Saxon - Call To Arms (2011)
 |
Heavy Metal
Soulfood
2011
Temes
1. Hammer of the Gods 04:23
2. Back in '79 03:28
3. Surviving Against the Odds 03:01
4. Mists of Avalon 05:02
5. Call to Arms 04:29
6. Chasing the Bullet 04:14
7. Afterburner 03:06
8. When Doomsday Comes (Hybrid Theory) 04:29
9. No Rest for the Wicked 03:09
10. Ballad of the Working Man 03:48
11. Call to Arms 04:28
Formació
Veus: Biff Byford
Guitarra: Doug Scarratt
Guitarra: Paul Quinn
Baix: Nibbs Carter
Bateria: Nigel Glockler
Crítica
Parlar de Saxon és fer-ho del metall britànic i parlar de metall britànic és parlar, com no, de la NWOBHM. Un moviment del qual van sorgir diverses fantàstiques bandes. Encara que potser el resultat va ser força desigual, donada la quantitat de bandes sorgides de tota "índole i condició". En aquest tipus de moviments tothom s'apunta a tenir la seva banda de rock, i certament el nivell i la qualitat queden molt relegats.
Doncs bé, Saxon són una d'aquelles bandes que van aconseguir sobreviure a aquell moviment i llaurar-se un nom en la història del Heavy Metal amb tota justícia.
Una banda amb els anys (34) i la trajectòria (19 discos d'estudi) de Saxon aquesta de tornada de tot. La passió, el sentiment cap a aquesta música i transmetre això a qualsevol persona que escolti Saxon, ja sigui en estudi o sobretot en directe, ha de constituir benzina que alimenta dia a dia un vell motor que morirà a la carretera.
Després d'uns anys d'una certa inestabilitat, Saxon porten uns últims àlbums on han recuperat un so molt fresc i uns temes magnífics, vivint una segona joventut.
Call to Arms és un magnífic disc ple de bons temes. Amb la base d'un so molt sòlid i alhora molt fresc, es desgranen temes de tota condició. Les canyeres Surviving Against the Odds, Afterburner o Hammer of the Gods. La rockera i del millor de l'àlbum; Chasing the Bullet. La clàssica Back in 79 (els cors estan cantats per 79 fans del grup). La fantàstica Call in to Arms; balada molt orquestrada, amb una meravellosa interpretació de Biff Byford.
Fins i tot en When Doomsday Comes (Hybrid Theory) experimenten amb un tema fora de l'habitual en Saxon, donant com a resultat un bon tema nou, una mica psicodèlic i amb un deix a Deep Purple.
Un magnífic disc d'una banda que viu una segona o tercera joventut i que és un exemple a seguir i un mirall on mirar-se per a totes aquelles bandes novells que aspirin a deixar empremta en el complicat món de la música.
Un àlbum que apropa Saxon a les noves generacions. I que als que ja anem tenint una edat, ens demostra que aquella dita que diu que "els vells rockers mai moren" va cobrant sentit i que el dia que Saxon falti, la seva música seguirà significant molt per a molta gent.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!