SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Saratoga - Nemesis (2011)

Saratoga - Nemesis
Saratoga logo
España

Nemesis

Power / Heavy Metal
Avispa Music
2011


Temes

1. Juicio Final 04:38
2. Hasta El Día Más Oscuro 04:17
3. La Última Frontera 04:43
4. Revolución 04:11
5. Perversidad 04:07
6. Después Del Silencio 05:41
7. Maltratador 04:51
8. El Último Vals 04:26
9. Corazón Herido 03:44
10. Condenado 05:34
11. Angel O Demonio 04:38

Formació

Veus: Tete Novoa
Guitarra: Tony Hernando
Baix: Niko del Hierro
Drums: Andy C.

Crítica

Nova entrega de Saratoga, que no comptarem com l'enèsima, sinó com la tercera de la nova formació.

En unes primeres escoltes, el disc no és senzill, no entra a la primera i et deixa una primera sensació de decepció. He de dir, que anteriors GRANS treballs de la banda, m'han arribat a avorrir amb moltes escoltes. Crec que aquest és una mica el contrari. Les guitarres del mestre Tony Hernando, tenen multitud de matisos i colors, que probablement fan que no siguin de fàcil escolta, però que per a aquells amants de la tècnica i de les composicions més treballades, podran desgranar delectant les orelles durant molt de temps.

La veu de Tete Novoa, és un referent ja en aquest país, a l'hora de busqués adjectius amb altres vocalistes. Havent demostrat ja, el seu abast quant a vuitenes i els seus múltiples registres, en aquest disc, se li nota més solt, sense voler demostrar res ja, i per tant, més còmode. Ha fet un treball excel · lent amb les veus, sense abusar d'aguts, encara que per descomptat, sense prescindir-ne.

Niko del Hierro, referent de la banda, dóna solvència al so demostrant perquè ha estat elegit millor baixista d'aquest país en diferents ocasions, títol que d'altra banda, és difícil de mantenir donat el nível que tenen els músics espanyols avui en dia: Sublim .

I finalment comentar a un geni, ja no de la bateria, sinó de la música, com és Andy C. A banda de donar curs a les bateries en el disc, es deixa notar una producció i uns arranjaments en els temes, realment espectaculars. L'aparició de teclats puntualment, i com ja ens tenen acostumats últimament, de pianos a alguns temes, deixen clar que la seva mà té molt a dir pel que fa als arranjaments.

El disc ha estat gravat i masteritzat als estudis de Roland Grapow a la República Txeca i la portada ha anat a càrrec de Felipe Machado. El mim que han dedicat a ell, es veuen reflectits en el resultat final, amb una qualitat irreprotxable.

Entrant una mica més en matèria, el disc arrenca amb el tema que vam conèixer com a primer single de la banda Juicio Final, que li dóna un aire continuista musicalment. Un tema, que sense aportar res de nou, manté el que espera tot seguidor de tota la vida de la banda, amb una tornada reconeixible fàcilment.

Seguim amb un mig temps més aviat lent, fregant la balada, amb l'esmentada aparició de pianos i fins i tot guitarres acústiques de manera puntual. És un tema en el qual Tete comença a cantar, com murmuri sense desgranar fins ben entrat el tema, les cordes vocals al màxim, oferint un contrast excel · lent, ja que en la tornada, arriba notes, senzillament reservades a unes poques goles. Bon tema, que ofereix alguna cosa nova al so de tota la vida de la banda, encara que fàcilment recognoscible a les anteriors discos, ..., es tracta de Hasta el día más oscuro.

Temes ràpids de fàcil escolta, seguint l'estela Saratoga apareixen de la mà de La última frontera, en l'homenatge als fans de Sudamerica com Revolució, molt més pla en quant a composició, o Ángel o Demonio el qual tanca el disc.

Perversidad és un tema dur, pesat, lent i que ofereix noves idees a les composicions de la banda, donant molta importància de nou al contrast entre melodia amb piano, gairebé balada, amb una pesadesa i una càrrega de duresa, res comparable al que s'espera de la banda, però és una mostra de renovar-se o morir. El tall compta amb parts de mostra d'una bateria pesada, prescindint de guitarra per donar-li major incapie a la força quan aquesta apareix. Un ritme molt semblant existeix en Després del silenci. Sense abusar de doble bombo continu, i sense oferir la velocitat a la qual ens tenia acostumada la banda, però amb una tornada fàcilment enganchable. Aquesta combinació entre tornada d'entrada fàcil, combinada amb estrofes més complexes i difícils, els dóna un nou aire, que ja van introduir en anteriors publicacions, baixant també l'afinació dels instruments, ofrecidendo sons més durs i agressius.

Repeteixo que no entra tan fàcilment a les oïdes el disc i requereix de diverses escoltes per poder apreciar que la banda intenta transmetre, un bon exemple és l'inici de Maltratador que desemboca en un dur, bon i fosc riff, parlant del problema social que encara tenim amb les dones en aquest país, a mans de malvats sense cervell. He de reconèixer que en determinades ocasions, el enfosquit de la banda, m'ha recordat fins i tot, salvant les distàncies quant a foscor es refereix, per descomptat, a Stravaganzza, i oferint riffs molt més musicals però sense arribar a ser comparables amb les anteriors etapes de la banda. Possiblement aquest fet, farà que seguidors de tota la vida, se sentin una mica defraudats, però personalment, que prefereixo sons més foscos i treballats, m'alegren veure que la banda, amb un nou full de ruta, segueix endavant tenint tot, una mica diferent d'oferir

El último vals és un altre exemple d'un mig temps, fregant el qualificatiu de balada, però amb una duresa de so, que els impedeixen aquest qualificatiu de manera pura.

Condenado, té un so molt dur, amb uns cors a crits que recorden molt vagament i molt de lluny a Perro Traidor quant a idea conceptual del tema, però concebut d'una forma molt més greu i fosca, de manera que realment, als oïdes poc té a veure. Clara evolució de la banda cap a sons més actuals.

Molt bon disc dels madrilenys, tot i que costarà d'arribar als seus fans de tota la vida, donada l'evolució que va patint el so de la banda, per adaptar-se als temps actuals, i per les aportacions dels nous membres, que els va portant a adquirir una nova personalitat, d'alta qualitat igualment, però diferent al que estàvem acostumats, molt més tècnica i fosca.

Víc Salda
11/06/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.