Tears Of Martyr - Tales (2013)
Gothic / Symphonic Metal
Massacre Records
2013
Temes
1. The Scent N° 13th 04:03
2. Golem 04:12
3. Mermaid and Loneliness 05:02
4. Vampiress of the Sunset Street 04:34
5. Ancient Pine Awaits 02:42
6. Lost Boys 05:22
7. Fallen Hero 04:24
8. Of a Raven Born 04:08
9. Wolves and a Witch 05:30
10. Ran into the Forest 01:13
Formació
Veus: Berenice Musa
Guitarra i veus: Miguel Ángel Marqués
Baix: Adrián Miranda
Bateria: Doramas Párraga
Crítica
Tears Of Martyr és una formació original de les Illes Canàries que posteriorment es van traslladar a Madrid. En el seu haver tenen, al marge de dues demos, un primer disc en 2009 titulat Entrance. Tres anys més tard s'han llançat a pel seu segon treball de llarga durada i ho han fet viatjant als New Sense Studios d'Itàlia per posar-se en mans de Luigi Stefanini i Enrik García per materialitzar aquest Tales que ara tinc a les mans.
El primer que s'ha de destacar d'aquest treball és que es tracta d'una gran producció, tot està cuidat fins a l'últim detall, no només en l'enregistrament, sinó també pel que fa a la composició i preparació de Tales. Han aconseguit un so i un disc que no té res a envejar a les produccions de les grans bandes.
Començarem pel primer que coneixem del disc quan ens arriba i ens posem al dia de què banda es tracta ... tirem un ull a la portada i mirem de quin tipus de banda es tracta. Amb això les nostres neurones intenten fer-se una idea del que ens depararà musicalment, com si fóssim un oracle capaç de predir el futur. Metall gòtic simfònic ... ¡Por! Serà la típica banda amb veu femenina amb moltes pretensions? Anem preparant les comparacions amb Nightwish o Epica? Pel que fa a la portada, és molt atractiva, la mires i et fixes en ella si o si. Plasma els elements i emocions amb què ens trobarem en començar a escoltar el disc, misticisme, força, mal ... pinta bé, però en el terreny del metall simfònic, sempre s'està a prop de l'abisme de ser una banda més.
Musicalment Tears Of Martyr han elaborat un disc molt complet, fora de tota tendència a la imitació a les bandes típiques del gènere. És un disc que s'allunya de tota linealitat per travessar diverses atmosferes des de l'inici fins al final, variant l'execució dels temes portant per diversos estats emocionals. I dic emoció perquè és el que m'han alterat principalment al escoltar-los. La combinació de veus, guturals i líriques, per cert, vagi veu que es gasta Berenice Musa, senzillament impressionant, combinades per la part instrumental, en molts casos molt grandiloqüent, fregant l'èpica mentre es juga amb la desesperació, el dolor variant intensitats, suposa un muntanya russa emocional per les meves orelles. Un disc que arriba a l'ànima en molts moments.
Tales comença d'una forma immillorable, "The Scent n º 13", un tema amb una base molt power, ple de intensitat que explota a les orelles després d'un minut d'un intro atmosfèrica. Les veus s'allunyen de la seva vessant més lírica, com comentava no és un disc lineal. Si no hagués estat suficient amb el primer tall, "Golem" és un altre tema que si bé, les veus van prenent un calze més líric, no s'allunyen d'un metall més terrenal, amb una tornada enganxosa i començant a combinar-les amb els guturals de Miquel Àngel, una barreja explosiva, és una combinació que sempre resulta agradable si està ben executada, com és el cas. Aquest tema, ha estat elegit per gravar el videoclip de presentació de Tales. Un tema més comercial, però sense les càrregues pejoratives que solen acompanyar aquest qualificatiu.
Moment més Epica ... si em permet el comentari, "Mermaid And The Loneliness" aixeca el peu de l'accelerador, mig temps, més melòdic amb un final més contundent i pesat. "Vampire Of The Sunset Street" torna a aixecar la intensitat de Tales, gran tema, alternant cruesa, agonia i èpica, benvinguts a la vagoneta que ens portés pels vaivens emocionals. I de sobte una volta de turca més ... "Ancient Pine Awaits" ens porta un ambient més tradicional, un toc folk instrumental senzillament preciós. Un tema que parteix el disc en dues, una pausa per reprendre la segona meitat de l'àlbum.
"Lost Boys" retorn a rebentar el tauler, un tema ple de cos i contundència que s'accelera per moments, on el baix sobresurt per sobre de les guitarres. "A Fallen Hero" ens cobreix de foscor i dolor auditiu, un tema trist que ens arriba a l'ànima, ple de canvis de ritme que donen pressa a les nostres emocions. I gairebé com una conseqüència d'aquest tall ens endinsem en una de les joies de Tales, "Of A Raven Born", potser el tall que més m'ha enganxat de tot el disc, on es dóna curs a les emocions, endinsant-nos en un món lúgubre que explota en forma de tornada èpic per tornar a caure una vegada i una altra en la desesperació. M'encanta!
El disc es tanca amb "Wolves And A Witch" que torna a tenir un aire folk bastant intens i com succeïa a l'inici, el power i els ritmes ràpids es adueñas de la part instrumental. Un tema força complex i intens, un final amb magnificència per Tales. Que es tanca formalment amb un outro amb base de violí i piano molt melancòlic.
Peros? Bé ... pot semblar que el disc decau una mica en la seva part final, això reflecteixen les meves primeres anotacions en començar a escoltar el disc, però finalment després d'escoltar una i altra vegada, canviaria el terme decaure per un canvi d'intensitat. En la seva part final el disc es torna més fosc i intenta jugar dibuixant temes més canviants, portant-nos a moments lúgubres i buits ideals per utilitzar la combinació de veus líriques i guturals o masculines netes.
Resumint, un disc que ha temes que ens entren a la primera però que necessita d'una bona degustació per acabar de captar tota l'essència que Tears Of Martyr ha estat capaç de plasmar en un gran disc de metall simfònic.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!