SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Timo Tolkki's Avalon - The Land of New Hope (2013)

Timo Tolkki's Avalon - The Land of New Hope
Timo Tolkki's Avalon logo
Finlandia

The Land of New Hope

Symphonic Power Metal
Frontiers Music srl
2013


Temes

1. Avalanche Anthem 04:52
2. A World Without Us 05:42
3. Enshrined in My Memory 04:05
4. In the Name of the Rose 04:26
5. We Will Find a Way 04:24
6. Shine 03:36
7. The Magic of the Night 04:42
8. To the Edge of the World 05:01
9. I'll Sing You Home 05:01
10. The Land of New Hope 08:53

Formació

Guitarra i baix: Timo Tolkki
Teclats: Mikko Härkin
Teclats: Derek Sherinian
Teclats: Jens Johansson
Bateria: Alex Holzwarth

Crítica

Val, ho reconec. M'esperava molt més d'aquest treball. El fet de presentar-com una òpera metall, em va fer pensar en un treball molt més ambiciós, més gran, més pompós, més aparatós, més grandiloqüent. Carregat d'orquestracions, de temes extensos, de composicions complexes i tocs èpics, com el nom del projecte i la portada deixen entreveure. El meu goig en un pou.

Des de la seva sortida de Stratovarius en 2008, Timo Tolkki no ha sabut consolidar-se amb cap dels diferents projectes en què s'ha embarcat. I la seva línia musical, crec que aquest disc la confirma, és una i només un. Tant el grup que portava el seu nom - i porta doncs òbviament segueix actiu -, com Revolution Renaissance, com Symfonia com aquest "suposat nou projecte" Timo Tolkki s Avalon, deixen a les clares que encara que la mona es vesteixi de seda ... mona es queda i evidencia que és el mateix gos amb diferent collaret, o almenys un collaret molt semblant.

Per a aquest projecte, Timo - noteu la ironia -, ha reunit a diferents músics, els quals aporten el seu granet a cada tema, la qual cosa, òbviament aporta un cert interès i embelleix el producte. Timo Tolkki s Avalon en qüestió, està format, a part del propi Timo Tolkki, qui s'encarrega de totes les guitarres i el baix, per un trio de teclistes, com el seu excompany Stratovarius, Jens Johansson, Mikko Harkin i l'ex Dream Theater i Yngwie J. Malmsteen, Derek Sherinian i l'ex Rhapsody of Fire i Avantasia entre d'altres; Alex Holzwarth a la bateria.

A part apareixen en l'àlbum Elize Ryd (Amaranthe), Sharon den Adel (Within Temptation), la soprano Magdalena Lee, Sami Boman, el qual s'encarrega de les orquestracions, Tony Kakko (Sonata Arctica, Northern Kings), Russell Allen (Symphony X , Adrenaline Mob), Rob Rock (En solitari, Impellitteri, Driver, etc ...) i un que no podia faltar a la festa; Michael Kiske (Unisonic i ja havia col • laborat amb Timo Tolkki a Revolution Renaissance).

Musicalment ens introdueix en l'univers Timo Tolkki, o el que és el mateix "StratovariusLand".

Temes com To the Edge of the World i The Magic of the Night - cantats excepcionalment per l'excepcional Rob Rock -, o We Will Find a Way - cantat a duo per Tony Kakko i Rob Rock - podrien haver entrat en qualsevol dels àlbums de Stratovarius en l'època Tolkki.

Dins d'aquest univers "StratovariusLand", en honor a la veritat, cal dir que l'àlbum sona molt bé - so marca de la casa - i els temes estan bastant aconseguits, dins la senzillesa compositiva de cada un. La qualitat de Timo Tolkki com a instrumentista no queda molt afavorida, però com a compositor queda bastant danyada.

Tanmateix, les diferents aparicions i sobretot, una de les meves debilitats, el senyor Rob Rock, amb el seu raig de veu, fan als temes força amens. A més de To the Edge of the World, The Magic of the Night i We Will Find a Way - que malgrat la seva semblança amb Stratovarius, no deixen de ser temes fàcils d'assimilar -, trobem a I'll Sing You Home una bonica balada interpretada per Elize Ryd oa In the Name of the Rose, un tema que comença la dolça veu de Elize, en forma de balada amb aire folk, perquè Russel Allen i Rob Rock aportin més força, formant un potent duo. L'aparició de la "estrella de l'àlbum" - cada vegada menys, ja que aquesta a tot arreu -; Michael Kiske, la deixen per al final de l'àlbum. El tema mes extens i que dóna títol al treball, serveix perquè novament el senyor Kiske demostri en el bon estat de forma en què es troba la seva veu. Un tema de tall Helloween / Stratovarius amb un toc èpic i que de vegades recorda al Keeper of the Seven Keys. En fi ... un tema que li va com anell al dit.

Com he dit, m'esperava molt més d'aquest "nou projecte" de Timo Tolkki. Un àlbum que queda empetitit, compositivament parlant, per la seva obstinació a no voler - o no saber - canviar el seu rumb musical. Sembla que l'home viu ancorat en aquells anys, que ni tan sols els propis Stratovarius recorden ja.

L'aparició dels diferents vocalistes li fa bé al disc i acompanyats d'una molt bona producció, tot i que el so que acomiaden gairebé tots els instruments ens és bastant familiar, fan del resultat final un producte bastant facilón i que deixa al descobert les mancances compositives d'un músic perdut en el seu món. The Land of New Hope, no suposa una nova esperança.

Devilsoldier
01/07/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.