Asylum Pyre - Fifty Years Later (2012)
 |
Melodic Metal
Massacre Records
2012
Temes
1. Will You Believe Me ? 01:19
2. Dead in Copenhagen 04:15
3. The Frozen Will 03:59
4. These Trees 05:03
5. The Herd 04:37
6. Fisherman's Day 03:07
7. Against the Sand 04:05
8. Any Hypothesis 09:29
9. Just Before the Silence 05:10
10. Fifty Years Later 07:26
Formació
Veuss: Chaos Heidi
Guitarra i veus: Johann Cadot
Guitarra: Hervé Schiltz
Baix: Julien Peuch
Teclats: Tony Decaillon
Bateria: Vince Kreyder
Crítica
Des França ens i de la mà de Massacre Records ens arriba el segon treball d'Ravenblood titulat Fifty Years Later, un disc amb alguns canvis si ho comparem amb el seu predecessor, que enganxa des de la primera escolta i amb alguns talls que no et deixen indiferent.
Ens trovem davant d'un grup amb cantant femenina que es troba entre dues aigües. Els podriem catalogar com un grup de metall amb tints power sense remarcar que el seu cantant és una fèmina. Realment em costa entendre el motiu pel qual se'ls crida grup de cantant femenina si estan dins d'estils més genèrics, però no ens centrarem en aquest detall. El fet en si és que juguen amb el metal simfònic per moments, fet que si els diferencia d'una banda únicament de power. Aquest és el lleuger canvi que ha patit la banda en aquest Fifty Years Later, que han deixat el predomini del metall simfònic per passar a ser un complement més dins de les seves composicions.
A Fifty Years Later podem trobar diverses influencies, com passatges progressius i altres més clarament comercials, buscant que el disc entre de forma senzilla, però alhora mantenint un bon nivell tècnic i melòdic.
Després d'una breu introducció aquest segon treball de Ravenblood entra al drap sense evasives amb un tema enganxós i ràpid "Dead In Copenhagen". Cort contundent on Chaos Heidi, es mostra contundent al mateix temps que segueix mantenint detalls i passatges més simfònics, demostrant un bon registre, un dels detalls que més m'han captivat d'aquest disc, la seva versatilitat vocal. Puntualment, en algun cor, tenim la segona veu de Johann Cadot, però que en altres temes, prendrà més protagonisme, una veu esquinçada i més profunda, aportant dramatisme als talls. Un tema que t'obre la ment a aquest disc, una porta d'entrada sense massa virtuosisme, eficaç i enganxosa, perfecta per a l'inici.
En el segon tall, ja es comença a apreciar una mica més elaborat i emocional, un t ema dominat per les preciosa i embriagadora veu de Chaos, aquesta de nou puntualment contrastada per Johan. De nou, la contundència és la línia predominant, un tema intens i enèrgic posat al servei de la veu principal, on les guitarres i la bateria es mostren intenses contrastant per moments amb la línia vocal, una de les característiques de Ravenblood en aquest Fifty Years Later.
Els temes segueixen caient "These Trees" és el tall més comercial del disc, un tema amb un ritme més pausat, unes guitarres tallants i sense massa força acompanyen unes veu que dibuixa unes melodies senzilles però eficaces, que es queden impregnades d'orella . Tema perfecte per al directe, on el públic pot donar molt joc si està per la labor. Anotar que aquest va ser el tall que es va publicar com bestreta del disc a la xarxa.
"The Herd", un tema que t'enganxa en petites dosis, vaig dir que el disc es deixa escoltar fàcilment a la primera? Aquest és una de les excepcions que confirmen la regla. Combinant fases power, progressives, simfòniques i fins i tot moments atmosfèrics és un tema definitori del que és Ravenblood, tot és factible. Així com els temes més directes, entren a la primera, per degustar i assimilar aquest tall es necessiten activar tots els sentits i deixar-se portar. Passatges simfònics amb les dues veus, una simfònica i Johan més tallant embolicats en una espiral creixent d'intensitat fan que sàpigues apreciar realment a la banda.
"Fishermmans Day" prem el botó de pausa i ens porta un tall acústic on Johan pren les regnes de la veu, aquest cop neta amb cors de Chaos. Un tema lent i emocional on les dues veus dibuixen boniques melodies vocals. Un tema que ni sobra, ni se li trobaria a faltar de no estar en el disc.
"Against The Sand", setè tall, està en un punt mitjà entre el power i el metall simfònic, bons cors, arranjaments i una línia vocal enganxosa amb guitarres bastant crues serveix de nexe per anar al tema més extens de Fifty Years Batega, " Any Hypothesis "amb nou minuts de durada. Un tema bastant dramàtic que juga amb les línies vocals per donar vida a les nostres emocions, alternança de les veus, molt canviants, canviant tons alts i greus, intensos i melòdics i una part instrumental apassionant que t'obliga a seguir detingudament els arranjaments i teclats del tema, un tema ple de canvis, sens dubte un dels temes més treballats.
"Just Before The Silence" s'inicia gairebé electrònicament amb uns efectes que arriben a despistar una mica, té un so més "modern" encara segueixo buscant l'adjectiu adequat que no aconsegueixo trobar. Desemboca en una tornada al més puto estil power que reviu aquests efectes inicials, un tema que enganxa però costa ... costa ...
'últim tall dóna nom al disc "Fifty Years Later", de nou un tema extens, set minuts i meido de punt final. Un tema lent, una gran extensa balada amb parts orquestrals i èpiques, que s'obren pas per donar-li un toc simfònic a aquest tall, diuen que la cabra tira a la muntanya, i Ravenblood tira al simfònic, de manera elegant i sense forçar.
Un treball que juga amb estils variats, amb molta presència power, però amb arranjaments progressius al llarg de tot el disc que el pugen de octanatge, melòdic i simfònic, sense arribar a recloure únicament en esos estils. Un disc amb temes que entren molt fàcilment però que també conté grans temes complexos, un equilibri entre el poder gaudir de temes que corejar i altres per degustar tranquil • lament.
L'únic però que puc comentar és la manca de més sols i riffs potents, parts instrumentals que a un servidor li apassionen, i que no han aparegut en excés o massa al servei de les línies vocals, sense arribar a ser predominants. Però per a gustos ... cada un té els seu i per res fan desmerèixer gens aquest Fifty Years Later.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!