SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Astral - Mundo Perdido, Mundo Prohibido (2012)

Astral - Mundo Perdido, Mundo Prohibido
Astral logo
España

Mundo Perdido, Mundo Prohibido (EP)

Progressive Power Metal
Autoproducido
2012


Temes

01. Mundo Perdido, Mundo Prohibido
02. Tiempos de Esperanza
03. Eterna Luz
04. Pacto de Cristal
05. El momento de la verdad

Formació

Veus i coros: Jose Cebrian
Guitarras: Rafael Such
Guitarras: Rubén Albaladejo
Baix: Javier Plazas
Bateria: Fran Carrasco
Teclats: Hector Sierra

Crítica

No acostumo a fer crítiques d'EP s. És més. Ni tan sols acostumo a fer-los més d'una escolta. ¿El motiu? Doncs perquè normalment, contenen bastants temes que després apareixeran en un futur disc, i quan arriba el moment, els tinc avorrits i no els gaudeixo.
Aquesta vegada, els vaig fer una primera escolta, com sempre faig, i normalment ahi es queda fins a l'hora del disc. Però aquesta vegada no vaig poder. Per sort són quatre temes, més una intro, d'una durada larguita, més de sis minuts per tema, fan que s'acosti a la mitja hora aquest EP.
I la crònica? És que és de justícia que TU, sàpigues que Astral existeix i coneguis el seu treball, perquè senzillament m'ha enamorat.

Si els fas una ràpida escolta, podries creure que es tracta de més power nacional. Més power metall en castellà, que no està gens malament.
Si treus la veu del teu cervell i escoltes la música, obtindràs una banda que practica un metall progressiu completament audible, que no es perd en llargues frases inescoltables.

La veu de Jose Cebrián, vocalista de la banda de power Leithian, li dóna un toc completament power metal. Però la gràcia d'Astral rau, en la combinació d'aquesta veu (perquè ens entenguem, té una semblança bastant gran amb Tete Novoa), amb la musicalitat. És a dir, amb els continus canvis de ritmes (obra quant a so de Fran i Xavier), melodies de teclats per part d'Hector, afinació de les guitarres, riffs d'aquestes (a les mans de Rafael i Ruben) i molts matisos, que per ser un primer EP, estan molt treballats.

I pel que fa als temes, ja que el disc s'obre amb un tema instrumental homònim al nom de l'àlbum, molt en la ona de banda sonora de Hollywood, que dóna pas a Tiempos de Esperanza, títol que contrasta amb el nom de l'EP.
El tema arrenca de manera més aviat fosca. Una melodia de teclat ràpida i contínua i una afinació i riff de guitarra, greu i també tenebrós, ens introdueix un tema amb una ràpida bateria. Aquesta primera introducció, ens dóna pas a riffs més progressius, sobretot compositivament, ja que tenen un toc més fosc i són molt canviants.
El cant de Jose arrenca amb una suau melodia més aviat protagonitzada per teclat i baix, per tornar a una amb la resta de la banda. Intentar descriure les cançons, és bastant impossible, ja que contenen continus canvis de ritme, de riffs, de velocitat en fins i tot de tempo. La qual cosa, si que pot dir, que estan enllaçats amb gran gust i bon fer.
La tornada, té ganxo i és de fàcil entrar. I que una banda toc metall progressiu i entre fàcil, té un mèrit enorme!!

Eterna Luz és el tema que podem escoltar sobre aquestes línies i és més senzill d'entendre, ja que és potser "menys" complex, tot i que anem a posar-li unes cometes com un piano.
Per definir Astral, m'agradaria repetir que trobem una barreja perfecta entre una música complexa i difícils estructures i molts canvis, però amb gran facilitat d'escolta i de presa per part de l'oient, és clar, si t'agrada o el progressiu, el metall nacional sense més o senzillament, si escoltes Astral i t'enganxa com és el meu cas, que estic desitjant ja que decideixin donar per bo l'EP i donar el salt a un llarga durada.
Un cop més, també una tornada enganchadis, et posa la melodia al cap per unes hores.

I no és una forma de parlar. M'he sorprès a mi mateix amb una melodia al cap al carrer, en la meva vida quotidiana i quedar pensant. Això que passa pel meu cap, què és? Em sona. I ràpidament, després de pensar-ho, reconèixer Astral.

Pacto de Cristal és un tema una mica més directe i agressiu, però per descomptat, amb molts canvis. La veu de Jose ja la coneixíem per posseir uns registres molt aguts, però en aquest treball és capaç de no portar sempre al límit superior, quant a vuitenes es refereix, i jugar amb molt "puja i baixa", i puc dir que és sublim.

L'EP, que per descomptat, es em queda curt, tanca amb El momento de la verdad. Més de sis minuts de mitjana per tema, com a bons progressius, que per res es fan pesats. Entre molts matisos que es poden apreciar, el so és excel · lent, ja que es diferencia clarament el baix de Javier amb la seva pròpia melodia i en aquest tema clarament, una segona veu, molt subtil, molt de fons, molt adornativa, completament gutural, que li dóna un toc agònic al tema i contrasta encara més les parts dures amb les més tranquil · les.

I bé, com qui diu, "només" són quatre temes, no dóna per gaire més, però la veritat és que és un aperitiu d'aquells, que prens sense tenir gana i quan finalitzes, no vols res més que arribi el menjar, com un afamat llop ferotge. Gran presentació al públic d'Astral!

Víc Salda
02/06/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.