Sôber - Superbia (2012)
Metal
Sony Music
2012
Temes
1. Superbia 4:45
2. La araña 4:10
3. 666 4:08
4. Tic tac 4:25
5. Fantasma 5:39
6. Nuestro final 4:35
7. Umbilical 3:19
8. Naufrago 4:46
9. La última llamada 4:30
10. Guarida 4:13
11. Fortuna, fama o placer 4:59
Formació
Veus i baix: Carlos Escobedo
Guitarra: Jorge Escobedo
Guitarra: Antonio Bernardini
Bateria: Manu Reyes
Crítica
Sôber, la formació progressiva dels germans Escobedo torna amb un àlbum immillorable "Superbia" que demostra la maduresa de la formació, la genialitat en les lletres i un so molt aconseguit, singular que no deixarà ningú indiferent.
"Superbia" neix al voltant de la supèrbia, els aires de superioritat i l'estupidesa de la raça humana respecte la Terra i tota forma de vida, una estranya i menyspreable facultat de l'ésser humà que el portarà a l'autodestrucció immediata.
Onze temes són els que componen aquest setè disc de la banda madrilenya de metall progressiu, "Superbia", "La araña", "666" i "Tic Tac" formen una gerontocràcia inicial exquisida. Quatre temes inicials que obren el disc de forma envejable on barregen l'orquestració i la intensitat in crescendo amb el joc de temps rítmics de forma magistral i el sentit i profunditat de les lletres que saben arribar a tot aquell que estigui disposat a escoltar. "Tic Tac" junt "La araña" formen part de la promoció d'aquest últim àlbum de Sôber convertint-se en les peces essencials de "Superbia". "Fantasma", cinquè tema del disc ens obre el sentit amb un toc intimista però ràpidament torna en contundència i pesadesa per tornar un cop més a la tranquil · litat i la calma de la veu de Carles. "Nuestro Final" és probablement el tema que menys m'agrada però tot i així no deixa de ser una delícia per a qualsevol amant del metal. A recalcar la preciosa lletra que ens mostra una realitat possible on l'essència i puresa de les coses no es troba en la materialitat sinó en la senzillesa i les petites coses. "Umbilical" crea una atmosfera rítmica molt interessant sobretot reforçada per unes línies de baix accentuades i canvi de dinàmiques de Carles a la veu. "Náufrago" representa el tema més intimista del disc. Una peça que sembla haver sortit directament de les entranyes més profundes i sinceres de Carlos. "La Última Llamada" i "Guarida" dos temes similars respecte la contundència i les línies que permeten a l'oient seguir repetint que està sens dubte davant d'un dels millors treballs del metall nacional de l'última dècada. Per acabar aquest viatge per la "Superbia", l'últim tema "Fortuna, fama o placer" respon a manera d'epíleg apoteòsic d'una Era. Una altra joia que s'uneix al munt.
Sôber ha demostrat seguir estant a un gran nivell i amb aquest últim treball queden emmarcats en el mur dels noms del metal d'aquest país. Un referent sens dubte que singularitza de la resta de bandes pel so de la seva música, les lletres i el magnífic timbre de Carlos que està especialment sublim en aquest últim treball de Sôber.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!