es tracta d'una festa musical, molt enganxós, un himne a cantar amb els punys en alt, en un concert, al cotxe, a la sala de casa teva ...
És una composició senzilla i directa, però arreglada amb un riff de guitarra brillant i no precisament per la seva dificultat. A mig tema, una guitarra acústica i una flauta que acompanya la melodia de violí, col · laboració especial de Sergio Ramírez, germà del bateria, li donen un toc celta i augmenta encara més la festivitat! Excel · lent Roma a las puertas.

El disc va tocant a la seva fi amb Seis Buitres Negros, estranya en la seva forma que escapa una mica a l'estil mostrat en el disc, però tot i així, metall pesat i carregat, més lent, al · legoria de la bèstia que doten de versatilitat a l'àlbum.

Aquest tanca amb dos temes que són carn de directe per diferents motius, com són Juicio a la muerte, tema més estil Saratoga i el tancament definitiu amb un estrany, ràpid i violent Él, tractant dels diners. És el tema més veloç i agressiu de la publicació.

Al meu entendre, pas endavant i de gegant, el que ha donat Santelmo amb aquest llançament, amb un altíssim i meritori debut vocal, que mereix menció especial, ja que tal com vaig sentir dir al mateix Jero, Nacho és el millor que li podia passar a la banda.

Víc Salda
15/03/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.