Shadowsphere - Inferno (2012)
 |
Temes
1. Inferno (Intro) 01:03
2. Within the Serpent's Grasp 04:27
3. Sworn Enemy 05:11
4. Dead Behind My Eyes 04:15
5. Suicide Reign of Salvation 05:11
6. Bullet Train 03:50
7. The Hurtlocker 01:19
8. Firewalker 03:40
9. Gehenna 02:53
10. Screaming Silence 03:36
11. Alone At the End of the World 07:52
Formació
Veus: Paulo Gonçalves
Guitarra: Luis Miguel Goulão
Guitarra: Ricardo Trincheiras
Baix: João Sousa
Bateria: Emídio Ramos
Crítica
Shadowsphere és una banda portuguesa de death melòdic que acaba d'editar el seu tercer disc, després de sis anys de sequera discogràfica, amb el títol d'Inferno a través del seu propi segell, Sphere Music Mitjana.
Inferno plasma en els seus temes les vivències de Luis Miguel Goulão que segons el mateix relata, ha viscut el seu propi infern quan el món que ell coneixia es va esvair i la seva vida personal es va veure col • lapsada, textualment, va ser a l'infern i tornar. I tota aquesta ràbia i dolor es veuen reflectits en Inferno.
Sobre el so d'Inferno, el podem etiquetar com Death Melòdic, instrumentalment és bastant melòdic, tot i que juguen amb unes bases bastant pesades amb riffs repetitius que, com passa en el primer tema, "Within The Serpent s Grasp" s'alternen amb puntejats que trenquen completament aquesta pesadesa aportant a la composició una mica d'aire fresc.
La veu de Paulo Gonçalves és molt esquerpa i una mica estrident, un gutural molt esquinçat que de vegades sona massa esbojarrat i sense control, una mica influenciat pel metalcore. I és que el so de Shadowsphere de vegades sembla anar per moments cap a aquest estil més extrem, sobretot les veus, cosa que accentua més la ràbia del disc.
Inferno compta amb la col • laboració de Patricia Rodrigues (ThanatoSchizo) a les veus femenines que li dóna un nou punt d'enfocament al so de la banda. En el primer tema que participa, "Sworm Enemy" les veus femenines no es llueixen en excés, amb un resultat una mica lineal, però dotant al tema d'un nou so atractiu respecte a la resta de talls. El segon tema, "Alone At The End Of The World" que es tracta de l'últim tall del disc, un tema de vuit minuts amb un inici agressiu i trepidant, pur death metall melòdic amb riffs intensos que es veuen alternats amb passatges més suaus i melòdics guiats per la veu de Patricia, sens dubte del millor del disc.
"Suicide Reign Of Salvation" es mereix ser destacada per unes guitarres amb un so de vegades molt clàssic en els riffs enllaçant parts melòdiques amb altres més frenètiques i intenses. Temes com "Bullet Train" o "Gehenna" són pura adrenalina envena, ràpids i extrems, amb un bon treball vocal en aquest últim. Temes més melòdics els trobem a "Screaming Silence" on les guitarres dibuixen acord solts combinats amb puntejos, sense deixar de ser intens.
En resum ens trobem davant d'un disc ben estructurat i amb unes idees molt clares, intentant una barreja agressiva sense deixar de banda un mínim de melodia i maduresa tècnica però reflectint el dolor i sofriment que es pretenia en el disc. El resultat és prou bo com perquè Inferno ens faci passar una escolta amena i intensa. La veu de Patricia alhora que aporta una nova perspectiva al disc, i possiblement per alguns dels millors moments del disc, pot descol • locar el oient respecte a la resta del disc, però és tot un encert la seva inclusió en aquest.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2020.
Les més llegides de 2017.
