Santelmo - El Alma del Verdugo (2012)
Power / Heavy Metal
Autoproducido
2012
Temes
1.- A.B
2.- Ana y el verdugo
3.- Alas rotas
4.- La vida a sangre frÃa
5.- Un soldado herido
6.- La tempestad
7.- La culpa y la locura
8.- Hasta el fin del mundo
9.- Entre las sombras
10.- Roma a las puertas
11.- Seis buitres negros
12.- Juicio a la muerte
13.- Él
Formació
Veus: NachoRuiz
Guitarras: Jero Ramiro
Teclats: José Paz
Bateria: Iván RamÃrez
Baix: Luisma Hernández
CrÃtica
Avui ens ocupa un altre llançament nacional. Es tracta de la banda creada per Jero Ramiro, Santelmo, els quals han aconseguit aixecar força expectació grà cies a la seva promoció ia la remodelació que ha sofert la banda en les seves files, sobretot en la figura del seu flamant nou vocalista Nacho RuÃz, que prové de Perfect Smile, on va demostrar grandÃssimes dots vocals interpretades en castellà , o en Arwen, banda amb la que van triomfar en llengua anglesa. A més ha fet diverses col · laboracions com ara, en l'à lbum conceptual Poe, Llegat d'una tragèdia.
La segona incorporació és a les baquetes, amb un Iván RamÃrez que ja ha demostrat la seva solvència tant en Xarxa Wine, com en Ebony Ark.
La formació, es completa amb els originaris, és a dir, Jero Ramiro a les guitarres, membre fundador i impulsor de la banda després el seu projecte instrumental en solitari, José Paz, ex-Koven, a les tecles amb un treball genial, i Luisma Hernández , que va ser vell company de Nacho a Arwen, on van triomfar enllà de les fronteres i que fa un treball impressionant amb el baix, executant des Tappings fins slaps, demostrant que la potència i la velocitat no estan renyides amb el bon gust.
L'artwork del disc és obra Ãntegra de José Pau, tant la portada amb l'à nima del botxà representada per la nostra col · laboradora Laura, com tota l'escenografia interior, que s'adapta a cada un dels temes.
Malgrat el tÃtol de l'à lbum, de la portada i del single de llançament, no es tracta d'una obra conceptual, aixà doncs la història d'Ana Bolena és un fet aïllat dins del LP, que conté variades temà tiques.
El disc, prèvia intro, arrenca amb Ana y el Verdugo. Un tema que sol començar, ens recorda intensament, i especialment el seu riff de guitarra, a Saratoga. Un podria estar temptat a pensar, que Jero ha volgut imitar-se a si mateix i que Santelmo és la continuació lògica de Saratoga. Però només cal una única escolta per adonar-se que Santelmo té personalitat pròpia que amb la nova formació es fa encara més marcada, si cap.
AixÃ, Anna i el BotxÃ, només començar, compta ja amb uns teclats molt vistosos, acompanyant al riff.
El ritme global del disc és de mig temps, excepte alguna excepció i combina excepcionalment senzillesa i bona harmonia, aconseguint tornades realment enganxoses.
Com us explicava sobre aquest tema, el primer que destaca és la veu de Nacho, majestuosa i magistral tot i que amb uns arranjaments vocals, doblats o coreándose a si mateix, d'una manera que m'han recordat moltÃssim als arranjaments que ens acostrumbraba Leo. No malentenguin, parlo únicament dels arranjaments vocals, no de l'estil de cantar, ni del timbre de veu.
La tornada és francament de cant rà pid i molt enganxós, fet que es repeteix en la majoria dels temes: Són tornades que enganxen i que segur que funcionen de perles en un directe, com ja hem tingut ocasió de comprovar.
El disc, com ja hem comentat, té personalitat pròpia i segueix el seu curs amb Alas Rotas; poderosa guitarra, possiblement de 7 cordes, amb una greu afinació. Medi temps d'assolit tornada de nou, que és la fórmula per la qual aposta Santelmo.
Subtilment, de fons, acompanyen uns teclats amb un so d'òrgan Hammond, però prà cticament imperceptibles.
Un altre dels temes que s'han promocionat per internet, ha estat La vida a sangre frÃa, sent la quarta pista. Molt més rocker i amb un teclat amb més presència, el tema és genial per a la seva execució en directe, prenent com a temà tica als sicaris, fidels treballadors, esbirros de la mort monetà ria.
La tempestad, és un altre tema que mostra la força, cruesa i alhora, l'estil compositiu del guitarra. Sense complicar-se en arranjaments, però amb resultats efectius.
La veu de Nacho és singular en si mateixa i disposa del seu propi timbre i estil, però a més és capaç de modificar-la i adaptar-la a punts que en determinats moments, la modulació fa recordar a Miguel de Saurom o bé clarament a Manuel de Sphinx, fet que donat el seu brillantor i neteja en pujar, li permet oferir uns contrastos molt notables.
La banda no abusa per res del doble bombo, sinó que li dóna un ús adequat per al ritme i velocitat dels temes, a manera de recurs i no de tònica, com passa a La culpa y la locura, després de la qual, ve una treballada balada Fins a la fi del món. Una bonica declaració de lluita per un amor difÃcil. Musicalment em criden molt l'atenció els teclats Hammond que s'inclouen, que no els arranjaments.
L'inici i només l'inici del punteig de guitarra, pot evocar una mica a "Charlie es va anar", però evidentment, sent el mateix compositor, no podem més que, com a mÃnim, trobar semblances i un estil compositiu similar a temes anteriors seus. És obligatori dir, que el tema en si, no s'assembla en res i sota meu gust, és un tros de balada bonica i emotiva, que convida a ser cantada, encenedor en alt. Nacho ho torna a brodar.
Entre las sombras és un tema de nou d'afinació greu, que potser tingui el seu punt fort en el pre-tornada i la tornada de nou. Bon greu i cru riff el que domina la composició, amb els continus i subtils acompanyaments Hammond de fons.
El següent tema, promocionat també per internet, tot i ser una declaració d'alto el pas, en realitat es tracta d'una festa musical, molt enganxós, un himne a cantar amb els punys en alt, en un concert, al cotxe, a la sala de casa teva ...
És una composició senzilla i directa, però arreglada amb un riff de guitarra brillant i no precisament per la seva dificultat. A mig tema, una guitarra acústica i una flauta que acompanya la melodia de violÃ, col · laboració especial de Sergio RamÃrez, germà del bateria, li donen un toc celta i augmenta encara més la festivitat! Excel · lent Roma a las puertas.
El disc va tocant a la seva fi amb Seis Buitres Negros, estranya en la seva forma que escapa una mica a l'estil mostrat en el disc, però tot i aixÃ, metall pesat i carregat, més lent, al · legoria de la bèstia que doten de versatilitat a l'à lbum.
Aquest tanca amb dos temes que són carn de directe per diferents motius, com són Juicio a la muerte, tema més estil Saratoga i el tancament definitiu amb un estrany, rà pid i violent Él, tractant dels diners. És el tema més veloç i agressiu de la publicació.
Al meu entendre, pas endavant i de gegant, el que ha donat Santelmo amb aquest llançament, amb un altÃssim i meritori debut vocal, que mereix menció especial, ja que tal com vaig sentir dir al mateix Jero, Nacho és el millor que li podia passar a la banda.
Darreres crÃtiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix paÃs:
SuscrÃbete aquÃ!